Els talibans internen forçosament milers d’addictes a l’Afganistan

Més de quatre dècades de guerra, una crisi econòmica i el subministrament il·limitat de drogues barates, en un país que satisfà el 80% de la demanda mundial d’opi, empenyen milers de persones a l’Afganistan a una drogoaddicció que els talibans miren de pal·liar internant forçosament milers d’addictes.

Però amb bona part dels centres de rehabilitació tancats, després que els fonamentalistes aconseguissin el poder l’agost del 2021 i es tanqués l’aixeta de l’ajuda humanitària internacional, aquesta campanya ha provocat aglomeracions que els talibans miren de pal·liar amb l’obertura aquesta setmana d’un nou centre de 5.000 llits.

El Ministeri Delegat d’Antinarcòtics, dependent del Ministeri de l’Interior del Govern interí dels talibans, afirma que actualment hi ha uns 3,5 milions de drogoaddictes a l’Afganistan. Per donar resposta a aquesta situació, els fonamentalistes han internat per força en centres de rehabilitació 6.350 afganesos en el marc d’una campanya pensada per al llarg termini. «Fins ara hem recollit i admès 6.350 addictes en 32 províncies, en el marc de 18 rondes d’aquesta campanya», va dir a Efe un portaveu d’Antinarcòtics, Nasser Mengad.

Productor d’opi

Aquesta campanya, efectiva o no en un país que produeix la major part de l’opi del món malgrat les declaracions oficials que el seu cultiu està prohibit, ha suposat una gran pressió sobre els centres de rehabilitació que continuen oberts.

El principal centre de Kabul compta amb mil llits, però el nombre d’interns multiplica ara per quatre la seva capacitat ja que la major part dels addictes forçats a buscar una cura pels talibans van ser localitzats a la capital afganesa.

«La capacitat del nostre hospital és per a mil addictes, però a causa d’aquesta campanya actualment n’hi ha 4.000, cosa que ens està donant molts problemes», va dir a Efe un psicòleg del centre, Maiwand Hoshmand. Falten llits i espai, per descomptat, però també menjar, roba, medecines... «Això és una situació d’emergència i aquest és el principal centre per a la rehabilitació d’addictes, així que estem mirant de fer el possible per rescatar els nostres compatriotes,» va assenyalar Hoshmand.

Cada vegada més joves

El nombre de joves que cauen en la drogoaddicció ha anat en augment l’últim any a l’Afganistan, va assenyalar Hoshmand, i les taxes de reincidència són devastadores. «La falta de conscienciació, l’atur i la desatenció de les famílies empenyen de nou a l’addicció les persones acabades de recuperar», va lamentar.

Els talibans s’estan centrant a internar persones sense llar i que habitualment han perdut el contacte amb les seves famílies a causa de l’addicció, segons la font, que va afegir que el programa típic del centre dura uns 45 dies, tot i que si els pacients tenen problemes psicològics el seu internament pot estendre’s fins a tres mesos.

La concentració de pacients i els escassos recursos van portar els talibans a inaugurar dimecres 5.000 llits en un nou centre.

Segons l’agència estatal Bakhtar, el vice primer ministre del Govern interí, Abdul Salam Hanafi, va afirmar que tractar els addictes és «la responsabilitat moral» dels fonamentalistes, malgrat que històricament la producció es concentrava en zones controlades pel grup abans d’arribar al poder i va atribuir l’alt nombre de drogodependents al deposat Govern.

Tornada a la vida

Farid, de 52 anys, va assegurar a Efe haver sigut internat pels talibans en aquest centre fa 10 dies. «Els problemes i cavil·lacions de la vida em van empènyer a l’addicció» durant els últims 10 anys, va relatar, després de buscar una feina en un Afganistan esquinçat pel conflicte. «La majoria de les addiccions sorgeixen a causa de l’atur, si es creessin més feines no hi hauria tants addictes», va jutjar.

Notícies relacionades

Irlanda aposta per un Govern de continuïtat davant el Sinn Féin

Biden ha rebut una allau de crítiques per incomplir la seva paraula i indultar el seu fill

Per la seva banda, Mohammad Azim es declara content d’haver sigut internat al centre malgrat les dures condicions. «Sens dubte, estic content, i agraeixo que almenys aquí viu com un humà, ja que la vida anterior (com a drogoaddicte) era inhumana», va dir a Efe.

Igual de feliç que Azim, després de viure durant anys «entre l’oblit, la desesperació i la mort» sota un pont de la capital conegut per allotjar centenars de persones com ell, una zona que el Govern deposat pels talibans va desallotjar diverses vegades en les últimes dues dècades, només per veure tornar els addictes. També el Govern dels fonamentalistes «va netejar» el tristament famós pont, sense èxit.