La reguera de destrucció d’obres d’art dels colpistes del Brasil

Emiliano Augusto Cavalcanti de Albuquerque e Melo, més conegut com Di Cavalcanti, és un heroi del modernisme pictòric brasiler. A París va saber envoltar-se de Picasso, Braque, Matisse i Léger, entre d’altres. De tornada al seu país va començar a representar sobre la tela temes populars: obrers, soldats, faveles i, en particular, les mulates. Tot i que Di Cavalcanti no titulava les seves obres, una d’aquestes es va conèixer des de sempre amb el nom d’aquestes dones. Mulates és una de les obres que la turba bolsonarista va destruir en el seu assalt a la seu dels tres poders de l’Estat. Sis talls sobre la superfície –els especialistes no es posen encara d’acord si van ser ganivetades o pedres– queden com a marca d’una barbàrie que recorda altres destruccions, des de Bizanci a l’Alemanya nazi.

La restauradora Valéria Mendonça ha avisat: serà difícil recuperar l’esplendor de Mulates, que es trobava al palau presidencial. El mateix assenyalen altres especialistes respecte als tapissos, mobles de fusta, quadros i escultures de metall que van quedar exposats a la mateixa fúria de la ultradreta. Les pèrdues superen els cinc milions d’euros, almenys en la primera estimació.

No se sap si alguns d’aquests objectes podran tornar a ser exposats als edificis de Brasília. Alguns van ser trobats flotant a l’aigua, va recordar la conservadora Karen Barbosa. L’escultura Justícia, d’Alfredo Ceschiatti, formava part dels béns del Suprem Tribunal Federal. Els ultres la van pintar amb un aerosol que s’ha enquistat en el granit porós. I, en cas de tornar a aquests béns una mica de la seva aura, mai seran els mateixos. Sempre portaran com a ferides la marca del 8-G.

Inventari del desastre

Jair Bolsonaro serà investigat per la seva presumpta incitació de l’intent de cop. Els seus seguidors, també. Ells van lliurar un dels seus combats anticomunistes contra un gerro xinès de la dinastia Shang, l’antiguitat del qual, s’ha calculat, és d’uns 3.500 anys. El van fer miques i van cantar victòria. De la mateixa manera va succeir amb la taula de centre Vitrine, creada el 1958 pel dissenyador carioca Sergio Rodrigues. Quan Brasília començava a aixecar-se, a mitjans de segle XX, va ser convocat perquè contribuís a donar-li el seu toc de distinció. La taula té 40 centímetres d’alt, 1,5 metres d’ample i 59 centímetres de profunditat. Va ser confeccionada amb xicranda, una fusta típicament brasilera que, segons la revista Piaui, Rodrigues va utilitzar en un intent de «valoritzar els materials nacionals i pensar en peces que tinguessin relació amb la història brasilera». La part superior del moble ha quedat destrossada. Es va trobar una porra a la part superior.

É urgente avaliarmos os danos e começarmos a recuperação e restauro de todo patrimônio que foi brutal e absurdamente arrasado. Um quadro de Di Cavalcanti destruído a facadas revela tamanha ignorância e violência desses atos abomináveis.

— Margareth Menezes (@MagaAfroPop) 9 de enero de 2023

L’odi a la cultura

«La dimensió cultural del bolsonarisme i la seva agenda reaccionària ajuden a explicar la destrucció d’obres d’art durant els atacs colpistes a les tres Potències de diumenge passat», va afirmar l’assagista Francisco Bosco en una columna publicada pel diari paulista Folha. Va recordar que les idees que van sustentar l’agenda del Govern anterior estaven contingudes en textos de l’excanceller Ernesto Araújo, que afirmava que la nació està per sobre de l’Estat, i la religió sobre les formes jurídiques i qualsevol pretensió de diversitat.

El primer secretari de Cultura de Bolsonaro, Roberto Alvim, va haver d’abandonar el seu lloc després de citar el nazi Joseph Goebbels. El va reemplaçar una actriu de culebrons, Regina Duarte. Després va arribar el paulista Hélio Ferraz, conegut també per les seves insolències. El menyspreu per la creació va tenir mostres de meditada traïdoria. Un mes abans d’abandonar el seu càrrec, l’excapità va nomenar al capdavant d’aquesta secretaria André Porciuncula, un antic integrant de la Policia Militar i conegut defensor de portar lliurement pistoles als carrers. Durant la seva curta i escandalosa gestió, Porciuncula va proposar utilitzar fons de la denominada «llei Rouanet», l’eina més important de foment de la cultura brasilera, per produir pel·lícules, pòdcasts i sèries que exaltin «la importància de l’armament» per a la «llibertat humana».

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Brasília va intentar posar en escena les millors aspiracions de l’elit brasilera en relació amb el seu temps. La ciutat havia de testimoniar, a través de l’arquitectura d’Oscar Niemeyer, la dimensió d’aquestes expectatives. Paulo Niemeyer és besnet del creador de Brasília. També arquitecte i custodi del llegat familiar. «¿Qui destrueix la seva pròpia casa? Això va ser completament absurd», va dir, després del 8-G. «La resposta em sembla òbvia: qui no considera seva la casa on viu», va interpretar Bosco.

Els atacs es van emparentar a la distància amb la idea de l’«art degenerat» del Tercer Reich. Així ho han entès les noves autoritats del Ministeri de Cultura que encapçala la cantant afrobrasilera, Margareth Menezes. «Brasília és patrimoni històric material i immaterial del Brasil i treballarem junts per reconstruir tot el que va ser violat», va dir ella. Les cicatrius, no obstant, sempre seran visibles.