L’esquerra francesa debat si ha de mantenir la coalició electoral

Sens dubte, representarà un escenari propici perquè la coalició unitària de l’esquerra (la NUPES) lideri l’oposició a l’Executiu macronista. Un moment de contestació social, en lloc de les sempiternes polèmiques identitàries favorables a la ultradreta de Marine Le Pen, que les formacions progressistes poden desaprofitar a causa de les discrepàncies i pulles internes, després d’una tardor que ja va estar marcada per aquesta mena d’affaires.

El Partit Socialista (PS) es troba immers en la preparació del seu congrés nacional, que celebrarà l’últim cap de setmana de gener. La conveniència de mantenir (o no) l’actual aliança electoral i parlamentària amb la resta de formacions d’esquerres (França Insubmisa, verds i comunistes) centrarà els debats en aquest concili nacional. 

Els insubmissos de Jean-Luc Mélenchon –principal força actualment de la gauche després d’obtenir prop del 22% dels vots a les presidencials de l’abril, mentre que els altres candidats progressistes no van superar el 5%– també passen per un moment convuls. Els aliats de Podem a França estan en plena ebullició a causa de l’ afer de l’exnúmero dos Adrien Quatennens, condemnat al desembre a quatre mesos de presó condicional per haver-li donat una plantofada a la seva dona. Les últimes setmanes, a més, s’han multiplicat les crítiques per la falta de democràcia interna en aquesta formació ecosocialista.

Congrés transcendent al PS

Congrés transcendent al PS«Avui hi ha el risc del replegament, que cada partit només es preocupi pels seus assumptes», advertia el secretari general del PS, Olivier Faure, en una entrevista publicada dimecres al diari progressista Libération. L’actual direcció dels socialistes defensarà en el congrés de Marsella la preservació de la NUPES, sobretot amb els ulls posats en les presidencials del 2027. «¿Quantes derrotes necessitarem perquè tinguem la lucidesa de reconèixer que la divisió va portar l’esquerra a estar absent de la segona volta tres vegades (el 2002, el 2017 i el 2022) en vint anys?», es pregunta el secretari general del PS.

Faure, tanmateix, es disputarà les regnes d’aquesta centenària formació, molt vinguda a menys, amb dues llistes dissidents, una d’avalada per l’alcaldessa de París, Anne Hidalgo. Els representants d’aquests corrents crítics es mostren molt més reticents respecte a l’actual aliança amb altres partits d’esquerres, que va trencar amb 25 anys de fragmentació a la gauche.

Composta el maig després de les presidencials, la NUPES va permetre als partits d’esquerres triplicar el nombre d’escons i obtenir 151 diputats, cosa que els va convertir en la principal força d’oposició al macronisme a l’Assemblea Nacional. «Es tracta d’una aliança fràgil, però més estable al Parlament del que es podria pensar inicialment. Hi ha hagut nombrosos combats comuns», assegura l’analista polític Fabien Escalona, que treballa per al diari digital Mediapart. «Però ara la qüestió és si es pot constituir en alguna cosa que vagi més enllà de l’Assemblea Nacional», afegeix aquest especialista en la socialdemocràcia.

¿Repetiran la coalició de cara a les europees?

¿Repetiran la coalició de cara a les europees?Tot i que els últims mesos els diputats d’esquerres han coincidit en la majoria de votacions importants –cosa que ha reflectit la convergència ideològica entre els diferents partits–, no és gens clar que mantinguin la coalició de cara a les pròximes eleccions. Després de canviar el secretari general al desembre, els verds ja han anunciat que es presentaran per separat a les europees del 2024. I l’actual direcció del Partit Comunista Francès (PCF), la continuïtat del qual depèn del seu congrés a la primavera, també es decanta per aquesta opció.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Cuba, el gran èxode

En el cas de les europees, el sistema electoral proporcional –cada partit aconsegueix un nombre d’eurodiputats equivalent al seu percentatge de vots– afavoreix que aquesta divisió no sigui dramàtica. No obstant, els més partidaris de mantenir la NUPES, sobretot els insubmissos i una part dels socialistes, temen que aquesta fragmentació el 2024 suposi l’inici del final de la coalició. «Cada integrant ha de cultivar el seu propi jardí», defensa Tondelier, dels verds, que no tanca la porta a repetir aquesta aliança a les presidencials i legislatives del 2027, però li agradaria que el seu partit guanyés més pes. 

«Tothom a l’esquerra està pendent de quin serà el futur de Mélenchon i del repte de fer-ne emergir un possible successor», recorda Escalona. Després d’haver obtingut el 19% dels vots a les presidencials del 2017 i prop del 22% a les d’aquest any, aquest veterà dirigent s’ha consolidat com el nou líder de l’esquerra francesa. Però tenint en compte que tindrà 75 anys el 2027 i que va decidir fer un pas al costat després de les legislatives, planeja a l’aire la possibilitat que no es presenti a les pròximes presidencials, malgrat el caràcter molt personalista de la política a França. Segons Escalona, «en funció de la persona que succeeixi Mélenchon, els altres partits creuen que podran guanyar terreny. I hi ha aquesta esperança en el cas del Partit Socialista».