Un Erdogan en campanya bloqueja les portes de l’OTAN a Suècia i Finlàndia

Però, mesos després, tot continua igual: Ankara, des de fa ja gairebé un any, bloqueja l’accés dels dos països nòrdics a l’OTAN. El motiu és simple: Turquia considera que Suècia i Finlàndia –però sobretot Suècia– són massa «permissives» amb la guerrilla kurdoturca del PKK, una guerrilla considerada terrorista per la UE, els EUA i Turquia; i la confraria de Fethullah Gülen, a qui Ankara acusa d'estar darrere de l’intent de cop d’Estat del juliol del 2016.

Turquia ha demanat canvis legals i més persecució contra les activitats d’aquests grups. Ho ha aconseguit. Però vol alguna cosa més: deportacions. En concret, de fins a 130 persones. Les justícies sueca i finlandesa les han denegat gairebé totes, al·legant que si aquestes persones fossin extradides a Turquia no rebrien un judici just.

 Reunió cancel·lada

Però hi ha molt més. Turquia ha cancel·lat aquest dimecres a la matinada i fins a nou avís una reunió que els tres països havien acordat per al febrer a Brussel·les, a la qual havia d’assistir el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg.  La raó d’aquesta cancel·lació és l’aparent indignació turca després que aquest dissabte passat l’ultradretà danès Rasmus Paludan cremés un exemplar de l’Alcorà, el llibre sagrat de l’islam, davant de l’ambaixada turca a Estocolm. Perquè un país pugui entrar a l’aliança transatlàntica els parlaments de tots els estats membres han de ratificar aquesta adhesió. Fins ara, en el cas de Suècia i Finlàndia, només en falten dos per fer-ho: el d’Hongria i el de Turquia.

«Aquests que permeten tal blasfèmia davant la nostra ambaixada no han d’esperar ja més el nostre suport en el seu intent de convertir-se en membres de l’OTAN», va dir el president turc, Recep Tayyip Erdogan, aquest dilluns. 

«Si estimeu tant els membres de les organitzacions terroristes i els enemics de l’islam, llavors us recomanem que busqueu el seu suport i no el nostre per garantir la seguretat dels vostres països», va continuar Erdogan, ja en precampanya electoral per a les eleccions presidencials turques, que se celebraran el 14 de maig.

Segons la gran majoria de sondejos, el president turc –en el poder des del 2003– perdria aquests comicis, amb la seva popularitat molt tocada per la greu crisi econòmica i inflacionària que viu Turquia. Els experts consideren que és gairebé impossible que el país ratifiqui l’entrada de Suècia i Finlàndia a l’OTAN abans de la celebració d’aquestes eleccions. Al culebró encara no se li entreveu el final.

Una pausa perquè tot es calmi

Una pausa perquè tot es calmi«Crec que és necessària ara una pausa abans de tornar a asseure’ns a la taula, i així veure en quin punt exacte estem una vegada tot s’hagi calmat després de la situació actual. Cap conclusió ha de ser presa encara», va dir aquest dimarts el ministre d’Exteriors finlandès, Pekka Haavisto, que va suggerir que Finlàndia podria intentar entrar a l’OTAN sola, sense l’acompanyament de Suècia, com ha sigut fins ara. 

«Per descomptat, senten la pressió de les pròximes eleccions al maig, i per això les discussions a Turquia s’han tornat més acalorades», va dir Haavisto, que va explicar que probablement l’aprovació per part de Turquia arribi en la cimera de l’OTAN a Vílnius, a mitjans de juliol.

Notícies relacionades

Trump, la Lluna i més enllà

El buit que deixarà la UNRWA

Fins aleshores, tanmateix, molts experts consideren que la tensió i les acusacions només augmentaran. «No hi ha res més important per a nosaltres que convertir-nos en membres de l’OTAN juntament amb Finlàndia –va dir aquest dimarts el primer ministre suec, Ulf Kristersson–. El nostre missatge col·lectiu és que volem cridar a la calma i a la reflexió per poder tornar a les negociacions. [No s’ha de donar espai] als provocadors que volen danyar les relacions de Suècia amb altres països». 

Un cartell penjat per diplomàtics suecs en una finestra en el consolat suec a Istanbul resumia la situació així: «¡Nosaltres no compartim la visió d’aquest idiota cremallibres!».