La declaració institucional reitera el suport a un Sàhara marroquí però eludeix referències a Ceuta i Melilla

La Reunió d’Alt Nivell (RAN) entre Espanya i el Marroc a Rabat s’acaba amb una declaració institucional de 12 pàgines i 74 punts, en què el Govern reitera el seu suport al pla d’autonomia marroquina però en canvi no recull el compromís dels dos països per evitar «tot allò que sabem que ofèn l’altra part, especialment, pel que fa a les nostres respectives esferes de sobirania», que el president del Govern, Pedro Sánchez, va citar en el seu discurs a l’arrencar la cimera i que té la doble lectura que Espanya no es pronunciarà sobre el Sàhara en sentit contrari als interessos del regne alauita i, de manera recíproca, el Marroc no ho farà sobre Ceuta i Melilla.

Les paraules del president es van verbalitzar després d’una trobada al Palau Reial amb el primer ministre marroquí, Aziz Akhannouch, i els seus respectius ministres d’Exteriors, José Manuel Albares i Nasser Bourita, que va retardar una hora el començament de la RAN. Però després no han tingut ratificació en el document final. Tot i que el cap de l’Executiu no va citar les dues ciutats autònomes, l’apel·lació a la sobirania, davant el seu homòleg marroquí, té un valor per si mateixa. Però s’hauria vist reforçada si es plasma per escrit la voluntat que ni en «els discursos» ni en la «pràctica política» s’al·ludeixi a qüestions territorials.

Per Espanya les manifestacions del president suposen un intent del Govern espanyol de blindar les dues ciutats autònomes de la reivindicació marroquina. Això no significa que el Marroc deixi de veure Ceuta i Melilla com a part del seu territori o aturi la reclamació de recuperar aquests territoris, però almenys, segons es desprenia de les paraules de Sánchez, no ho farà públicament ni ho impulsarà en la seva acció de Govern.

Sense data per obrir les duanes

El text que tanca la RAN tampoc ofereix novetats sobre l’obertura de les duanes a Ceuta i Melilla. «Les dues parts reiteren el seu compromís amb la plena normalització de la circulació de persones i mercaderies de manera ordenada, incloent els dispositius adequats de control duaner i de persones en l’àmbit terrestre i marítim», assenyala, per afegir només que continuaran en fase de proves. Espanya esperava en aquesta qüestió una mica més de concreció i el mateix president havia dit al matí que «garantirem junts que aquestes duanes es continuïn obrint de manera ordenada i progressiva fins arribar a la plena normalització del pas de persones i mercaderies, tal com vam acordar l’any passat», va assegurar, amb referència a la declaració del 7 d’abril passat, que suposa el primer document d’aquesta nova etapa entre Espanya i el Marroc.

Segons fonts espanyoles, la «voluntat» era obrir-les amb un calendari concret. Tot i que després han assenyalat que el Marroc no vol donar una data concreta per qüestions «de seguretat». A Ceuta mai hi ha hagut duana i a Melilla està clausurada des de fa cinc anys. Això, apunten les mateixes fonts, «no es fa de la nit al dia».

Notícies relacionades

Cuba, el gran èxode

Un atac israelià al cor de Beirut mata 15 persones i en fereix 63

La qüestió de les duanes és molt rellevant per Espanya. Per a l’Executiu és una de les fites de la declaració conjunta del 7 d’abril passat perquè consideren que suposa un reconeixement implícit a l’espanyolitat de Ceuta i Melilla perquè «només es tenen acords comercials amb tercers països».

La declaració institucional recull també una referència a «la protecció i garantia dels drets humans com a base essencial per a la convivència democràtica, l’estat de dret i el bon govern». Els dos països acorden reforçar la seva cooperació en aquest àmbit en la nova etapa de les relacions bilaterals. Un compromís que crida l’atenció després que, fa dues setmanes, el PSOE no volgués condemnar una resolució del Parlament Europeu sobre la situació dels Drets Humans al Marroc i l’assetjament a periodistes.