Jacinda Ardern, la dona «forta i amable»

Un treball ardu per combinar amb una criatura de pocs anys de vida per molt que la seva parella –com ella ha explicat reiteradament–, el presentador de televisió Clarke Gayford hagi assumit la major part de la llar i la criança. Ella insistia que només podia governar perquè la seva parella tenia la capacitat de ser un cuidador a temps complet, va assegurar en una entrevista el diari Financial Times el 2018 on va afegir: «Així que no vull semblar una superdona perquè no hauríem d’esperar que les dones siguin superdones».

El Partit Laborista ha de triar ara un reemplaçament amb què acudir a les eleccions de l’octubre per enfrontar-se a l’habitual escenari de desgast que suposa governar, fins i tot quan de l’aclamada Jacinda Ardern es tracta. «Sigueu forts, sigueu amables». Ha sigut un dels principals lemes d’una dona aplaudida dins i fora de les fronteres de Nova Zelanda al demostrar diàriament que l’empatia i l’amabilitat amb els seus conciutadans no estan disputades amb les decisions contundents.

Fins a tal punt ha arribat la simpatia cap a la governant dels antípodes que va arribar a encunyar-se el terme ‘Jacindamania’. No tot ha sigut fàcil, com s’ha afanyat a deixar clar quan s’ha acomiadat. Va contenir amb èxit la covid amb un forrellat al país oceànic però l’economia va resultar severament castigada, qüestió que ara els seus electors li recriminen a jutjar pels sondejos.

Abandonament de l’església mormona

Nascuda en el si d’una família mormona –el seu pare, policia i la seva mare, mestra d’escola– a la ciutat de Hamilton, a dues hores al sud d’Auckland, va viure a diversos pobles rurals on va constatar la pobresa i les necessitats que afligien els seus habitants. Ja sent adulta ha explicat que aquelles experiències van ser decisives en el seu compromís polític en el Partit Laborista, on va començar a militar amb 17 anys.

Després d’assistir a la Universitat de Waikato, on es va llicenciar en estudis de comunicació política i relacions públiques, Ardern va treballar per a Helen Clark, llavors primera ministra de Nova Zelanda. El 2006, al Regne Unit, va ser membre de l’equip integrant de l’oficina del Gabinet de Tony Blair, quan es preparava per cedir el poder a Gordon Brown. El 2008 va tornar a Nova Zelanda com a diputada amb l’erradicació de la pobresa infantil i la defensa dels drets dels homosexuals com estendards. De fet, aquesta defensa va fer que abandonés l’església mormona al no estar alineada amb els seus principis. Jacinta Ardern sempre ha sigut considerada també un estendard anti Trump en un moment en què els governs de dretes s’estenien per tot el món.

Notícies relacionades

Jacinda Ardern arrasa en les eleccions de Nova Zelanda

Sang freda i planificació

La seva empatia amb les víctimes musulmanes després de l’atemptat supremacista de Christchurch va servir per reconciliar els ciutadans després de l’acte terrorista més sanguinari de la història del país. Mai va voler referir-se a ell amb el seu nom i cognoms per no donar-li la notorietat que, segurament, buscava. Va anunciar un canvi en la legislació sobre armes per prohibir la venda de les semiautomàtiques i fusells d’assalt amb una rapidesa que va deixar atònits, especialment, molts nord-americans.

Ardern i el seu partit van obtenir una aclaparadora victòria en les eleccions de l’octubre del 2020. Però la gestió de la covid, amb la seva consegüent debacle econòmica, li han passat factura així com la crítica dels detractors que addueixen que la primera ministra no ha aconseguit erradicar la pobresa infantil, un dels seus cavalls de batalla. Ara, la dona «amable i forta» diu que se’n va, que no pot més.