Guerra a l’est

Moscou pressiona la diàspora russa

La vicepresidenta de la Duma, Anna Kuznetsova, proposa fer servir les propietats dels que se’n van anar per acollir orfes

EFE/EPA/ZURAB KURTSIKIDZE

«Els nois se n’han anat, els homes s’han quedat». Amb un gest de menyspreu, una dona russa observa dos joves moscovites, presentats com a ‘hipsters’ i urbanites, amb feines ben remunerades, ficant-se en un luxós cotxe amb xòfer i anunciant que marxaven a Geòrgia, abandonant Rússia per sempre. De sobte, una àvia rellisca al costat del vehicle a punt d’arrencar i dos nois més, vestits amb roba més senzilla i pertanyent, a simple vista, a una classe social diferent, ajuden la dona a aixecar-se, cosa que motiva el comentari despectiu de la senyora.

Aquest és el contingut d’un vídeo propagandístic difós per Telegram per desacreditar aquells ciutadans de la Federació Russa que han marxat del país i es neguen a lluitar en un conflicte que no consideren seu. Alphabank, un dels principals bancs russos estima que 1,1 milions de ciutadans van deixar el país l’any passat, principalment en dues onades, al febrer-març, a l’inici de l’ofensiva a Ucraïna, i al setembre, quan es va anunciar la mobilització parcial. La diàspora russa, instal·lada preferentment en exrepúbliques soviètiques veïnes, ha d’afrontar nombrosos problemes, a més de pressions des de Moscou per desincentivar aquesta sagnia humana i fins i tot fomentar el retorn.

A new propaganda video mocking Russians who left the country because of the mobilisation is circulating on Telegram

"The boys have left but the men have stayed" pic.twitter.com/Taxf1cd8GD
— Francis Scarr (@francis_scarr) 7 de diciembre de 2022

Una de les destinacions preferides pels russos és el Kazakhstan. Aquest país centreasiàtic, fronterer amb Rússia, que permet entrar sense visat i amb ús estès de l’idioma rus, és una de les millors opcions per als fugits del país. Al principi, la població va rebre amb els braços oberts els russos que fugien de la mobilització i de la situació política, com van demostrar inusuals gestos d’hospitalitat, fet que va permetre als nouvinguts dormir en llocs públics com cines, a l’estar tots els hotels plens, així com oferir-los menjar i beguda. Passat un temps, van començar els problemes.

Enduriment de requisits

Kristina, una de les exiliades, explica que va ser la seva pròpia empresa la que li va proposar marxar de Rússia. «Ho vaig acceptar immediatament», apunta. Va tenir la sort d’«haver entrat en una empresa» que estava disposada a expatriar-los a tots i portar-los a un altre país en comptes d’acomiadar-los «com moltes altres empreses internacionals». Les autoritats kazakhs van voler capitalitzar aquestes sortides per millorar la seva pròpia economia, donant facilitats a companyies com la de Kristina. No obstant, recentment, van canviar el règim d’estada sense visat per a tots els estrangers, i actualment, un només es pot mantenir 90 dies consecutius sense visat en territori kazakh. A l’abandonar-lo, el ciutadà en qüestió haurà d’esperar el doble, fins a 180 jornades, per poder tornar-hi a entrar, una mesura que perjudica principalment els russos.

El Viatxeslav, un jove que va fugir perquè el van intentar reclutar per a l’Exèrcit, relata que a l’arribar va trobar «una càlida recepció i els locals eren amables». Malgrat les bones sensacions inicials, lamenta que també va veure desconfiança i avarícia en alguns propietaris. «Van augmentar dràsticament els preus del lloguer i de vegades demanen que paguis tres mesos per endavant», denuncia. Es tracta d’una condició poc habitual a Rússia, país on se sol demanar un únic mes de fiança.

El noi creu que trigarà a tornar al seu país i, sens dubte, ni es planteja tornar fins «que acabi la guerra» i sàpiga del cert que «la tornada és segura». Recorda que van intentar emportar-se’l ja en una ocasió, i té por que el seu nom estigui «en alguna base de dades», ja que podrien restringir-li la sortida de Rússia en el futur. També va criticar el conflicte a les xarxes, i sap que amb això «n’hi ha prou perquè arrestin algú».

Russos al Caucas sud

El 24 de febrer de 2022, data de l’inici de l’ofensiva russa a Ucraïna, es van despertar molts fantasmes del passat a Geòrgia. Actualment, dos territoris d’aquest país transcaucàsic estan considerats sense reconeixement i controlats per aliats de Rússia. Tbilisi va lluitar per recuperar el seu control el 2008, però Rússia va recolzar en la guerra Ossètia del Sud i Abkhàzia i l’Exèrcit georgià, sense cap suport, es va veure obligat a capitular.

"They don't want to be killed and they don't want to kill."@BrittClennett reports from the Russia-Georgia border as Russian military-aged men flee the country to avoid conscription. https://t.co/VvyrgLdZZ5 pic.twitter.com/7Kc2qkTD51
— ABC News (@ABC) 29 de septiembre de 2022

Malgrat això, durant tot el 2022, milers de russos van arribar a aquesta exrepública soviètica. El moment àlgid es va produir al setembre, quan el president rus, Vladímir Putin, va anunciar la mobilització parcial. Llavors els russos van arribar a col·lapsar la frontera terrestre russogeorgiana i fins i tot van arribar a deixar els cotxes enrere per creuar en bicicleta i patinet el pas duaner, ja que no està permès fer-ho a peu. Només durant el mes de setembre van entrar més de 200.000 persones a Geòrgia, un país de tan sols quatre milions d’habitants.

Arkadi, un rus que va arribar el 2022, explica que en general va percebre «una actitud totalment normal entre els locals (i els russos)». «La gent és gent a tot arreu», assegura, tot i que lamenta que en un parell d’ocasions alguns locals van deixar de parlar amb ell quan van saber la seva nacionalitat. Geòrgia continua sent un dels països preferits pels russos que volen sortir del país, tot i que ara entrar per terra és difícil, perquè el trànsit de cotxes a les regions frontereres està restringit.

Els que van creuar la frontera russa en direcció sud van topar amb la dificultat addicional que una part de la població no els vol al seu país, tal com demostren pintades o adhesius presents als carrers, on diuen eslògans com «no compris productes russos» o «russos, torneu a casa». L’allau de russos –també d’alguns bielorussos i ucraïnesos– va provocar que pugés el preu de la vida a Geòrgia, en especial els preus dels lloguers de les grans ciutats.

Notícies relacionades

A més dels problemes que ha d’afrontar qualsevol ciutadà obligat a sortir a correcuita del seu país, els russos a l’estranger han d’afrontar la bateria de mesures que es disposen a aprovar les autoritats per sancionar la seva actitud. La vicepresidenta de la Duma, Anna Kuznetsova, acaba de proposar confiscar les propietats dels russos que van abandonar el país, i entregar-los-les a orfes, ja que des del seu punt de vista «han traït el país».

More than half of my team in OC Media cannot afford rent anymore. Two of them got evicted: one of them got evicted twice this year and now lives at a friend's place, while another one got evicted this morning with only ten days of notice right before Christmas.
— Mariam Nikuradze (@mari_nikuradze) 9 de diciembre de 2022