L’amic alienígena

Mil·lennistes, els diuen. Massa grandiloqüent, pensa ella. Li recorda a mileurista, allò que va sonar a misèria i després a luxe. La seva vida ha sigut una lluita constant per treure el cap i, tan aviat creia que podia descansar, un nou cop al clatell. Una herència d’utopies triturades i llibres d’autoajuda a les lleixes de les llibreries. Si a això se li suma el teletreball, ja es completa el dibuix: una generació d’individus buscant al seu interior i sense somnis col·lectius per compartir.  

Però això ja és massa. «No descartem res», això van dir. ¿Estan de broma? ¿Per què el Pentàgon no va descartar en un primer moment que els objectes voladors enderrocats fossin d’origen alienígena? Sí, és clar, després van rectificar, però ella ja està angoixada. Una pandèmia mundial, una guerra amb amenaça nuclear i, ara, ¿toca patir per una invasió extraterrestre?  

La culpa la té E.T.; mai li ha agradat. No és casualitat que la pel·lícula s’estrenés just quan van néixer els primers mil·lennistes. El bitxo era emotiu, però era una mica malastruc. ¿Què demanava insistentment? Una casa i un telèfon. ¿I quins dos elements marquen la vida dels mil·lennistes? La casa, més aviat la seva absència. I els mòbils, sempre amb la mirada enganxada a les pantalles.  

¿Altres mons habitats?

És impossible, segur. El cel deu estar ple de xafarderies dedicades al control i espionatge, és només que ara han extremat la vigilància. Deu ser això. Però la imaginació no és com el compte corrent i és capaç de desplegar-se sense traves ni vergonya. No ha reflexionat en absolut sobre la possibilitat d’altres mons habitats i es pregunta si l’ha d’incloure a la llarga llista de temes que li provoquen ansietat. Per algun motiu pertany a la generació cremada: una altra de les etiquetes que els han col·locat. 

Per exemple, si les aptituds dels alienígenes es consideren inferiors a les dels terrícoles, ¿com ens comportarem amb ells? ¿Els creurem dignes de protecció? ¿Implantarem una nova esclavitud al suposar-los estranys a la humanitat? ¿Escurarem els seus recursos? Tenim una llarga tradició d’explotació aliena. ¿Un altre cop conquestes i colònies?  

I, si són superiors, ¿es comportaran com nosaltres? Potser ja han decidit quins territoris els interessen, quins materials volen sostreure’ns i fins i tot quina mà d’obra necessiten. ¿I si ens aniquilen a tots i ocupen el planeta? És clar que tampoc s’ha de caure en el derrotisme, potser la seva superioritat també rau en l’ètica. Fins i tot podrien fer-nos un cop de mà amb els nostres desastres particulars.  

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

¿Estem preparats per acceptar altres éssers, una intel·ligència no humana? Podria ser un cop a l’ego col·lectiu. De sobte, tots els coneixements universals posats en revisió per uns éssers que potser han recorregut camins diametralment diferents. ¡Quin trontoll de fonaments! Es pot imaginar el vertigen i la humiliació que suposaria per a tants que habiten en les certeses absolutes. Sí, s’ho imagina perfectament. De fet, és així com ha viscut tota la seva vida adulta. Per alguna cosa és mil·lennista.  

I per això també se suposa que és tolerant i sociable. Repassa la llista dels suposats punts forts dels mil·lennistes (una cosa bona tenen): acostumats a caure i tornar a aixecar-se, facilitat d’adaptació al canvi, nòmades digitals, aventurers... En realitat, criar-se amb la pel·lícula no va estar tan malament. «Seré aquí mateix» són les paraules de comiat del petit alienígena. Qui sap, potser han estat tota la vida preparant-se per a això. La generació E.T. Mira al cel i somriu. Hola, amics.