El Brasil recupera el lideratge regional en la cimera de països de Llatinoamèrica i el Carib

A l’obrir les discussions entre caps d’Estat, el mandatari amfitrió va parlar dels successos del 8-E, que va qualificar de «bogeria», així com el fallit magnicidi de la vicepresidenta argentina, Cristina Kirchner, i el cop d’Estat contra Evo Morales, el novembre del 2019. En aquest sentit, Fernández va considerar que és necessari enfortir «la institucionalitat i la democràcia». Sobre aquestes bases, va assegurar, la regió «té una gran oportunitat d’avançar en la integració». Com a part d’aquesta mateixa premissa, Lula i Fernández van parlar dilluns sobre el somni d’una «moneda comuna» argentinobrasilera que després podria ampliar-se als altres països sud-americans.

Gir esperat

La CELAC es va fundar el 2010, quan Lula acabava el seu segon mandat. L’organisme ha intentat disputar-li la representació regional a l’Organització d’Estats Americans (OEA), que també inclou els Estats Units i el Canadà. En la cita de Buenos Aires, Washington hi assisteix en qualitat de país convidat. Joe Biden hi va enviar Christopher Dodd, assessor presidencial especial per a les Amèriques. Des de la seva fundació, i sota inspiració brasilera, la CELAC es va pensar com un espai d’autonomia política relativa en un món multipolar. Sota aquest criteri també se li va allargar la mà a la Xina. El seu líder, Xi Jinping, hi va participar a través d’un vídeo. L’altre gran interlocutor és la UE.

Durant els anys de més predomini de les forces conservadores a la regió, la CELAC es va convertir en un fòrum pràcticament inexistent. És a partir de la tornada de Lula que torna a cobrar força i recuperar les idees que havien quedat arxivades mentre van governar a l’Argentina, el Brasil, Colòmbia i Xile els presidents Mauricio Macri, Michel Temer, Jair Bolsonaro, Iván Duque i Sebastián Piñera.

El cas veneçolà

Si bé Nicolás Maduro es va absentar de la cimera al·legant un assetjament de la «dreta neofeixista», la situació veneçolana va ser present en el discurs de Fernández. «Cuba té un bloqueig de més de sis dècades. Veneçuela en pateix un altre tant i hem d’aixecar la nostra veu», va dir donant compte de l’actual relació de forces a l’Amèrica Llatina. Els vincles amb Caracas experimenten un gir a escala regional, i no només pels canvis al Brasil, Colòmbia i Xile. Ha sigut també la invasió russa a Ucraïna i el seu efecte en el mercat internacional dels hidrocarburs el que va donar al palau de Miraflores un nou estatus. La condició de Veneçuela de gran productor petroler, el retorn de la nord-americana Exxon a aquest país, van suposar una subtil reordenació de les relacions entre Caracas i Washington.

Ara, amb Lula en el poder, s’espera que el Brasil jugui una altra vegada un paper moderador i contribueixi a la solució del conflicte polític intern veneçolà, que intenta encarrilar-se en les negociacions entre el Govern i l’oposició que es realitzen a Mèxic. De fet, va ser un dels temes de què Lula va conversar, poc abans d’assumir la presidència, amb una missió nord-americana encapçalada pel conseller de Seguretat Nacional, Jack Sullivan. El líder del Partit dels Treballadors li va dir al seu interlocutor alguna cosa que lala majoria dels integrants de la CELAC podrien subscriure: «Així com estic en contra de l’ocupació territorial d’Ucraïna per part de Rússia, també m’oposo al bloqueig contra Caracas i les amenaces d’ocupació».

La crisi peruana

La cimera de Buenos Aires ha d’acabar amb un document conjunt que reivindica, segons va assegurar el ministre d’Exteriors argentí, Santiago Cafiero, la idea del «multilateralisme solidari», que es funda en el «diàleg» i «el respecte» com a instruments per derrotar «la cultura de l’odi».

Notícies relacionades

El dilema iemenita

Milei apujarà el sou als directius que acomiadin més empleats públics

A més de la sorprenent absència de Maduro, advertit entre altres coses de les protestes de la comunitat veneçolana a Buenos Aires, tampoc hi va viatjar el seu col·lega mexicà, Andrés Manuel López Obrador, que hi va intervenir a través d’un vídeo.

La presidenta provisional peruana, Dina Boluarte, s’hi va absentar al seu torn a causa de la profunda crisi política que té lloc al seu país. Els successos peruans, i el risc latent de la caiguda del Govern interí enmig de fortes protestes, tant a Lima com a l’interior peruà, són observats també amb inquietud per la CELAC.