Dues dècades del «mur de l’apartheid» a Palestina

Durant la Segona Intifada (2000- 2005), les desenes d’atacs suïcides contra israelians per part de palestins van motivar les autoritats de l’Estat hebreu a instal·lar aquesta tanca. Després de dues dècades de construcció, el mur cobreix uns 600 dels 720 quilòmetres projectats. En alguns trams, s’eleva el formigó fins als 10 metres, coronat per filferro d’arços. En altres zones, encara es manté la reixa electrificada inicial. «Quan es va construir, se suposava que seria una solució militar temporal, però tots sabem que això no serà així», explica Kathryn Ravey, investigadora de drets humans de l’organització palestina Al-Haq.

Settlements are illegal under international law & are an essential component of Israel’s apartheid & settler colonial regime imposed on the Palestinian people; Israel administers the OPT under two entirely separate legal systems & sets of institutionshttps://t.co/HTbvsFw3n6 pic.twitter.com/t7NRlFFFBP

— Al-Haq الحق (@alhaq_org) 28 de diciembre de 2022

«El mur s’ha convertit en una gran part d’aquesta annexió dels territoris palestins i una manera efectiva de controlar els palestins», afegeix Ravey per a EL PERIÓDICO. «No es tracta de la construcció física del mur, sinó també de la política i el marc legal que el va acompanyar», explica la investigadora. El 2002, quan es va començar a construir la tanca, la vida va canviar per complet per als gairebé tres milions de palestins que viuen a la Cisjordània ocupada, inclosos els 350.000 de Jerusalem Est. Per a aquests, la situació és més crítica ja que el mur, considerat il·legal per les Nacions Unides (ONU), mutila alguns dels barris palestins de la ciutat santa.

Pèrdues econòmiques

A més, la serpentejant muralla s’endinsa a la Cisjordània ocupada, i retalla gairebé el 10% del seu territori. «Israel busca envoltar els assentaments israelians en els territoris ocupats i les terres destinades a l’expansió dels assentaments», explica Jessica Montell, directora de l’organització israeliana HaMoked que defensa els drets dels palestins sota ocupació israeliana. «Per als habitants d’aquests assentaments, tenen la sensació de ser a Israel perquè no han de creuar punts de control per moure’s per territori israelià», afegeix Montell. Quan les autoritats hebrees van dissenyar el mur, no el van situar al llarg de la Línia Verda ni al seu propi territori, sinó que el van idear de manera que maximitzés els seus beneficis d’expansió colonial.

No one is talking about this:
Access to lands beyond Separation Wall;
Work permits;
Family unification;
Movement between West Bank & Gaza;
The situation was bad before - @HaMokedRights meets the victims of Civil Administration every day - but that doesn't mean it can't get worse

— ג'סיקה - جيسيكا - Jessica 🟣 (@JessicaMontell) 14 de diciembre de 2022

Això ha provocat greus pèrdues de terrenys agrícoles per a famílies que en depenen econòmicament. Avui, només una minoria dels agricultors reben permisos per creuar el mur i conrear les seves terres. Segons HaMoked, el 2020, els militars van rebutjar el 73% de les sol·licituds dels grangers, l’1% d’aquestes va ser per motius de «seguretat». La majoria es deuen a les dificultats imposades pel laberint de la burocràcia militar. «Aquestes famílies històricament connectades amb la terra són forçades a adaptar-se a uns criteris externs imposats per l’Exèrcit israelià», denuncia Montell a aquest diari.

«Mercat captiu»

Darrere seu, els palestins es veuen obligats a abandonar les seves terres i buscar noves maneres d’ingressos. D’aquesta manera, Israel s’assegura més territoris per a l’expansió dels seus assentaments. Al seu torn, a mesura que el mur creixia, les autoritats hebrees arrasaven amb els recursos naturals de la terra palestina. «L’economia palestina és essencialment un mercat captiu», apunta Ravey. «És víctima de l’annexió dels seus recursos naturals», entre moltes altres de sacrificades, afegeix. Per exemple, durant la construcció de la muralla, uns 70 pous palestins van ser destruïts i les tropes israelianes van ocupar algunes estacions de bombatge.

Per la seva banda, el mur obstaculitza les perspectives d’un futur Estat palestí. Hi ha uns 620.000 colons israelians vivint en assentaments il·legals en territori palestí. Aquests ciutadans compten amb completa llibertat per moure’s fins a Israel, sense necessitat d’esperar llargues hores en els punts de control. «El 2008, nosaltres ja parlàvem d’apartheid: els jueus poden entrar lliurement però els palestins que són els més connectats amb la seva terra han de passar per tot aquest procés que és tan hostil per aconseguir un permís», descriu Montell. «Des d’aleshores hi ha hagut molta més gent parlant d’apartheid, aquest mur continua sent un exemple molt concret de la separació i discriminació per motius ètnics nacionals», afegeix.

Promeses oblidades

Notícies relacionades

El setge d’Israel als drets dels palestins també arriba a l’amor

Batuda israeliana contra la societat civil palestina

Des de l’altre costat de la barrera, els palestins encara recorden les promeses de fa 20 anys. Els països occidentals es van comprometre a exigir a Israel que aturés la construcció del mur i el desmantellés. «El mur ha desaparegut per complet del radar internacional», lamenta la directora de HaMoked. Mentrestant, milers de palestins estan privats del seu temps i dels seus drets i fins i tot de la seva salut en les desenes de checkpoints i portes instal·lades al mur. «Són utilitzades per imposar-los càstigs col·lectius i això restringeix la seva llibertat de moviment, que va en contra de moltes lleis internacionals, i els impedeix accedir a certs tractaments mèdics», apunta Ravey.

🚨🚨Breaking: This morning, Israeli Occupation Forces (IOF) raided Al-Haq’s office in Ramallah, confiscated items and shut down the main entrance with an iron plate leaving behind a military order declaring the organization unlawful 1/2 pic.twitter.com/Y8yqRdU4Db

— Al-Haq الحق (@alhaq_org) 18 de agosto de 2022

En aquesta carretera polsosa de Betlem, aquells turistes més intrèpids s’acosten a visitar la tela canviant en què s’ha convertit el mur. «Agafa’n un», es llegeix en una pintada sobre una torre de vigilància. Al mateix paper, l’artista ofereix les opcions ‘llibertat de moviment’, ‘aigua’ o ‘igualtat’. Sota una escala cap al cel, dos soldats israelians sense res a fer observen els passejants. Són ells els guardians del cel, i del no-res. Mentrestant, els palestins miren de subjectar-se els uns als altres. «Històricament s’han enfrontat a barrera rere barrera rere barrera i tenen llaços molt forts entre si», conclou Ravey.