Espanya formarà mig centenar de militars ucraïnesos en el maneig dels Leopard

Tan important com el nombre de tancs Leopard 2 que pugui enviar Espanya a Ucraïna perquè el país es defensi de l’agressió de Rússia és la formació de la tripulació que els manejarà en la guerra i el seu manteniment. És el que afirma la ministra de Defensa, Margarita Robles, que aquest dimarts participa a Brussel·les en la reunió de coordinació del grup de contacte per a la defensa d’Ucraïna i la reunió ministerial posterior de l’Aliança Atlàntica. Robles no ha concretat el nombre d’unitats de tancs Leopard 2A4 que enviarà el Govern, però sí que ha anunciat que en els pròxims dies arribaran entre 50 i 55 militars ucraïnesos per rebre formació i que l’enviament final sobre el terreny serà a finals de març.

«Espanya ja ha dit que cooperarà i enviarà, en col·laboració amb els seus aliats, però cal tenir en compte diverses coses: que Espanya enviarà [Leopard] 2A4, que estaven a Saragossa en desús des de fa molt temps i alguns en un estat lamentable que en fa necessària la reparació. Alguns s’han coomençat a reparar i veurem a l’hora de definir el nombre total què és necessari en coordinació amb altres països», ha assenyalat des del quarter general de l’OTAN, on s’analitzen aquest dimarts noves aportacions militars davant un final de l’hivern i un començament de primavera que es presenta amb unes perspectives «molt, molt preocupants», ha admès Robles.

Segons la ministra, tan important com el nombre de carros de combat que enviïn al front ucraïnès és la formació de les tripulacions i el manteniment i la disponibilitat de peces de recanvi. «Avui continuem avançant en la coordinació entre tots els països donants per veure quin nombre total s’aportarà i Espanya, dins de les limitacions que tenim i les disponibilitats que tenim respecte als [Leopard] 2A4 i que puguin ser objecte d’una reparació adequada, contribuirà», ha afegit, i ha remarcat que els enviaments es portaran a terme amb «prudència i en coordinació amb els socis i aliats». Per exemple, també es tindrà en compte la interoperabilitat amb altres països que disposen d’altres models com Challenger (Regne Unit) i Abrams (Estats Units). Espanya forma part d’una coalició de països que han mostrat la seva disposició a enviar carros de combat Leopard i en la qual també figuren Alemanya, Polònia, el Canadà, Portugal, Noruega, Dinamarca i Holanda.

Dos mesos de formació

Notícies relacionades

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

Putin admet haver disparat un míssil balístic hipersònic contra Ucraïna

La ministra també ha explicat que al llarg d’aquesta setmana o principis de la vinent començaran a rebre militars ucraïnesos per rebre formació sobre l’ús i manteniment perquè es tracta de carros de combat que requereixen d’«un manteniment diari». En total, esperen entre 50 i 55 militars que s’afegiran als 300 que ja han rebut formació militar especialitzada. Els experts militars estimen que el termini per formar tripulacions ja experimentades oscil·la entre els dos mesos i els dos mesos i mig, fet que significa que l’enviament final sobre el terreny serà a finals de març. «Tot fa pensar que a finals de març o principis d’abril tot podria estar enllestit», ha concretat Robles.

El que descarta Espanya és enviar els avions de combat que ha demanat Ucraïna les últimes setmanes. «Nosaltres no els tenim i, per tant, no entra dins de les capacitats militars d’Espanya», ha dit amb referència als F-16 sol·licitats pel Govern de Volodímir Zelenski. Es tracta d’un debat que els països aliats afronten amb moltes cauteles. «És cert que ells [el Govern ucraïnès] també han sol·licitat F-16 [avions de combat] i això també és una cosa que ens prenem molt seriosament. Per descomptat, es tracta d’un sistema d’armament complex i hem de debatre-ho amb els nostres socis –també amb els Estats Units– i hem de pensar en la viabilitat, i és una cosa que portarà temps», ha explicat la ministra de Defensa holandesa, Kajsa Ollongren, a la seva arribada a la reunió que abordarà aquest dimarts i dimecres la situació a Ucraïna, l’augment de la capacitat de producció de munició així com la protecció d’infraestructures crítiques.