Kosovo, 15 anys d’independència, corrupció i pandèmia demogràfica

És un fenomen nou d’una situació antiga. «Fins fa alguns anys, la majoria aspirava a treballar en les organitzacions internacionals. Després de la guerra, aquí a Kosovo hi havia un gran nombre d’internacionals. Ara el 70% demana classes en alemany i només el 30%, en anglès», diu Zeqir Lushaku, un economista que el 1992 va decidir obrir una de les primeres escoles d’idiomes de Kosovo. «Jo em vaig llicenciar el 1976 i dues setmanes després, tenia feina; un any després, em vaig comprar un pis. I després em vaig casar», raona.

L’emigració de kosovars és una realitat enquistada des de fa temps. Entre el 2010 i el 2020, se’n van anar a viure a l’estranger 220.000. El 2021, 42.728 més més, segons dades de l’oficina d’estadístiques de Kosovo. El que és nou és precisament que els joves kosovars somien cada vegada més emigrar a Alemanya, el destí preferit d’una llista que també integren Suïssa, Itàlia i Àustria. La fugida massiva podria continuar durant molt temps. Una altra raó: al novembre, Alemanya va suavitzar la llei d’immigració per fer front a les seves necessitats de nous treballadors. 

La normal anormalitat 

La normal anormalitat Quinze anys després d’una declaració unilateral d’independència, Kosovo (amb 1,7 milions d’habitants, segons l’últim cens) ofereix avui una imatge de certa normalitat. A la capital, Pristina, la sensació és d’una amalgama de cultura eslava i oriental, amb paisatges trasplantats d’Europa occidental. No hi ha gaires turistes, però sobren les botigues de conegudes marques de roba i els bars de tendència, així com les fleques que ofereixen brioixeria turca, i els bulevards i places en què conviuen les estàtues i fotografies de Bill Clinton, la mare Teresa de Calcuta, l’heroi nacional Ibrahim Rugova i els controvertits guerrillers de l’UÇK.

És un telèfon que, a l’aterrar a l’aeroport Adem Jashari, informa en pocs segons de l’arribada a tres països diferents (primer Albània, després Sèrbia i finalment, Kosovo), juntament amb la proliferació dels cartells amb ofertes per a la diàspora, fet que recorda que, a més dels llimbs jurídics on viu aquest territori al qual molts encara no reconeixen, són la desigualtat, la corrupció, el tràfic il·legals el crim organitzat i la impunitat (fa temps que s’està discutint la reforma de la justícia i informes reconeixen la interferència política) que llasten la societat. 

La situació és tan indiscutible que el 2021 el Programa de l’ONU per al Desenvolupament (PNUD) va decidir fins i tot investigar les raons que fan que la gent marxi. Segons aquest informe, més del 81% dels joves va respondre que Kosovo pateix de falta de treball, el 68% es va queixar de la pobresa i les penúries econòmiques i el 42% del nepotisme i la corrupció. «Si aquesta mala situació continua, jo també me n’aniré», assegura la Fatbardha, una de les estudiants. 

Pandèmia demogràfica 

El Banc Mundial, la UE, l’ONU i fins i tot el Govern també ho ratifiquen en els seus informes. Perquè, per aquestes terres i malgrat algunes recents millores, l’índex de desenvolupament humà és del 0,76 –el pitjor de la regió, per darrere de Bòsnia, Albània i Macedònia del Nord–, gairebé un quart de la població viu en la pobresa, el PIB per càpita anual és de 4.900 euros i el 25% no té oficialment feina (més del 40% en el cas dels joves). I això en un país on l’Estat només destina el 8,5% (és el 28% la mitjana europea) a les ajudes socials.

Notícies relacionades

Multimèdia | Kosovo compleix 15 anys d’independència, ¿com està avui?

Els serbis de Kosovo, víctimes de Pristina i de Belgrad

«És un problema enorme. Si continuem exportant els nostres joves, entrarem en una pandèmia demogràfica», diu taxatiu l’economista Safet Gerxhaliu, al referir-se al balanç demogràfic que ja és negatiu (-15.000 el 2021). «Avui dia no només emigren els que no tenen feina, sinó també els que en tenen però han perdut esperança en el futur i busquen millors condicions», afegeix aquest analista. La pandèmia i la guerra a Ucraïna, a més, han sigut l’enèsim cop. Les alces del preu de l’electricitat i dels aliments (que Kosovo importa) van contribuir en un 65% i 20% a augmentar la inflació a Kosovo, segons dades oficials.

És el secret de domini públic que va captar Vetëvendosje (Autodeterminació), el partit socialdemòcrata amb profundes arrels en el nacionalisme albanokosovar, que des del 2021 governa el país. Una de les seves principals promeses va ser precisament acabar amb la corrupció, que ha alimentat aquests anys l’afartament per la política i el projecte de Kosovo. Un dels seus fruits, el juliol del 2022, ha sigut una nova llei anticorrupció, així com que s’aconseguís remuntar uns 20 punts en l’índex de Transparència Internacional.