Un acord complex i difícil d'instaurar

El que no va ser possible amb Theresa May ocupant el número 10 de Downing Street podria ser-ho en els pròxims dies amb Boris Johnson al seu lloc, sempre i quan els unionistes de l’Ulster (DUP) no tombin l’acord teixit per Londres i Brussel·les i que inclou un nou protocol per a Irlanda, amb un mecanisme alternatiu a la salvaguarda irlandesa, per evitar la tornada d’una frontera física a l’illa d’Irlanda i protegir l’Acord de Divendres Sant, el gran objectiu des del principi. 

Controls duaners

La solució, segons ha detallat, es basa en quatre elements. El principal, tal com exigia Londres, és que Irlanda del Nord seguirà legalment formant part del territori duaner del Regne Unit, cosa que li permetrà continuar beneficiant-se dels acords comercials que pugui firmar en el futur el Govern britànic. No obstant, el territori nord-irlandès seguirà vinculat al codi duaner europeu i al mercat interior, cosa que significa que Irlanda del Nord haurà de continuar aplicant les normes sanitàries i fitosanitàries, l’IVA, les regles d’ajuts d’Estat i els aranzels de la Unió Europea (UE). Per eliminar les distorsions a la competència en el mercat interior de béns i mantenir certa coherència entre el nord i el sud de l’illa, l’acord recull que Irlanda del Nord aplicarà les regles sobre l’IVA de la UE, incloses les exempcions i tipus d’IVA reduïts.

Frontera al mar

Tal com s’havien compromès les dues parts, no hi haurà frontera física a l’illa –serà al mar d’Irlanda–, fet que obligarà a fer alguns controls per als productes procedents de la Gran Bretanya a Irlanda del Nord, encara que seran limitats i estaran subjectes a una anàlisi de riscos. «Per quadrar el cercle, les autoritats britàniques podran aplicar tarifes duaneres britàniques a productes procedents de tercers països sempre que no hi hagi risc que entrin en el nostre mercat interior. Per a aquells sobre els quals sí que hi hagi el risc se’ls aplicaran aranzels europeus», ha explicat Barnier. El sistema no està exempt de riscos. Per minimitzar-los, la UE i el Regne Unit establiran un mecanisme d’avaluació partint d’alguns criteris, com ara la destinació final dels béns o si són productes de consum habitual. Serà el comitè conjunt de la UE i el Regne Unit, inclòs en l’acord de divorci, el qui tindrà l’última paraula i les autoritats britàniques les que controlaran l’entrada de mercaderies. 

Aval de Stormont

La salvaguarda permanent sobre Irlanda del Nord desapareix i serà el Parlament nord-irlandès de Stormont el que decideixi quatre anys després de la sortida de la UE i per majoria simple si volen continuar aplicant les regles de la UE o si no volen. Si decideixen que no volen seguir en el sistema europeu, haurà de tornar a instaurar-se una frontera física després d’un període de transició de dos anys. Aquest consentiment haurà de revalidar-se cada quatre anys. Es tracta d’una concessió enorme per part de la UE i del primer ministre irlandès, Leo Varadkar, ja que fins ara els 27 sempre havien defensat que qualsevol salvaguarda havia de ser permanent i no limitada en el temps. «La seva durabilitat estarà lligada a la verificació democràtica regular. Ara s’ha de tenir confiança en aquest sistema», ha indicat Barnier.

Futura relació

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

L’acord també inclou la revisió de la declaració política sobre les relacions futures entre la UE i el Regne Unit que marcarà els contorns de la futura relació. El Govern de Boris Johnson ha deixat clar que vol únicament un acord de comerç però finalment s’han compromès, segons Barnier, a mantenir els estàndards europeus en matèria de drets socials, protecció del medi ambient, ajuts d’Estat o fiscalitat, cosa que minimitzarà els riscos de dúmping social, mediambiental o laboral en el futur. 

Veto sobre el Penyal

Els dos únics elements revisats en l’acord són el protocol per a Irlanda i la declaració política, cosa que significa que no es toquen ni les garanties donades per protegir els drets dels 3,3 milions de ciutadans europeus i britànics afectats per la sortida, ni la factura que haurà de pagar Londres per sortir de la UE ni el poder de veto d’Espanya sobre Gibraltar en el marc de les relacions futures o durant el període transitori que arrencarà després de la sortida. Dit d’una altra forma, el Govern espanyol continuarà tenint l’última paraula quant a l’aplicació del futur acord comercial entre la UE i el Regne Unit al Penyal.