El terratrèmol s’acarnissa amb una Síria que s’esllangueix entre un miler de tragèdies

Desenes d’ambulàncies amb els llums d’emergència parpellejant esperen el seu torn. A l’interior porten els cossos d’alguns dels molts ciutadans sirians que han mort a Turquia, el país on es refugiaven. Més enllà d’un parell de discrets combois amb ajuda humanitària, l’únic que ha entrat a Síria són els cadàvers dels seus ciutadans. Aquells que van fugir del seu país després de 12 anys d’una guerra civil fratricida i que es van refugiar al país veí tornen, sense vida, a la seva terra natal. Però el terratrèmol, que ja suma l’esgarrifosa xifra de 22.300 morts a les dues bandes de la frontera, s’acarnissa amb Síria. «Aquesta catàstrofe arriba en un moment en què les necessitats humanitàries ja eren enormes», descriu Mati Gomis Pérez, subdirectora d’Oxfam Intermón a Síria.

«Diumenge, el dia abans del terratrèmol, un 70% de la població depenia de l’ajuda humanitària», explica Gomis Pérez a EL PERIÓDICO des de Damasc. «La moneda local està en caiguda lliure, els sirians pateixen un 90% d’inflació, el 52% de la població no té accés a fonts d’aigua segures i el retorn del brot de còlera és qüestió de temps, sobretot amb ara que hi ha més infraestructures fetes malbé», enumera. La col·lecció de dades dibuixava un panorama desolador en una Síria encara sense colpejar pel terratrèmol, amb 12 milions de 22 en una situació d’inseguretat alimentària arreu del país.

Treball comunitari

Per això, quan va tremolar el terra, quan la natura es va carregar refugis i sostres, els sirians no van trobar paraules per descriure el que sembla una maledicció. Amb el rellotge en contra, han posat fil a l’agulla per mirar de salvar el seu poble de nou. «Totes les activitats de rescat s’estan fent en condicions bastant precàries, perquè els equipaments que tenen aquí no donen l’abast», reconeix Gomis Pérez. Davant la catàstrofe, han sigut els membres de la pròpia comunitat els que s’han arremangat i han començat a perseguir els crits entre les ruïnes per preservar les seves vides. «Els primers a intervenir han sigut el Comitè Internacional de la Creu Roja, la Mitja Lluna Siriana i organitzacions locals», afegeix la representant d’Oxfam.

La zona més afectada pel terratrèmol en territori sirià ha sigut el nord del país, on hi ha presents una gran diversitat d’actors. En aquesta zona, 2,8 milions de persones d’una població de quatre milions ja s’havien desplaçat des d’altres punts de Síria pel conflicte. A l’oest, l’àrea d’Idlib es divideix entre la terra controlada de facto per Turquia i per Hayat Tharir al-Xam, un grup rebel que té vincles amb Al-Qaida. La majoria de l’est està en mans de grups liderats per kurds recolzats pels Estats Units. En canvi, la zona d’Alep, antic motor econòmic del país, i la costa de Latakia estan sota control del règim de Baixar al-Assad. A més, en algunes d’aquestes zones encara es registren escalades d’enfrontaments armats entre els diferents actors. 

Pas de Bab al-Hawa

«Damasc i Alep són els únics aeroports pels quals està arribant l’ajuda des de països aliats, ja que el trànsit aeri està molt afectat per les sancions» contra el règim d’Assad, exposa Gomis Pérez. «Les altres ajudes hauran d’arribar a través de Beirut, però cal veure com els estats membre de la Unió Europea resoldran la petició d’ajuda oficial del Govern sirià», explica. Aquestes sancions no impedeixen l’entrada d’ajuda humanitària, però sí que dificulten l’enviament de diners i suport financer als sirians afectats. Els Estats Units van aprovar divendres una llicència que alleuja les sancions durant 180 dies per permetre totes les transaccions humanitàries i de socors.

L’entrada d’assistència per a les víctimes i d’equipament per als rescatadors al nord-oest es veu afectada per diversos factors, com la interrupció d’ajuda transfronterera a Bab al-Hawa, l’únic pas des de Turquia, la falta de suport tècnic per assegurar edificis i les dificultats d’accés de les organitzacions locals. A més, la inexistència de cooperació entre zones de control oposat dins de Síria i la politització de la qüestió humanitària afegeixen noves traves a la millora de les condicions. 

Cada hora compta

Notícies relacionades

Els aliats faciliten a Ucraïna atacar Rússia amb els seus míssils més enllà de Kursk

L’enemic de la presidenta en el qual Feijóo ha volgut influir

«Tenim una situació d’emergència humanitària i s’ha de veure com podem donar la màxima ajuda a la gent que ha sigut afectada, independentment de com vingui aquesta ajuda», declara la subdirectora d’Oxfam a Síria. Tot i que ja ha arribat el primer comboi de les Nacions Unides a través de Bab al-Hawa, el problema és que el terratrèmol ha provocat danys a les carreteres que condueixen a la frontera. L’encreuament va estar tancat els primers dies després de la catàstrofe. Cada hora que passa és clau, ja que els retards costen vides. El brutal clima hivernal no ajuda en les tasques de rescat. Molts dels que les lideren també s’han vist afectats directament pel terratrèmol i s’han vist forçats a dormir a la intempèrie.

L’Oficina de les Nacions Unides per a la Coordinació d’Afers Humanitaris ha declarat que 1.347 persones han mort víctimes de la catàstrofe. «S’espera que la xifra augmenti a mesura que continuen les operacions de recerca i rescat», afirmen. 2.295 més han resultat ferides i estan rebent tractament als malmesos centres sanitaris del país. En total, almenys sis milions de persones s’han vist afectades. Però la magnitud de la tragèdia continua sent incalculable. I és que el dolor s’estén des de la runa fins al planeta sencer, on els sirians es mobilitzen per continuar salvant el seu poble.