La maquinària de guerra desequilibra l’economia russa

Això ha comportat que en el dia d’avui el dèficit pressupostari –la diferència entre el que s’ingressa i el que es gasta– de l’Estat rus sigui, segons dades de la mateixa Administració, un dels més grans de la història recent, se situa en 42.000 milions d’euros. Una xifra només per sota de la del 2020, l’any de la pandèmia global de la covid-19, quan va ser de 52.000 milions d’euros. En les mateixes estadístiques governamentals s’observa com la despesa en seguretat des del 2019 va pujar gradualment de 230.000 milions d’euros a 305.000 milions el 2021. Aquest any ja es va advertir de la presència de soldats i vehicles militars a zones frontereres amb Ucraïna.

Però mentre el Kremlin dedica la despesa principalment al front d’Ucraïna, hi ha territoris de Rússia que clamen per una millora de les infraestructures, tant dins com fora de les ciutats. Aquestes deficiències es noten especialment al sud del país i a Sibèria. A grans ciutats com Moscou o Sant Petersburg, el transport públic i les carreteres són com les de qualsevol altra gran urbs del Vell Continent. No és el cas d’Ossètia del Nord, al Caucas. La Zarina, originària d’aquesta república al sud del país, assegura que el transport de la regió és pobre. «Mai saps quant temps esperaràs que arribi», explica. Les autoritats regionals «volen millorar alguna cosa», però el deteriorament es pot observar en l’«estat de les marxutkes». Aquests minibusos són pràcticament l’únic transport existent en algunes parts de Rússia. En el cas d’Ossètia, la majoria són velles i estan mal cuidades.

La situació econòmica també ha repercutit a la butxaca dels ciutadans russos, que han vist com els preus de molts productes bàsics s’ha encarit. Prop del 70% dels russos corrents ha experimentat dificultats econòmiques en el seu dia a dia, segons una recent enquesta del Centre d’Investigació de la Societat Civil de l’Escola Superior d’Economia de Rússia.

La gallina dels ous d’or

Notícies relacionades

El periodista i guanyador del Pulitzer Seymour Hersh acusa els EUA d’estar rere el sabotatge al Nord Stream

La Unió Europea acompanya Zelenski en el «camí a casa» d’Ucraïna

El gran comodí de l’economia del país euroasiàtic és des de fa dècades l’exportació d’hidrocarburs. Històricament Moscou ha sigut el gran proveïdor de la major part de països de l’est i centre d’Europa, i destaca entre aquests Alemanya, tot i que des de l’inici del conflicte amb Ucraïna molts d’aquests estats han deixat d’importar gas rus, amb la notable excepció d’Hongria. Per contra, en aquest temps ha augmentat el trànsit a països com l’Índia, Turquia i la Xina, i Moscou ha ingressat fins i tot més que en anys anteriors. El 2022, la venda de petroli i gas natural va representar, segons estadístiques del mateix Govern, el 41,6% dels seus ingressos, al voltant de 150.000 milions d’euros, consolidant els combustibles fòssils com el gran aliment de la màquina de guerra russa. La despesa el 2021 i el 2022 va ser un 25% superior.

Rússia augura dificultats en altres negocis. És, per exemple, el cas del turisme. Segons dades de l’Associació de Turoperadors, el 2022 només 200.000 estrangers van visitar el país per oci. En canvi, el 2019, abans de la pandèmia, es va registrar la xifra de cinc milions de turistes internacionals. Les principals raons adduïdes són el tancament de l’espai aeri –una cosa que ha dificultat i encarit els viatges al país– i els problemes per pagar per qualsevol producte a Rússia després de la seva desconnexió del sistema Swift al març. Aquesta mesura implica que les targetes bancàries expedides a Rússia siguin inservibles fora de les seves fronteres i viceversa.