L’auge dels ultraortodoxos expulsa els moderats i seculars d’Israel

La Noa ja no pot mirar el seu país d’igual manera, ni tan sols el seu barri. «Un cop despertes, no hi ha marxa enrere», afirma aquesta periodista israeliana que compta amb ciutadania espanyola. «Mai havia pensat que me n’aniria d’Israel, però de sobte m’ha caigut la fitxa i me n’he adonat que no és possible estar en un país que és ocupant, per molt que vulguis obviar-ho i sublimar-ho», explica aquesta dona a la cinquantena que s’amaga rere un pseudònim. «No vull que el meu fill creixi aquí, que creixi com israelià, que vagi a l’Exèrcit; la situació és tan cíclica i irresoluble que només hi ha generació rere generació de joves israelians educats en l’ocupació i palestins educats com a éssers ocupats», denuncia.

Ciutadania de dretes

La seva angoixa es repeteix en les converses amb amics, en les cerques per internet, en els tràmits burocràtics. Aquest despertar, encara sense xifres oficials, neix per diferents motius, però s’agreuja ara. Ara que el Govern de Binyamín Netanyahu integrat per ministres d’ultradreta, obertament homòfobs i racistes, porta un mes en el poder. Ja ha fet sortir milers de persones al carrer per protestar contra la reforma del poder judicial en un gest sense precedents. Però no n’hi ha prou. «Me’n vaig per no tornar, ja que no puc contribuir que aquest lloc sigui millor», afirma la Noa amb «impotència».

El nou Govern israelià només ve a confirmar una tendència que fa anys que es cuina a l’Estat hebreu. El 1995, només el 29% de la població es considerava «de dretes», però una enquesta de l’Institut de Democràcia d’Israel (IDI) mostra que el 2021 la xifra arribava al 62%. Els partidaris de l’esquerra només eren l’11%, pel 36% de 1995. Després d’un lustre d’inestabilitat política, els israelians van votar el novembre passat per cinquena vegada en tres anys i mig i van elegir uns representants que han format el Govern més dretà de la història del país. La presència de la ultradreta i una majoria d’ultraortodoxos en el Gabinet constaten el gir conservador d’un país que va néixer a les comunes. 

«A mi em semblava que tenia sentit aquest país i que podia ser un Estat socialista i igualitari», reconeix la Noa. Més de 15 anys després d’aterrar a Israel, se n’ha adonat que aquests somnis són impossibles. Ara, les institucions aposten per mesures pròpies de l’«Hongria de Viktor Orbán». Els ministres liderats per Netanyahu dissenyen estratègies per controlar els mitjans d’informació públics i modificacions per reformar el poder judicial. La seva proposta de reforma legal vol desposseir el Tribunal Suprem de la capacitat d’anul·lar legislació o decisions governamentals considerades il·legals perquè les seves sentències puguin ser «anul·lades» amb una majoria parlamentària simple. 

Tendències demogràfiques

Una altra enquesta de l’IDI mostra que el 70% dels jueus seculars a Israel estan preocupats per preservar el seu estil de vida sota el nou Govern, considerat també el més religiós de la història del país. I és que els aliats de Netanyahu ja han expressat la seva intenció d’oprimir minories, com la comunitat LGTBIQ+, les dones o grups racials, a través de mesures legislatives. Els ministres obertament racistes i antiàrabs del Govern indiquen que venen temps més foscos per a la població palestina d’Israel, que suposa un 20%. 

La demografia augura un futur encara més complicat per a gent com la Noa. Actualment, el país està compost per un 12,6% de població ultraortodoxa. Però les prediccions indiquen que aquesta xifra arribarà al 24% el 2050, segons el Consell Econòmic Nacional d’Israel del 2021. La majoria dels ultraortodoxos només estudien i reben subvencions de l’Estat. «Israel es convertirà en una cosa semblant a la República Islàmica de l’Iran», apunta la Noa. Amb una presència dominant d’ultraortodoxos al carrer i una majoria creixent en les institucions, són molts els que alerten de la possibilitat que l’Estat hebreu muti a alguna mena de teocràcia. 

A més, la situació econòmica a Israel és un altre motiu d’expulsió per a molta gent. És el setè país més car del món, segons el rànquing de Numbeo, situant-se per davant de Singapur, Luxemburg o Hong Kong. Al seu torn, compta amb la tercera ciutat més prohibitiva del globus: Tel Aviv es queda per darrere de Nova York i Singapur, després d’haver liderat la classificació de ‘The Economist’ el 2021. La indignació pels elevats costos i la desigualtat d’ingressos es veu agreujada per la inflació més alta registrada en una dècada, amb un màxim del 4,6% interanual. 

«Més por al carrer»

Notícies relacionades

Els aliats faciliten a Ucraïna atacar Rússia amb els seus míssils més enllà de Kursk

L’enemic de la presidenta en el qual Feijóo ha volgut influir

«Intento no pensar com serà el meu futur si les coses continuen com ara», confessa Elinor Nadit entre milers de persones en la protesta multitudinària setmanal a Tel Aviv en contra del nou Govern. Aquesta estudiant de biologia forma part del grup Alternativa Socialista que demana una «vaga general». «El nou Executiu està planejant arrabassar-nos molts dels nostres drets democràtics a mesura que van consolidant el seu poder», denuncia Nadit a aquest diari. «Com a persona queer, tinc cada cop més por al carrer, perquè els que són violents amb les dones, la comunitat LGBTIQ+ i els palestins se senten més apoderats i han augmentat la violència», afegeix. 

Jonathan Hirschfeld porta venint a les manifestacions cada setmana des que l’Executiu de Netanyahu va prendre possessió fa poc més d’un mes. «Això és crucial i és una lluita global, ho hem vist amb Trump als Estats Units i Bolsonaro al Brasil», explica aquest pintor de Tel Aviv de 44 anys. «Netanyahu és el cavall portant el carruatge però continuaríem protestant si fos qualsevol altra persona, perquè aquesta reforma judicial canviarà el sistema a Israel i ens deixarà sense la protecció dels tribunals», explica a EL PERIÓDICO. «No volem ser una dictadura», afegeix.