Brussel·les intensifica la pressió sobre Berlín perquè permeti l’enviament dels Leopard a Ucraïna

«Ha passat gairebé un any des de la irrupció de la guerra. Es poden veure proves dels crims de guerra de l’exèrcit rus a la televisió i a YouTube. ¿Què més necessita Alemanya per obrir els ulls i començar a actuar en línia amb el potencial de l’Estat alemany», s’ha preguntat aquest dilluns el primer ministre de Polònia, Mateusz Morawiecki, durant una entrevista amb l’agència de notícies polonesa. La seva contundent reacció respon a la negativa de divendres passat d’Alemanya, durant una reunió a la base nord-americana de Ramstein, en el marc de l’OTAN, d’enviar o autoritzar l’enviament de tancs Leopard 2 a Ucraïna. Una decisió, «inacceptable» a ulls de Varsòvia, que ha tornat a dominar la reunió de ministres d’Exteriors de la UE a Brussel·les.

Polònia, un dels aliats europeus que amb més fermesa i determinació han defensat Ucraïna des de l’inici de la invasió, ha promès que actuarà amb el Govern d’Olaf Scholz o sense, impulsant fins i tot una coalició de països per ajudar Kíiv, que reclama des de fa setmanes l’enviament de tancs Leopard 2 que, per ser de fabricació alemanya requereixen l’autorització de Berlín per ser reexportats a altres països. «Berlín no hauria de debilitar o sabotejar les activitats d’altres països», ha avisat Morawieki davant les reticències d’un govern, l’alemany, que al·lega que decisions d’aquest tipus podrien suposar una escalada del conflicte.

Tot i que la ministra d’exteriors alemanya, Annalena Baerbock, va advertir aquest diumenge que Berlín no s’oposarà a l’enviament dels Leopard si Polònia sol·licita autorització, aquest dilluns ha esquivat pronunciar-se i confirmar si parlava en nom de tot el Govern. Tot el que ha dit és que faran tot el possible per «defensar Ucraïna» i que pugui viure en «pau i llibertat», segons ha indicat la seva arribada a la reunió. La pressió sobre Berlín, però, no deixa d’augmentar. «L’argument de l’escalada no funciona perquè Rússia continua escalant i, com vam escriure dissabte passat els tres ministres d’Exteriors bàltics, crec que per restaurar la pau a Europa necessitem subministrar el que sigui necessari i possible, incloent-hi tancs de batalla, ha explicat Edgar Rinkevics.

Crides a Berlín

«Alemanya és un motor d’Europa, un dels socis més grans de la Unió Europea, i això crea també una responsabilitat particular. Espero, però, que no hi hagi una certa ambivalència, un purgatori, sobre aquesta decisió. Però haurem d’actuar immediatament», ha avisat el ministre estonià, Urmas Reinsalu, que considera que Rússia continuarà terroritzant i intentant acovardir Europa. «Hem de fer el que és una obligació en el context d’una guerra genocida», ha insistit molt en la línia també del lituà Gabrielius Landsbergis. «És imperatiu enviar tot l’armament que Ucraïna necessiti per fer avançar el front i recuperar els territoris. Rússia ha d’entendre, i al més aviat possible, que aquesta guerra acabarà malament per a Rússia. No hi ha sortida. No hi ha manera de sortir negociant», ha insistit.

Hi ha més socis europeus que comparteixen la urgència de Varsòvia o els països bàltics per fer un salt qualitatiu a l’armament enviat a Kíiv. És el cas de Luxemburg, el ministre d’Exteriors del qual, Jean Asselborn, ha alertat que Vladímir Putin podria guanyar la guerra si la UE no ajuda Ucraïna. «Si deixem de subministrar armes a Ucraïna la guerra acabarà, però ¿en quins termes? En termes horribles. Rússia guanyarà i no s’aturarà allà, continuarà. Per això només hi ha una solució, un enfocament des del començament d’aquesta guerra: hem d’ajudar Ucraïna a defensar-se de Rússia. La guerra s’aturarà, segons la meva opinió, quan Rússia s’adoni que no pot guanyar», ha indicat. 

Més armes per a Ucraïna

Un altre dels països que disposa de tancs Leopard i que han mostrat la seva disposició a participar en una eventual coalició és Finlàndia. «Finlàndia formarà part de la coalició sobre els Leopard, però encara cal veure com. Pot ser amb entrenament, o amb peces de recanvi, així com donant alguns tancs, veurem com evoluciona la conversa», ha dit el seu ministre Pekka Haavisto, que opina que és necessari donar-los els mitjans que necessiten per defensar-se.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

El mateix missatge que ha traslladat l’espanyol José Manuel Albares, que ha eludit pronunciar-se sobre el possible enviament de Leopards per part d’Espanya. «El Govern d’Espanya sempre ha pres les seves decisions amb una guia, el que en cada moment sigui millor perquè Ucraïna defensi la seva llibertat, la seva independència i la seva integritat territorial». La mateixa prudència amb què afronta aquest debat França. «Totes les opcions estan obertes, després d’una decisió que ja ha consistit a proposar un cert nombre de tancs per part francesa. Però la resta es farà en concertació entre aliats, examinant col·lectivament quines són les necessitats, quins són les respostes que cal aportar», ha dit la cancellera francesa, Catherine Colonna.

El debat sobre el possible enviament de tancs Leopard s’ha colat en una nova reunió de ministres d’Exteriors que fa balanç de nou amb l’assessor presidencial ucraïnès Dmitró Kuleba de la situació. «He dit diverses vegades que, des de la meva opinió personal, aquest tipus d’armes s’haurien de proporcionar a l’exèrcit ucraïnès. Però és una decisió dels estats membre», ha explicat el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, que ha advocat per no desmerèixer el resultat dels compromisos tancats fins ara. «No s’ha de menysprear el resultat de Ramstein: s’han pres moltes bones decisions. I després, cada estat membre decideix a nivell nacional què vol fer. Però Alemanya s’ha compromès molt amb una gran quantitat de recursos», ha assegurat Borrell, que confia que els Vint-i-set puguin donar llum verda a un nou tram de 500 milions d’euros del Fons Europeu per a la Pau per a la compra d’armes a Ucraïna.