Suècia sospita que Rússia està darrere de la crema de l’Alcorà que li ha complicat l’entrada a l’OTAN

A mesura que passen els dies, l’aparent provocació gratuïta de l’extrema dreta nòrdica ha adquirit caires més confusos. L’ombra allargada del Kremlin planeja sobre l’incident, esdevingut dissabte passat durant una manifestació autoritzada per les autoritats sueques als voltants de la legació turca. Tot just un centenar de persones van assistir a la protesta, liderada pel conegut polític islamòfob danès Rasmus Paludan, condemnat al seu país per ofenses racistes i actiu també a Suècia des que va obtenir la doble nacionalitat. Després d’una llarga diatriba contra l’islam i la immigració musulmana, el mateix Paludan li va calar foc a un Alcorà davant les càmeres i el cordó policial que vigilava els manifestants. 

La barbàrie va tenir conseqüències immediates. Ankara va cancel·lar la imminent visita del ministre d’Exteriors suec per mirar de resoldre les diferències que han bloquejat fins ara la ratificació turca a la seva entrada a l’OTAN. Turquia és junt amb Hongria l’únic país que continua sense donar el vistiplau. Ni per a Suècia ni per a Finlàndia, que mantenen la intenció d’accedir conjuntament a l’Aliança després de renunciar a la seva històrica neutralitat arran de la invasió russa d’Ucraïna. Una unitat que ha trontollat breument aquesta setmana, després que el ministre d’Exteriors finlandès suggerís, abans de retractar-se’n, que el seu país estaria disposat a avançar només si es mantenen les objeccions turques respecte a Suècia per l’empara que des de fa dècades concedeix als militants i dissidents kurds.

«Idiotes útils»

Però la història no ha trigat a fer un gir inesperat després que la televisió sueca revelés que va ser el periodista Chang Frick, un antic col·laborador de RT, un dels canals internacionals del Kremlin, qui va pagar la taxa preceptiva per celebrar la manifestació de dissabte. No només això, perquè en una entrevista concedida poc després de cremar l’Alcorà, Paludan va afirmar que la idea no havia sigut seva, sinó del mateix Frick, que li haurà garantit a més que cobriria les potencials conseqüències legals de l’acció. «Van ser uns suecs els que volien que cremés un Alcorà davant de l’ambaixada turca», li va dir el piròman danès al diari ‘Expressen’. 

Des d’aleshores bona part de l’atenció s’ha centrat en Frick i les seves múltiples connexions amb Rússia, que estan sent investigades per les autoritats. «Abans de la invasió d’Ucraïna, un terç dels empleats de l’ambaixada russa a Estocolm treballaven per als serveis de seguretat i una de les funcions consisteix a cooperar amb el que els soviètics anomenaven idiotes útils», explica a aquest diari Magnus Christiansson, professor a la Universitat de Defensa Sueca. «Cultiven contactes a la dreta i a l’esquerra de l’espectre polític, sense cap més nexe comú que el rebuig de la integració sueca a l’OTAN. De manera que és perfectament creïble que aquesta hagi sigut una operació encoberta del Kremlin».

Periodista vinculat al Kremlin

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Frick dirigeix actualment un portal d’informació en què es fustiga habitualment els immigrants i el règim d’Erdogan, i exerceix de comentarista en una televisió afiliada amb el partit d’extrema dreta Demòcrates Suecs, la tercera força del Parlament, aliada amb el Govern, tot i que no forma part de la coalició. Ha viatjat unes quantes vegades a Rússia, on ha arribat a exercir com a observador electoral, i no amaga la seva devoció per Putin. Ha posat amb una samarreta de l’autòcrata rus i al costat d’un calendari amb retrats seus. I el 2019 va aparèixer en una investigació de ‘The New York Times’ dedicada a explorar la presumpta ingerència russa a Suècia per polaritzar-ne la societat mitjançant provocacions fabricades i el finançament indirecte dels mitjans d’extrema dreta que les amplifiquen. «Aquí hi ha el meu veritable cap. És Putin», li va dir fent broma a un dels reporters.

Sigui com sigui, la crema de l’Alcorà ha deixat de moment al dic sec les negociacions entre Estocolm i Ankara, ha disparat el sentiment antisuec al món musulmà i ha desconcertat una mica més l’espantadissa societat sueca, poc acostumada a sentir-se amenaçada fora de les seves fronteres. «És una acció de manual del vell KGB per crear confusió», diu Christiansson. De moment el Govern suec no s’ha pronunciat sobre la possibilitat que el Kremlin estigui darrere de la monumental barrabassada.