El líder de la milícia més poderosa de Jenín: «Volem que Palestina s’aixequi en una tercera intifada»

A Abu Mujahed li fa mal parlar de la vida a Jenín. «Només volem viure una vida normal, no aixecar-nos cada matí i només haver de pensar sobre com sobreviure», explica a EL PERIÓDICO des d’un lloc segur, dalt de tot del camp que és la seva llar i el seu amagatall. Les autoritats israelianes el busquen per liderar una de les milícies més poderoses del camp. Durant la batuda de l’Exèrcit hebreu de dijous passat que va acabar amb 10 vides palestines, ell va perdre 5 amics. «Lluitàvem junts, vivíem junts, menjàvem junts, ho fèiem tot junts», explica davant la casa enderrocada on van ser assassinats. Parla tot just amb un deix de pena i molt d’orgull. La seva amiga Thawra Staiti fa broma. «Mai sé si aquesta serà l’última vegada que el vegi, si demà serà viu o mort», reconeix amb sorna. 

Sense futur

La Thawra, un nom que vol dir revolució, encarna les penúries de viure a Jenín. Advocada de professió i actriu per devoció, aquesta mare de dos nens no coneix la dignitat. «El meu pare es va passar 30 anys a les presons israelianes; per això, no el vaig conèixer fins que vaig fer 8 anys i no em reconeixia», rememora. Aquesta palestina sap que si no hagués nascut a Jenín, la seva vida seria una altra. «Cada nit ens fiquem al llit amb una mala notícia i ens despertem amb una de pitjor», es lamenta. Sense oportunitats de feina –Jenín és la ciutat amb la taxa d’atur més alta de tot Cisjordània–, es passa el dia asseguda a casa pendent de les notícies. 

«Em preocupa que els meus fills no estiguin segurs anant a l’escola», afirma, «la majoria de dies ni poden anar-hi per la presència de soldats israelians». Aquest 2023, ja han mort vuit nens per foc israelià. «No tenim una vida normal per res», reconeix la Thawra. Quan els trets es perpetuen dia rere dia, es queda sense excuses. «Sempre menteixo als meus fills al preguntar-me què és aquest soroll, els dic que són trets celebrant un casament», reconeix. La paraula futur perd el sentit a Jenín. «En l’àmbit econòmic, la ciutat és completament inestable, no hi ha feina i els joves només volen morir, matar per anar al cel», diu, resignada. 

Gran batalla el 2002

Fa més de dues dècades que Jenín està sota el punt de mira dels israelians. Durant la segona intifada, el camp de refugiats va ser l’escenari d’una de les massacres més important. En la Batalla de Jenín, l’Exèrcit israelià va ocupar el camp al·legant que era un planter de la militància palestina. Més de 400 cases van ser destruïdes, deixant una quarta part de la població sense llar i desplaçada. Els palestins afirmen que 500 persones van morir durant la invasió israeliana, però l’ONU considera que només van ser 52 de la banda palestina i 23 soldats israelians. «Ara, la gent que està en la resistència és la que va patir la pèrdua de familiars o de la casa el 2002», afirma Abu Mujahed. 

També, durant aquesta ofensiva, es va perdre l’únic teatre de la ciutat, situat al camp de refugiats. A l’acabar-se la segona intifada, el 2006, van reconstruir el projecte amb el nom de Teatre de la Llibertat. Mustafa Sheta fa sis anys que el dirigeix, exercint la seva pròpia estratègia de resistència. «La resposta a la violència israeliana per part dels habitants del camp no és una revolució en si mateixa, és una reacció», assenyala. «Mentre els israelians fa anys que ens aixafem i ens fan creure que som menys, la gent ha decidit respondre i no ho farà amb docilitat, perquè no se’ns està tractant dòcilment», afegeix el també activista.

«Estimem la vida»

Notícies relacionades

A Jerusalem Est, el barri del qual van sortir els dos atacants palestins: «Un nen no neix odiant els israelians, creix patint l’ocupació»

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Durant l’últim any, les incursions militars israelianes sobre Jenín han augmentat. Els 10.000 palestins del camp fa mesos que no dormen tranquils, ja que les batudes i campanyes massives de detenció tenen lloc de matinada. També a Nablús, una altra ciutat al nord de la Cisjordània ocupada, domina l’insomni per la irrupció constant de l’Exèrcit israelià. Almenys 167 palestins van ser assassinats per foc israelià el 2022, convertint-lo en l’any més letal des de la segona intifada. Entre Nablús i Jenín, han mort 90 ciutadans. 

Sheta té molt present aquesta violència. El 2002, mentre bevia un vas d’aigua a la cuina, el seu pare va rebre el tret que va acabar amb la seva vida. «Qualsevol persona a qui preguntis al camp té almenys un màrtir en la seva família», reconeix. Per això, en aquest dol compartit, hi ha la seva necessitat per continuar lluitant. Al principal bastió de la resistència palestina honren els seus «màrtirs» mirant-los als ulls cada dia. Des de les cantonades, la seva mirada els recorda que hi ha mil motius per a la batalla. «Estimem la vida i lluitem per viure», apunta Abu Mujahed. «Aquest és el nostre objectiu: volem viure com la resta del món», acaba dient, abans d’amagar la cara rere el passamuntanyes.