Els socialistes de França busquen unitat en plena fractura interna

Uns fets dignes d’una hipotètica quarta temporada de Baron Noir. Si al guionista i exmilitant socialista Eric Benzekri li demanessin que reprengués l’exitosa sèrie política –una cosa molt improbable ja que Canal+ la va donar per acabada–, podria inspirar-se en l’esperpent ofert pel Partit Socialista (PS) en les últimes setmanes a França. La centenària formació d’esquerres celebra, entre aquest divendres i diumenge, el seu congrés nacional a Marsella, marcat per les tensions internes, un ajustat procés de votació i un acalorat debat sobre la conveniència de mantenir l’actual coalició unitària amb la resta de partits d’esquerres.

El secretari general del PS, Olivier Faure, partidari de mantenir l’aliança de la NUPES, va ser reelegit amb el 51% dels vots en l’escrutini intern del 19 de gener, en el qual van participar uns 20.000 militants, una baixa participació que reflecteix el declivi del partit. Tot i que les paperetes van ser recomptades diverses vegades i el resultat certificat per un agent judicial, el seu adversari Nicolas Mayer-Rossignol (49%) continua contestant-lo, a causa de les irregularitats observades en alguns pocs punts de votació.

Fins i tot l’alcalde de Rouen va arribar a reivindicar la seva victòria la nit d’aquestes primàries, que van coincidir amb la multitudinària vaga general. Mentre més d’un milió de francesos es van manifestar contra la reforma de les pensions d’Emmanuel Macron, els dirigents socialistes s’escorxaven. Tot això per assumir les regnes d’una formació que amb prou feines va obtenir l’1,75% dels vots a les presidencials d’abril.

La continuïtat de Faure

La continuïtat de FaureUna setmana després d’aquest recompte amb caires trumpistes o bolsonaristes, la temperatura va baixar en el partit de la rosa. Diverses veteranes dirigents van demanar enterrar la destral de guerra. «Hem de parar, el Partit Socialista no és una banda de tramposos», va assegurar l’alcaldessa de Lilla (nord), Martine Aubry, que el 2008 ja havia assumit les regnes de la formació en un congrés molt tens, en què es va enfrontar a Ségolène Royal. El mateix Mayer-Rossignol, que va comptar amb el suport de l’expresident François Hollande i de l’alcaldessa parisenca Anne Hidalgo, ha deixat de reivindicar la seva victòria, tot i que es resisteix a reconèixer la reelecció de l’actual secretari general.

Tret d’una sorpresa majúscula, els delegats del PS confirmaran a Marsella la victòria de Faure, de 54 anys, al capdavant d’un partit decadent a nivell nacional, tot i que amb una important implantació local –governa en 5 de 12 regions i participa en els governs municipals de la majoria de grans ciutats. Un dels assumptes que es tancarà en el congrés és si la direcció integrarà els representants dels corrents dissidents o bé quedaran fora, cosa que obriria la porta a una escissió.

Debat sobre la coalició unitària

Debat sobre la coalició unitària

En el concili a la ciutat foceana, també se certificarà l’aposta per l’actual aliança electoral del PS amb la França Insubmisa (afins a Podem), els verds i els comunistes. «La línia política ha quedat conclosa, la NUPES no està en perill», va assegurar Faure. Es referia a la coalició unitària amb els diferents partits d’esquerres que van formar de cara a les legislatives de juny –en què es van convertir en la principal força d’oposició a Macron en l’Assemblea Nacional– i que a l’actual secretari general del PS li agradaria revalidar de cara a les eleccions presidencials i legislatives del 2027. En canvi, en les europees del 2024 el més probable és que les formacions progressistes es presentin per separat.

Notícies relacionades

Cuba, el gran èxode

Un atac israelià al cor de Beirut mata 15 persones i en fereix 63

El debat sobre mantenir (o no) aquesta estratègia unitària ha sigut en el centre del procés intern al PS, les discrepàncies del qual són molt més tàctiques que ideològiques. Els militants van votar el 12 de gener els diferents textos d’orientació. Llavors, el full de ruta de Faure va aconseguir el suport del 49% dels militants. Amb prou feines va obtenir el 20% un corrent clarament oposat a la NUPES, liderat per Hélène Geoffroy, una exministra d’Hollande. I Mayer-Rossignol va aconseguir el 30% després de defensar una línia més ambigua: afirmava ser partidari de l’aliança amb els altres partits d’esquerres, però amb un pes més gran del PS, que compta amb 31 diputats dels 151 de la NUPES.

Els dirigents i militants d’altres partits d’esquerres han acollit amb alleujament la continuïtat de Faure. Però les tensions de l’última setmana al PS amenacen de debilitar una gauche, llastada en els últims mesos per una successió d’affaires. En un moment en què les multitudinàries protestes contra la reforma de les pensions posen contra les cordes Macron, l’esquerra podria desaprofitar aquest context propici. Les seves tensions internes li estan passant factura.