Europa constata a Munic la urgència i la dificultat d’enviar més armes a Ucraïna

Les ciutats de Munic i Donetsk estan en el mateix paral·lel del planeta, i els més de 2.000 quilòmetres de carretera que les separen no són prou distància com perquè en la Conferència de Seguretat celebrada aquest cap de setmana a la capital bavaresa no hagi retronat l’eco de l’ofensiva russa.

Moscou ha accelerat la seva nova empenta contra Ucraïna; s’ha avançat a la primavera, la data en què s’esperava un nou atac, i el fòrum muniquès, amb les veus d’alarma d’Ursula von der Leyen i Josep Borrell, ha constatat que tota pressa és poca.

Que és urgent dotar de nous i més potents estocs d’armes a Kíiv ha sigut la principal conclusió de la cimera. I amb això, el seu correlat: una altra confirmació tardana sobre l’escassetat de munició dels polvorins europeus. Per això, a més de la presidenta de la Comissió Europea i l’alt representant de Política Exterior i Seguretat, han urgit també a una inversió gran i exprés en armament el francès Emmanuel Macron i el seu veí Olaf Scholz.

Paraules i fets

Paraules i fetsEl canceller alemany i el seu ministre de Defensa, Boris Pistorius, han parlat als congregats a Munic mentre al seu país creixen els recels, fins i tot dels socialdemòcrates, sobre si no serà deixadesa més que discreció el silenci dels seus aliats posseïdors de carros Leopard. Espanya, Dinamarca, Finlàndia, Holanda (que tindrà carros si els compra)… eren els primers a pressionar Alemanya perquè permetés l’exportació, i ara es retarden a aclarir quants exactament es poden permetre enviar al front.

Per això, entre altres raons, Borrell ha sigut tan emfàtic al demanar que «es passi de les paraules als fets», i exclamar: «Zelenski té molts aplaudiments i poca munició (...) S’ha de fer més i més ràpid, hem d’accelerar la nostra ajuda militar a Ucraïna», davant un fòrum en què els líders europeus repetien que Rússia no pot guanyar la guerra.  

En qualsevol cas, de Munic surt una proposta concreta suggerida per Von der Leyen i liderada per la primera ministra estoniana –i figura destacada en el conclave–, Kaja Kallas: la compra conjunta de munició és ja un consens europeu.

Es tracta no només de coordinar el subministrament a Kíiv, també de fer front a la pujada de preus que subministradors israelians i americans han imposat a la seva artilleria, especialment la munició de gran calibre. Cada projectil perforant del Leopard costa 3.000 euros, com ja va explicar aquest diari, i en una jornada de combat a Ucraïna un carro en pot disparar 40.  

Condemna a Rússia

Condemna a RússiaLa Conferència ha començat i s’ha acabat amb una condemna a Rússia, assenyalada com a criminal de guerra pel dit acusador de la vicepresidenta nord-americana Kamala Harris. En l’informe que els participants es descarregaven a l’inici es xifren en 60.366 els crims de guerra comesos per tropes de Moscou aquest any de guerra.

Mentre els participants en aquest fòrum –gens vinculant, d’altra banda– es conjuraven per fer seure un dia Putin davant un tribunal internacional, es debatia fins quan cedir amb Rússia per la pau. I de moment és també un altre consens que es queda en no-res. La titular d’Exteriors alemanya, Annalena Baerbock, el resumia a l’assegurar que «no és una opció» cedir territoris a Rússia. Ni territoris ni, òbviament, la gent que hi viu.

En una xerrada nocturna, una figura tan russa com Garri Kaspàrov, parlant de la Rússia del futur assenyalava l’extrem que ningú es planteja del tot a Europa: perquè el seu país canviï ha de perdre la guerra; i no hi ha una veritable derrota russa sense que Ucraïna recuperi Crimea.

Desconfiant de la Xina

Desconfiant de la XinaLa Conferència no ha sigut només un fòrum per ratificar la nova glaciació d’Occident amb Moscou, que al juny ja va deixar l’OTAN negre sobre blanc en el Concepte Estratègic de Madrid. Aquesta conferència també ha sigut una ocasió d’evitar que es faci més gran la bretxa entre els Estats Units i la Xina.

Quan, dissabte a la nit, funcionaris del Departament d’Estat nord-americà van deixar transcendir que el seu cap, Antony Blinken, s’havia vist amb el responsable de la diplomàcia xinesa, Wang Yi, es va obrir l’esperança que no sigui imparable l’espiral d’enfrontament entre Washington i Pekin, que tants analistes i cancelleries donen per inevitable preguntant-se no si passarà, sinó quan.

Va ser un contacte sorprenent, després d’haver parlat Yi en termes tan durs només unes hores abans, acusant els Estats Units de deixar-se portar per la histèria amb el globus espia. Els funcionaris que van confirmar aquesta trobada al marge de la cimera, van inocular més optimisme a l’assegurar que es reprenien els plans de viatge de Blinken a la Xina.

Notícies relacionades

Els EUA i la Xina: primera reunió diplomàtica d’alt nivell després de la «crisi dels globus»

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Al matí següent, o sigui, aquest diumenge, l’expectativa adquiria un altre to: per primera vegada el secretari d’Estat Blinken ha verbalitzat la sospita nord-americana que la Xina podria subministrar armes a Rússia. Ja es veurà si aquest mal auguri esdevé una profecia autocomplerta.

Mentrestant, Rússia aportava a l’agenda informativa de la cimera una tornada a la seva propaganda nuclear. Els seus mitjans oficials tornen a especular que Kíiv estigui preparant «una provocació» amb material radioactiu. Aquest cop, diu l’agència Tass, subministrat per Occident.