La Xina assegura que els Estats Units li van enviar 10 globus l’any passat

Semblava una excentricitat anacrònica quan el primer va saltar a les portades, dues setmanes enrere, i avui no sembla que hi hagi un cel sense. Els caces nord-americans han tombat ja quatre globus i la Xina ha revelat aquesta tarda que Washington els n’ha enviat una desena en un any. Si les informacions dels dos governs són certes, i no és un condicional irrellevant, hi ha un frenesí allà a dalt.

Ho ha aclarit el Ministeri d’Exteriors xinès en la roda de premsa diària a un periodista que amb prou feines li havia preguntat per la companyia que era darrere d’aquell globus pioner. «És també habitual que els globus nord-americans entrin il·legalment a l’espai aeri d’altres països», ha contestat el seu portaveu, Wang Wenbin. Des de l’any passat, ha continuat, la Xina n’ha comptat 10 sense que Washington demanés permís a les autoritats nacionals. «Hauria de començar per mirar-se a si mateix i canviar la seva actitud en lloc de calumniar, desacreditar o incitar a la confrontació», ha rematat. No ha aportat proves. Tampoc ha aclarit per què la Xina no ho havia denunciat abans, ni com sap que són nord-americans, ni si la seva naturalesa era civil o militar.

La roda de premsa, ja deixada anar la bomba, va discórrer per camins més trillats. El ministeri ha insistit que aquell globus «civil» va acabar sobre els Estats Units per caprici dels vents i n’ha definit la destrucció per un míssil com «un abús de força» i «reacció desmesurada». No han escassejat les al·lusions obliqües al seu cinisme. «Els Estats Units són, sens dubte, el líder mundial en espionatge criminal i un imperi de la vigilància [...]. Durant molt de temps, han abusat de les seves habilitats tecnològiques per robar secrets i practicar punxades telefòniques indiscriminades a llarga escala arreu del món, fins i tot als seus aliats», ha afegit.

Precedents

Són freqüents els recordatoris aquests dies a la premsa nacional de les intervencions telefòniques que van patir líders europeus com l’excancellera alemanya, Angela Merkel, o de la mort del pilot xinès en un accident amb un avió de reconeixement nord-americà davant l’illa de Hainan 20 anys enrere. Washington va enviar l’any passat 657 avions i barcos en missions de reconeixement al pati del darrere xinès, segons els comptes ministerials. Una seixantena van ser descoberts el gener al mar del Sud de la Xina, va afegir Wang, i van posar en perill «la seguretat nacional i van soscavar la pau i l’estabilitat regional».

No hi ha dia sense capítol en la saga dels globus. Pequín ha lamentat aquest dilluns que Washington inclogués sis companyies xineses en la seva llista negra per la seva presumpta col·laboració amb el programa aeroespacial. I no hi ha hagut assumpte més comentat aquest matí a Weibo, una plataforma semblant a Twitter, que la promesa d’ahir a la nit de les autoritats marítimes xineses que es disposaven a enfonsar «un objecte volador no identificat» davant la costa de Rizhao (província oriental de Shandong) juntament amb les peticions als barcos de la zona d’ajuda en la recollida de les restes. L’anunci d’un artefacte estrany, en contrast amb la paranoia i nerviosisme dels Estats Units dues setmanes enrere, va desencadenar una curiositat desbordant que va virar al neguit durant la tarda per la falta de detalls.

Nous artefactes

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Els Estats Units, mentrestant, continuen disparant a tot el que llunyanament sembla un globus espia xinès. Són tres artefactes des de divendres abatuts a Alaska, el nord del Canadà i el llac Huron. Són molt menors que el primer, tan gran com tres autobusos, i les agències d’informació nord-americanes han embridat les accelerades conclusions que des de les files polítiques apuntaven a més globus espies xinesos. Washington ha descartat que suposin un perill militar i ha justificat destruir-los pels riscos per a l’aviació civil.

La crisi dels globus ha suspès la visita programada a Pequín del secretari d’Estat dels Estats Units, Antony Blinken, en què la Xina confiava per rebaixar la tensió bilateral. Ni les disculpes ni les explicacions de Pequín, que descrivia un globus amb funcions meteorològiques desviat pels vents, van convèncer la Casa Blanca.