Una instal·lació militar iraniana, atacada per drons de procedència desconeguda

Un recinte militar iranià ha sigut objecte d’un atac amb drons durant la nit de dissabte a diumenge. El Govern de la República Islàmica ha condemnat l’«acte covard», en un context de tensions vinculades a l’expedient nuclear i la guerra a Ucraïna. Les autoritats han mantingut una reacció discreta aquest diumenge, sense assenyalar directament Israel com a responsable de l’atac, després d’afirmar durant la nit que havien repel·lit la incursió. Una operació que té similituds amb operacions clandestines que han tingut per objectiu instal·lacions nuclears els últims anys.

«Avui s’ha portat a terme un acte covard per fer que l’Iran sigui menys segur», ha condemnat el ministre de Relacions Exteriors, Hossein Amir-Abdollahian. Però «aquestes accions no poden afectar la voluntat dels nostres experts per al desenvolupament de l’energia nuclear amb finalitats pacífiques», ha afegit a la premsa.

L’atac es va portar a terme dissabte al voltant de les 23:30 hores (20:00 GMT), sense causar víctimes mortals i ha provocat «danys poc importants al sostre» d’un edifici d’un complex militar a Esfahan, una gran ciutat al centre de l’Iran, ha informat el Ministeri de Defensa aquesta nit. En total, tres quadricòpters, drons equipats amb quatre rotors, van apuntar a «una planta de fabricació de municions» ubicada al nord de la ciutat, ha precisat després l’agència Irna.

Un d’aquests drons, menys fet malbé que els altres, «s’ha entregat a les forces de seguretat destacades al complex», segons l’agència. Un vídeo àmpliament difós a les xarxes socials, l’autenticitat del qual no ha pogut verificar AFP, mostra una gran explosió al lloc i imatges de vehicles d’emergència dirigint-se després cap a la zona.

Accions clandestines

L’anunci d’aquest atac es produeix en un context tens amb el teló de fons d’un moviment de protesta a l’Iran després de la mort de Mahsa Amini al setembre, persistents diferències sobre el tema nuclear i acusacions per part d’alguns països pel subministrament per part de Teheran de drons a l’exèrcit rus per a la guerra a Ucraïna.

En declaracions a l’agència de notícies Mehr, el parlamentari Mohammad-Hassan Assafari ha acusat els «enemics» de la República Islàmica d’intentar «pertorbar les capacitats defensives» del país. L’Iran té diversos llocs d’investigació nuclear coneguts a la regió d’Esfahan, inclosa una planta de conversió d’urani.

Els últims anys, les autoritats iranianes han implicat Israel en diverses accions secretes portades a terme al seu territori en forma de campanyes d’atacs cibernètics, sabotatge i assassinats selectius de científics. Israel mai ha reconegut aquests actes. El mes de juliol passat, Teheran va assegurar que havia acusat un equip de sabotatge format per militants kurds a sou d’Israel que planejaven un atac amb una planta de la indústria militar iraniana a Esfahan. Segons informa Reuters, un portaveu militar israelià ha declinat respondre si el país tenia alguna connexió amb l’últim atac produït aquest cap de setmana.

Els anteriors atacs es van dirigir en particular als llocs d’investigació nuclear de Natanz el 2020 i el 2021 i al de Karaj el mateix any. El 2020, un atac, perpetrat segons Teheran amb una metralladora controlada per satèl·lit, va matar un destacat físic nuclear, Mohsen Fakhrizadeh.

Notícies relacionades

El Parlament Europeu exigeix a l’Iran aturar les execucions

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Les negociacions per reactivar l’acord nuclear iranià internacional, conegut per les sigles en anglès JCPOA i conclòs el 2015 entre l’Iran d’una banda, la Unió Europea i 6 grans potències de l’altra, s’han estancat després de la sortida unilateral dels Estats Units el 2018. Aquest acord tenia per objectiu evitar que Teheran adquirís armes atòmiques, un objectiu que l’Iran sempre ha negat que persegueixi.

Tanmateix, l’abril del 2022, Teheran va anunciar que havia començat a produir urani enriquit al 60% al lloc de Natanz. D’aquesta manera, s’acostava al 90% necessari per fabricar una bomba atòmica. Sense vinculació amb l’atac, dissabte a la nit es va desencadenar un incendi en una planta de producció d’oli de motor al nord-oest del país, ha informat l’agència Irna.