Celebració patriòtica
Putin, en el 80è aniversari de la batalla de Stalingrad: «Tenim amb què respondre als tancs»
El president rus assenyala que l’enviament de vehicles blindats a Ucraïna no frenarà les tropes russes
El partit del Govern rus recomana als seus diputats establir paral·lelismes entre el conflicte a Ucraïna i els combats cos a cos que van tenir lloc a Volgograd el 1942 i 1943 i que van marcar el principi del final del Tercer Reich alemany
Recordar la Gran Guerra Pàtria –denominació que rep la Segona Guerra Mundial a Rússia– és commemorar un dels mites més populars al país. I aquest dijous el mateix president rus, Vladímir Putin, ha assistit a la celebració a Stalingrad –la ciutat de Volgograd recupera la seva antiga denominació sis dies a l’any– per celebrar una de les fites històriques d’aquella contesa global: la victòria de l’Exèrcit de l’URSS en la batalla de Stalingrad. Aquesta setmana es compleixen 80 anys d’aquesta efemèride, just en un moment en què és més necessari que mai per a Moscou enarborar el patriotisme en plena ofensiva a Ucraïna.
Durant la celebració, el líder rus va deixar una ofrena floral al monument de la Flama Eterna, als peus de ‘La crida de la Mare Pàtria’. Aquesta gran estàtua que representa una dona agitant una espasa de 85 metres d’alçària corona un dels turons de la gran metròpolis en aquesta regió del sud de Rússia. Després de l’homenatge, en el qual no hi va haver la presència de ciutadans, Putin va parlar davant els mitjans russos presents. «Novament estem sent amenaçats per tancs Leopard alemanys amb creus a bord», va assenyalar el president rus, que va comparar una vegada més el seu contrincant ucraïnès amb l’Alemanya del Tercer Reich, que utilitzava com a símbol la creu gammada. «Aquells que esperen derrotar Rússia al camp de batalla aparentment no entenen que una guerra moderna amb Rússia serà completament diferent per a ells», va assenyalar abans d’afegir que «l’ús de vehicles blindats no acabarà amb l’assumpte». «Tenim amb què respondre-hi i la cosa no es limitarà a l’ús de blindats», va reblar, en unes declaracions que podrien interpretar-se com una al·lusió a les armes nuclears.
Путин возложил цветы на Мамаевом кургане и почтил память защитников Сталинграда pic.twitter.com/PCVcxYVcDB
— Кремлевский пул РИА (@Kremlinpool_RIA) 2 de febrero de 2023
Dilluns els dirigents de Rússia Unida, el partit dePutin, van entregar als diputats de la seva formació a la Duma unes recomanacions per afrontar l’efemèride, entre les quals destaquen establir paral·lelismes entre «la batalla de Stalingrad i l’operació militar especial», denominació oficial del Kremlin per al conflicte que s’està desenvolupant a la veïna Ucraïna. Ha sigut el mandat principal de la setmana per als polítics oficialistes, que durant el tracte amb el seu electorat li han de recordar que durant l’ofensiva a Ucraïna s’ha de repetir el mateix patró que a Stalingrad fa vuit dècades: S’ha traçat «una línia a partir de la qual ja no es pot retrocedir».
En el marc de la mateixa celebració, les autoritats locals van revelar dimecres un bust del líder soviètic d’aquell moment, Ióssif Stalin, juntament amb els dels mariscals Gueorgui Júkov i Aleksandr Vassilevski . El georgià és recordat com un heroi d’una banda de la població, mentre que d’altres el veuen com un líder autoritari que va fer purgues i va deportar ètnies senceres a Sibèria, Àsia central i el llunyà est rus, a prop d’Alaska. A causa d’aquest llegat, Nikita Khrusxov va optar per iniciar una política de «desestalinització», que va implicar eliminar el culte a la personalitat a Stalin –d’aquí ve el canvi de nom de Stalingrad a Volgograd el 1968– i aplicar algunes reformes menys autoritàries que les del seu antecessor.
Victòria decisiva
Aquesta batalla històrica és una de les més conegudes i recordades per les narracions èpiques de la Rússia moderna quan mira enrere cap al passat recent. Va ser una victòria soviètica decisiva contra l’Alemanya nazi i el punt d’inflexió en la contesa. En resum, l’inici de la victòria aliada i el principi del final del Tercer Reich. Alemanya va arribar a assetjar les principals ciutats de la Unió Soviètica, com Leningrad –actual Sant Petersburg–, i va arribar als suburbis de Moscou.
Notícies relacionadesTranscorregudes vuit dècades de tot allò, Rússia esgrimeix la justificació del «llegat antifeixista» per legitimar les seves accions a Ucraïna. El mateix Putin, quan es va iniciar el desplegament de tropes russes al país veí, va dir que s’havia de «desmilitaritzar» i «desnazificar» Ucraïna. I als que cauen en combat se’ls compara amb els morts en la lluita contra les forces de l’Eix al segle XX.
Actualment, la ciutat, una mal composta aglomeració urbana en forma de L erigida al llarg del marge occidental del riu Volga, ja fa temps que es denomina Volgograd –ciutat del Volga–, tot i que durant sis dies a l’any, inclòs el dia 2 de febrer, recupera el seu antic nom per commemorar aquesta data assenyalada. Les tropes alemanyes van arribar a controlar la major part de l’actual Ucraïna, Bielorússia i part de l’oest de Rússia i del Caucas.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Tomé tensa la selecció
- La xacra de la corrupció Sánchez desafia Aldama a presentar proves i titlla de "fals" el seu relat
- El problema de l’habitatge El lloguer de temporada creix el doble de ràpid a Barcelona que a Madrid
- Urbanisme La nova ronda de Sant Antoni provoca embussos d’autobusos
- Champions League Kika enlluerna en un Barça màgic
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- BAGES Construir amb llistons de fusta solidaris
- ANOIA Jorba celebra un mercat de productes de proximitat
- Ruta per la DO EMPORDÀ Perelada, temple del vi