Occident advoca per «intensificar» el suport a Ucraïna per arrossegar Rússia a negociar

La Conferència de Seguretat de Munic, coneguda també com el Davos de la defensa, va arrencar aquest divendres amb un contundent suport a Ucraïna davant la guerra iniciada fa gairebé un any pel Govern de Vladímir Putin. Un suport que tant el president francès, Emmanuel Macron, com el canceller alemany, Olaf Scholz, van demanar «intensificar» tot el temps que sigui necessari amb l’objectiu d’afavorir una contraofensiva per part de l’Exèrcit de Kíiv que forci Rússia a asseure’s en una taula de negociació sota condicions «creïbles». Aquest també és el pla que intenten impulsar els Estats Units, segons va explicar una funcionària nord-americana d’alt rang a un reduït grup de periodistes, informa Efe. La idea de Washington és continuar proporcionant armes a Volodímir Zelenski i imposant sancions per eventualment arrossegar Putin a un diàleg.

«Hem d’intensificar el nostre suport i el nostre esforç per ajudar en la resistència del poble i l’Exèrcit ucraïnès i permetre’ls llançar la contraofensiva que permetrà negociacions creïbles amb les condicions escollides per Ucraïna», va remarcar Macron. «Recolzarem Ucraïna amb el que sigui necessari i tant temps com sigui necessari», va assenyalar, per la seva banda, Scholz.

Però aquest escenari encara queda lluny, segons va admetre el mateix Macron durant la seva intervenció en el fòrum de la ciutat bavaresa. «Avui no hi pot haver diàleg perquè tenim una Rússia que ha elegit la guerra», va manifestar el mandatari, que abans de la contesa i durant els primers mesos de la guerra va mantenir un canal de comunicació obert amb Putin amb la vana esperança de convèncer el líder del Kremlin de deposar les armes.

«Accelerar»

Zelenski va ser l’encarregat d’obrir la reunió de Munic, a la qual en aquesta edició no s’ha convidat cap representant rus, amb un discurs en vídeo en què va demanar als seus aliats occidentals «accelerar» l’entrega d’ajuda. «La nostra vida en depèn», va destacar, abans de recórrer al mite bíblic de David i Goliat per referir-se al conflicte i a les seves repercussions. «S’ha parlat del David que a la vora del Dniéper lluita contra Goliat. He de corregir una cosa: David no està sol a la vora del Dniéper, sinó també a la vora de l’Spree i del Sena. Hem de derrotar tots junts Goliath. David ho va fer amb una fona i necessitem que la fona sigui més forta», va afirmar en al·lusió als rius de Berlín i París.

El president del país eslau va aconseguir arrencar fa unes setmanes el compromís dels seus aliats d’enviar tancs de combat i en els últims dies està redoblant les peticions per aconseguir caces, una petició que de moment ha caigut en sac foradat. Precisament l’entrega de blindats Leopard va ser un dels temes que van generar fricció en la primera jornada de la Conferència de Seguretat. Després de les pressions que va haver de suportar per acceptar finalment l’entrega d’aquests blindats (tant els seus propis com els d’altres països, que necessitaven l’autorització del Govern de Berlín), Scholz va cridar aquest divendres a l’ordre els països que encara no han detallat la seva contribució.

L’assistència militar a Ucraïna «implica que tots els que puguin proporcionar aquests carros de combat ho facin realment», va etzibar el canceller, el Govern del qual ha compromès l’enviament de 14 Leopard que està previst que arribin a Ucraïna a finals de març. És el cas de Polònia, que va ser particularment incisiu en la reclamació a Berlín i encara no ha anunciat la data d’entrega dels 14 tancs compromesos

Més inversió

Notícies relacionades

Trump, la Lluna i més enllà

El buit que deixarà la UNRWA

En un altre tema que van coincidir Macron i Scholz va ser en la necessitat de reforçar la seguretat a Europa. El canceller va mostrar la seva disposició a complir amb l’objectiu de l’OTAN de dedicar el 2% del producte interior brut (PIB) al pressupost de defensa, mentre que el president francès va instar els governs europeus a invertir «massivament» en seguretat per anticipar-se a possibles amenaces. «Si volem la pau, hem de dotar-nos dels mitjans» necessaris, va dir.

En la Conferència de Seguretat de Munic, que s’allargarà fins diumenge, hi participen 40 caps d’Estat i 75 ministres d’Exteriors i Defensa. Es tracta d’un dels principals fòrums internacionals sobre política exterior i de seguretat i se celebra en aquesta ciutat alemanya des de 1963. En aquesta edició destaquen les absències de l’Iran i Rússia, país aquest últim que no comptarà amb representació en aquest fòrum per primera vegada en 20 anys. Per part dels Estats Units, hi acudeixen la vicepresidenta, Kamala Harris, i el secretari d’Estat, Antony Blinken, que, segons alguns mitjans nord-americans, podria aprofitar la trobada per veure’s amb el seu homòleg xinès, Wang Yi, i relaxar les tensions entre les dues potències desencadenades després de l’incident amb el suposat globus espia.