Guerra d’Ucraïna
Ucraïna demana als Estats Units míssils de llarg abast per colpejar Rússia
El Kremlin denuncia l’ajuda militar dels membres de l’OTAN a Kíiv, que busca vies per llançar una contraofensiva
Ucraïna negocia ara amb els Estats Units el subministrament de míssils de llarg abast per poder colpejar la rereguarda enemiga i frustrar l’esperada ofensiva general de Rússia, que acusa l’OTAN de buscar la seva derrota estratègica amb el nou armament per a Kíiv.
«Cada fase de la guerra requereix cert tipus d’armes. Ja hi ha una coalició de tancs. Ja hi ha converses sobre míssils de llarg abast i subministrament d’avions de combat», va assegurar Mikhailo Podoliak, assessor presidencial ucraïnès, a Twitter.
Després del compromís occidental d’enviar més d’un centenar de tancs i carros de combat, Kíiv ha demanat ara míssils de fins a 300 quilòmetres d’abast, amb els quals podria colpejar fins i tot territori de l’annexionada península de Crimea.
Míssils i avions
El president dels EUA, Joe Biden, parlarà ben aviat d’armament amb el líder ucraïnès, Volodímir Zelenski, al qual ja va negar, de moment, l’entrega dels caces F-16.
Amb tot, Washington anunciarà ben aviat un altre paquet de 2.200 milions de dòlars en ajuda militar per a Kíiv, segons van informar dimecres mitjans internacionals. Kíiv rebrà míssils amb 150 quilòmetres d’abast (GLSDB), a més d’equips per als sistemes antiaeris Patriot, munició d’alta precisió i míssils antitancs Javelin. El que no rebrà són els ATACMS, míssils que poden colpejar objectius a gairebé 300 quilòmetres de distància. Precisament, el diplomàtic Michael FcFaul, antic ambaixador dels EUA a Moscou, va demanar al Congrés que enviï els ATACMS per poder destruir els drons iranians desplegats a Crimea.
Sobre això, la intel·ligència militar ucraïnesa va ressaltar que els arsenals de l’Exèrcit rus es troben ara a només 80-120 quilòmetres de les posicions de Kíiv. «Per llançar un atac en contra seu, Ucraïna necessita artilleria de llarg abast», va explicar el seu portaveu, Vadim Skibitski, al canal CNN. Va remarcar que aquests míssils, a més de tancs i blindats, són fonamentals perquè Kíiv pugui llançar una «ràpida contraofensiva» abans que les tropes russes acabin les seves fortificacions defensives.
Rússia, contra la diplomàcia de les armes
«Això ens exigirà esforços addicionals, però no canviarà la marxa dels esdeveniments, ja que l’operació militar especial continuarà. Per descomptat, tot això ens crea unes condicions molt especials, unes condicions hostils, que nosaltres no podem no tenir en compte», va dir Dmitri Peskov, portaveu presidencial, durant la seva roda de premsa telefònica diària.
Peskov va denunciar que «tota la infraestructura militar de l’OTAN treballa contra Rússia», inclosos els seus avions de reconeixement i satèl·lits. «Per descomptat, constatem un augment dels volums i de la nomenclatura de l’armament subministrat al règim marioneta de Kíiv, cosa que inclou armament ofensiu. L’OTAN augmenta l’aposta, ja que manté l’esperança de la derrota estratègica de Rússia, però no ho aconseguirà», va comentar Serguei Narixkin, cap del servei d’espionatge exterior. Narixkin va pronosticar que «els EUA i els seus aliats estan totalment decidits a lliurar una guerra amb Rússia fins a l’últim ucraïnès».
El Consell de Seguretat de Rússia va anar més enllà a l’assegurar que «Occident no es limitarà als subministraments de tancs» i va recordar a Alemanya la derrota davant la Unió Soviètica el 1945 i a França el fracàs de la invasió napoleònica de 1812.
Forces convencionals al Donbass
Mentrestant, les tropes del Kremlin han aconseguit avançar més de l’esperat al Donbass, en gran manera gràcies al desplegament després de diversos mesos de pausa de les forces convencionals, que estarien substituint els mercenaris de la companyia Wagner. Els mercenaris podrien ser enviats ara a les regions de Zaporíjia i Kherson, que tampoc són controlades en la seva totalitat per Moscou.
El nord-americà Institut d’Estudi de la Guerra no descarta una retirada de les tropes ucraïneses del bastió de Bakhmut, on als voltants els russos han pres diverses localitats. Els prorussos han informat avui que les seves tropes «estaven tancant el setge», cosa que va ser desmentida pel cap de Wagner, Ievgueni Prigojin.
L’alcalde de Bakhmut, Oleksí Reva, es va adreçar aquesta setmana als 6.500 residents que encara es mantenen a la ciutat perquè abandonin l’urbs –habitada per 70.000 persones abans del conflicte–, on Kíiv va dir haver repel·lit dimecres un atac aeri.
Notícies relacionadesEl governador interí prorús de Donetsk, Denís Puixilin, va recordar que els principals baluards ucraïnesos a la regió, Kramatorsk i Sloviansk, es troben a només 40 quilòmetres de Bakhmut.
Segons la intel·ligència militar ucraïnesa, a Ucraïna hi ha ara desplegats uns 326.000 combatents russos, cosa que no inclou 150.000 mobilitzats que encara estan sent instruïts en polígons militars russos.
