EL PERIÓDICO a Ucraïna
La vida a les trinxeres de Kíiv davant el temor d’un nou envit rus
L’Exèrcit ucraïnès col·loca posicions defensives entorn de la capital en previsió d’un nou atac de Rússia des del nord
És un entramat de desenes de trinxeres, gairebé un laberint. Semblen barricades acabades d’excavar, i ningú diria que en realitat daten de la Segona Guerra Mundial. La posició, això sí, és immillorable: dalt d’un turó, molt fàcil de defensar, i capaç de detectar qualsevol moviment a la plana circumdant, inundada des de l’inici de la guerra pel bàndol ucraïnès quan, per frenar l’avanç de les forces russes sobre Kíiv, l’Exèrcit ucraïnès va destruir una presa sobre el riu Irpín,conegut ja com el «riu heroi» entre molts veïns. Malgrat que el gruix de l’activitat militar en les últimes setmanes està concentrant-se a la regió del Donbass, a centenars de quilòmetres en direcció est, els comandaments militars ucraïnesos no es fien que el Kremlin no intenti de nou l’assalt de la capital, i han instal·lat múltiples llocs de vigilància permanent als voltants de la gran metròpolis del país per impedir-hi una nova incursió des del nord.
«Amb Rússia mai se sap; fa un any, ningú pensava que [Vladímir] Putin finalment es decidís a atacar i al final ho va fer; hem d’estar preparats per si tornen», explica el tinent Andrí Dubovik, que exerceix les funcions de portaveu. Excavats sota terra, els soldats ucraïnesos disposen de calefacció, televisió i fins i tot servei d’internet. Entre el fullatge dels arbres, han construït una cabana on prenen el te, descansen i es protegeixen quan les temperatures «baixen i el termòmetre marca -20», apunta Dubovik. «Aquí estem bé», constata, Serhí Bun, un soldat amb el cap rapat i la dentadura desgastada, malgrat tenir tan sols una trentena d’anys. I per certificar les suposades bondats del lloc, s’estira en una de les lliteres on munta guàrdia en permanència juntament amb els seus companys, comptant amb un únic dia de descans cada dues setmanes.
Reunions amb Bielorússia
Les reunions que han estat mantenint en les últimes setmanes alts funcionaris del Kremlin amb responsables de Bielorússia, país des d’on fa un any van avançar les columnes de blindats russos que finalment no van aconseguir tancar la tenalla entorn de Kíiv, i es van veure obligades a retirar-se al cap de poques setmanes, han donat pàbul a la possibilitat que s’obri de nou el front nord, tenint en compte, a més, que, segons la retòrica oficial russa, Moscou no ha renunciat als objectius inicials de la invasió, que es resumeixen en el control de l’Estat ucraïnès i la caiguda del Govern de Volodímir Zelenski.
Notícies relacionadesNo obstant, l’Institut d’Estudis sobre la Guerra (ISW) considera que aquests plans encara estan molt verds, particularment a causa de les reticències del presidentbielorús, Aleksandr Lukaixenko, a involucrar-se més en el conflicte. «El president Lukaixenko continua fent de contrapès (davant les intencions del Kremlin) insistint que Bielorússia és un Estat sobirà», explica l’ISW en un ‘post’ recent. La possibilitat d’un nou atac podria tenir lloc «cap al final del 2023», conclou l’institut.
Mentre això passa, els homes de la posició combaten el tedi i la baldadura, i intenten mantenir la seva capacitat de combat intacta observant des de dalt el que passa turó avall, entrenant-se per desplegar-se a les trinxeres a tota velocitat en cas que finalment es produeixi una alerta, i un d’ells, fins i tot mostrant la seva destresa amb el ganivet, llançant-lo als arbres dels voltants, en un no-res, i com si d’un llançador circense es tractés. «És una posició de resistència, no és cap lloc d’entrenament», puntualitza, orgullós, el tinent Dubovik.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
