Borrell alerta sobre l’estratègia de desinformació russa: «L’objectiu és que ningú es cregui res»

Són dos dels exemples recollits en el primer informe pilot sobre amenaces de manipulació i interferència d’informació estrangera (FIMI) publicat aquest dimarts pel servei d’acció exterior de la UE per destapar els artificis que utilitza el Kremlin per confondre l’opinió pública i crear desconfiança entorn de la guerra a Ucraïna. «L’objectiu és que ningú es cregui res. Volen erosionar la confiança en els mitjans de comunicació i en les institucions. Ens hem de prendre això molt seriosament. No es tracta d’una cosa que afecti només especialistes, els ciutadans n’han d’estar al corrent», ha alertat aquest dimarts l’alt representant per a la política exterior de la UE, Josep Borrell, sobre l’estratègia de Vladímir Putin. 

L’estratègia de Goebbels

El problema, ha alertat el cap de la diplomàcia europea, és que Rússia està utilitzant la interferència i la manipulació com un instrument crucial de la guerra. «Aquesta guerra no s’està portant a terme només al camp de batalla pels soldats, també es porta a terme en l’espai informatiu, intentant guanyar els cors i les ments de la gent», ha avisat el socialista espanyol sobre una estratègia que va inventar i va utilitzar el nazi Joseph Goebbels en la Segona Guerra Mundial però els efectes del qual s’han multiplicat. «El que és nou és la intensitat, la voluntat i els instruments. Goebbels no tenia internet ni xarxes socials, però avui la gent que es comporta com Goebbels, explicant una mentida mil vegades, té una poderosa capacitat de multiplicació i d’arribar a qualsevol a qualsevol lloc», ha afegit.

Des que el servei d’acció exterior, després del mandat rebut dels governs de la UE, posés en marxa el 2015 el grup de treball East StratComm, aquest equip d’experts responsables de seguir-li la pista a la propaganda russa s’ha trobat amb més de 15.000 intents de manipulació i desinformació. Alguns d’aquests exemples formen part de l’anàlisi publicada aquest dijous entorn de la «Manipulació i interferències d’informació estrangera (FIMI)» –que descriu un patró de comportament majoritàriament no il·legal que amenaça o té el potencial d’impactar negativament valors, procediments i processos polítics– i un centenar d’incidents que van tenir lloc durant els últims mesos del 2002. 

Segons la conclusió de l’anàlisi la guerra d’Ucraïna per part de Rússia continua focalitzant el gruix dels incidents i que en 60 dels 100 recolzar la invasió va ser l’objectiu. L’anàlisi també posa de manifest que els intents de manipulació utilitzen cada vegada més imatges i vídeos manipulats i que els canals diplomàtics i els seus comptes a les xarxes socials, com per exemple la de Telegram, estan integrats en l’ecosistema com a actors actius. «Els canals diplomàtics de Rússia s’utilitzen regularment com a facilitadors de les operacions FIMI», apunta l’informe sobre un modus operandi que també utilitza la Xina per atacar principalment els Estats Units. 

Suplantació d’identitat

Segons els experts europeus, les tècniques de suplantació d’identitat també s’han tornat més sofisticades, ja que els actors russos suplanten tant organitzacions internacionals i individus per atacar Ucraïna o imiten l’estil de mitjans de comunicació i televisions per desplegar els seus missatges falsos. Fins ara la UE ja ha prohibit la difusió de continguts a nou plataformes de comunicació russes, entre les quals Sputnik, i considera que hi ha més espai per continuar avançant en aquest terreny. Aquesta ingerència, a més, no té barreres lingüístiques. «Els incidents no es produeixen en un sol idioma. Els continguts es tradueixen i amplifiquen en múltiples llengües», apunta l’informe que ha identificat incidents en els quals s’han utilitzat fins a 30 idiomes, 16 dels quals de la UE.

Notícies relacionades

Periodisme sense consciència: ¿pot la intel·ligència artificial explicar el món?

Colòmbia, un procés de pau singular

L’objectiu de tota aquesta activitat, a la qual el Kremlin dedica un pressupost multimilionari, és «distreure i distorsionar» la realitat. «Rússia (42%) i la Xina (56%) pretenen sobretot dirigir l’atenció cap a un actor o una narrativa diferents o desplaçar la culpa (‘distreure’) Rússia intenta canviar l’enquadrament i la narrativa (‘distorsionar’) amb relativa més freqüència (35%) que la Xina (18%)», apunta l’anàlisi, que també constata que existeix una certa connivència entre els dos actors, tot i que limitada. Per exemple, actors oficials russos haurien participat en 88 dels incidents analitzats mentre que els actors xinesos serien presents en 17 tot i que només en 5 van participar de manera conjunta.

A tota aquesta estratègia el Kremlin destina xifres multimilionàries. Només l’any passat va destinar al seu ecosistema de mitjans de comunicació i desinformació 1.300 milions de dòlars davant els 11 milions que va destinar la UE a lluitar contra la manipulació i la desinformació. «Rússia ha invertit en manipulació com una indústria, massivament, molt més del que invertim nosaltres en la lluita contra la desinformació. Són experts en això i utilitzen milers de persones, de manera sistemàtica i industrial, com una arma», critica recordant que és una amenaça contra totes les democràcies liberals perquè si «la informació es manipula la gent no sap què passa. La informació és el petroli que fa funcionar la democràcia. És la sàvia, la sang», ha insistit Borrell, que ha anunciat la creació d’un centre d’anàlisi i intercanvi d’informació sobre ingerències estrangeres.