La República Txeca s’allunya del populisme després de la derrota de Babis en les presidencials

El pèndol polític torna a bascular cap a la política tradicional, la democràcia liberal i les institucions multinacionals que ancoren la vida de la majoria d’europeus. La derrota aquest cap de setmana d’Andrej Babis en la segona volta de les presidencials a la República Txeca ha allunyat el populisme del que era fins ara un dels seus principals bastions europeus, gairebé una dècada després que el segon home més ric del país irrompés en la política txeca, primer com a ministre de Finances i número dos del Govern i després com a primer ministre (2017-2021). La derrota de Babis, que ha perdut la seva segona elecció en dos anys, és també la victòria dels partidaris d’un suport més gran a Ucraïna en la guerra que lliura amb Rússia.

L’artífex del seu fracàs l’electoral és Petr Pavel, un general retirat i polític de nou encuny, que va ser cap de l’Estat major txec i cap del Comitè Militar de la l’OTAN. En la segona volta d’aquest cap de setmana Pavel es va imposar amb el 58% dels vots, davant el 42% de Babis. La participació va batre rècords a l’arribar al 70% dels ciutadans amb dret a vot. «Era una batalla entre la democràcia, el respecte a la Constitució i l’orientació proocidental davant el populisme, les mentides i l’orientació cap a Rússia», va afirmar el primer ministre, Petr Fiala, que ja es va imposar a Babis en les legislatives del 2021. Tot i així el magnat multimilionari va ser capaç d’aglutinar més del 40% dels vots, per la qual cosa qualsevol intenció d’enterrar definitivament la seva carrera política o les idees que representa sembla precipitada.

Durant la campanya, Babis va recórrer a les mateixes tàctiques que tan bons resultats li han donat a Viktor Orbán a Hongria, que va obtenir el mes d’abril una devastadora victòria a les urnes després d’afirmar falsament moltes vegades que els seus rivals pretenien enviar les tropes hongareses a combatre a Ucraïna. Les mateixes pors que va mirar d’explotar el magnat a Txèquia. «No arrossegaré la República Txeca a la guerra. Soc un diplomàtic, no un soldat», deia un dels seus eslògans de campanya. Però les seves fal·làcies no van funcionar, potser perquè Babis no té el mateix control dels mitjans de comunicació de què disfruta Orbán, malgrat que controla dos dels tres diaris més llegits del país i la segona cadena de ràdio amb més oients, segons ‘Balkan Sight’.

Presidència sortint

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Si bé la presidència és un càrrec fonamentalment cerimonial a Praga, el president sortint, Milos Zeman, va forçar les seves costures al mirar de redirigir la política exterior txeca cap a Rússia i la Xina, unes maniobres que es van detenir després de la invasió d’Ucraïna, que va portar Zeman a allunyar-se del Kremlin. «Han guanyat els valors de la veritat, el respecte i la humilitat, que són valors compartits per la societat txeca», va dir Pavel després de conèixer-se la seva victòria electoral dissabte.

Antic paracaigudista, conegut popularment com «el general», Pavel es va imposar en una campanya aspra en la qual hi va arribar a haver amenaces de mort contra els candidats, atacs cibernètics contra les seves pàgines web i xocs violents en els mítings. Un reflex de l’extrema polarització de la societat txeca, agreujada per les dificultats econòmiques, marcades per una inflació disparada i un deute a l’alça. Al mig d’aquest remolí emocional, Pavel ha mirat des de l’inici d’abaixar les revolucions de la política. «Liderant amb experiència i calma en temps difícils», deia el seu eslògan de campanya.