EL PERIÓDICO, a Dnipró: «Alguna cosa passarà el dia 24, probablement un bombardeig massiu»

En rus, tot i que prometent deixar de parlar al més aviat possible la seva llengua materna i prodigar-se més en ucraïnès, Serhii Probiholovo, estudiant a la facultat d’Informàtica en una universitat local, dona per descomptat que alguna cosa succeirà un dia tan assenyalat. «Alguna cosa passarà, probablement un bombardeig massiu (contra infraestructura civil); com ja s’ha demostrat en el passat, als russos els encanten aquestes dates», pronostica en ple carrer, mentre bufa un vent glaçador i el termòmetre marca dos graus sota zero. «Volaran coets», avança, abans de congratular-se que la tranquil·litat sigui la nota dominant a la ciutat, el subministrament elèctric funcioni gairebé amb normalitat i les llars disposin de calefacció.

Improbable atac a Kíiv

Al costat d’ell, Stanislav Sujorutkenko, company d’estudis, comparteix en la seva enteresa els vaticinis de Serhii, assenteix davant les seves proclames, i descarta, a tall de final reptador, que Rússia llanci una nova incursió contra Kíiv, la capital, o Khàrkiv, la segona ciutat del país, igual com va fer l’any passat per aquestes dates. «Dubto molt que a Kíiv passi alguna cosa, no crec que allà Rússia tingui alguna possibilitat, perquè el nostre Exèrcit està preparat per parar un atac des del nord», analitza. En els últims dies, la freqüent celebració de reunions entre alts responsables bielorussos i russos han fet témer als experts la possibilitat que es reobri de nou aquest front bèl·lic, tot i que l’Institut d’Estudis sobre la Guerra considera prematura aquesta eventualitat, i vaticina que si això succeeix, seria a finals d’aquest any.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

Com a directora d’un canal televisiu local, Irina Kuzmina extrema la seva reticència a parlar en rus, malgrat ser l’idioma majoritari a Dnipró, i prevé que qualsevol declaració que faci sobre la guerra d’Ucraïna la farà en la llengua autòctona del país. Preguntada sobre les seves sensacions davant el primer aniversari de l’arrencada de les hostilitats, aquesta dona assegura «no» tenir «por» dels russos, perquè considera aquesta guerra com «de defensa de la pàtria i d’alliberament». Únicament s’inquieta pels seus familiars, davant la possibilitat que els passi alguna cosa.

Segons Anatoli, un taxista entrat en anys que no revela el seu nom real i es guanya la vida recollint passatgers a l’estació ferroviària i transportant-los als seus destins, ja no queden a Dnipró ciutadans que defensin Rússia o advoquin per una integració més gran amb el poderós veí de l’est. «Ja no hi ha prorussos aquí; només hi ha gent que defensa continuar la guerra» i recuperar tot el territori perdut, i gent que prefereix un alto el foc, «una mala pau», segons la seva pròpia terminologia. Però aquests últims semblen estar en minoria i fins i tot gent d’avançada edat com Leonid Boitenko, suposadament més sensibles a les demandes del Kremlin a l’haver viscut la major part de la seva vida sota governs soviètics, advoquen per continuar la lluita armada. «No podem entregar territori, hi ha hagut massa morts», justifica. La possibilitat d’una victòria militar russa l’inquieta sobre manera. «Si Rússia triomfa, ens convertirà en els seus esclaus; és així de clar», sentencia.