Biden visita Kíiv per sorpresa en vigílies del primer aniversari de la guerra

El president dels Estats Units, Joe Biden, ha fet aquest dilluns una visita sorpresa a Kíiv per reunir-se amb Volodímir Zelenski i mostrar el «suport inquebrantable«de Washington a la «independència, sobirania i integritat territorial» d’Ucraïna quan està a punt de complir-se el primer aniversari de la guerra iniciada per Rússia. «Un any després Kíiv resisteix, Ucraïna resisteix, la democràcia resisteix», ha declarat Biden al palau Mariïnski en una compareixença conjunta amb Zelenski, amb el qual ha mantingut una reunió en privat i després ha visitat el monestir de Sant Miquel de las Cúpules Daurades.

Biden ha anunciat durant la seva estada la pròxima entrega de 500 milions de dòlars més d’ajuda militar a Ucraïna en munició d’artilleria, sistemes antiblindats i radars de vigilància aèria, que se sumaran als 113.000 milions que Washington ha compromès fins ara tant en assistència militar com econòmica directa i humanitària. Ha avançat també que s’imposaran més sancions a Moscou. I ha definit l’objectiu de la seva visita: «Vaig pensar que era crucial que no hi hagués dubte, cap de cap tipus, sobre el suport dels EUA a Ucraïna en la guerra».

«Quan [Vladímir] Putin va llançar la seva invasió fa gairebé un any va pensar que Ucraïna era feble i Occident estava dividit. Va pensar que podria durar més que nosaltres. Però estava absolutament equivocat», ha assegurat també en unes declaracions que després ha compartit en un fil a Twitter. I ha destacat la construcció d’una coalició «de l’Atlàntic al Pacífic» que ha estat donant «ajudes sense precedents». «Aquest suport perdurarà», ha promès.

As we approach the anniversary of Russia’s brutal invasion of Ukraine, I'm in Kyiv today to meet with President Zelenskyy and reaffirm our unwavering commitment to Ukraine’s democracy, sovereignty, and territorial integrity.

— President Biden (@POTUS) 20 de febrero de 2023

A Kíiv Biden ha mirat, a més, de llançar un missatge d’unitat dins dels EUA intentant minimitzar l’impacte de les divisions entre els republicans, en control de la Cambra baixa, i on el sector de la ultradreta ha posat en dubte continuar aprovant les dotacions econòmiques per a Ucraïna. «Amb tot el desacord que tenim al Congrés en alguns temes, hi ha acord significatiu respecte al suport a Ucraïna», ha assegurat el mandatari, que ha declarat també que el poble nord-americà sap que «una agressió sense resposta és una amenaça per a tothom». Enquestes recents mostren un descens del suport dels nord-americans a continuar enviant ajuda, que segons un sondeig d’AP ha caigut del 60% el maig de l’any passat al 48% actual.

Zelenski ha celebrat la visita de Biden com a «estratègica» i «un clar senyal de suport». I en declaracions a la premsa ha assegurat que tots dos han parlat d’«armes de llarg abast i armes que poden ser facilitades a Ucraïna tot i que no s’hagin donat abans».

Un viatge arriscat

Les sirenes d’alarma antiaèria han sonat quan els dos mandataris passejaven al costat de la catedral al centre de Kíiv, acostant-se fins al mur del Record, que homenatja els més de 4.500 soldats ucraïnesos morts des de l’annexió russa de Crimea el 2014 i l’inici del suport militar rus als separatistes al Donbass. I el familiar so per als ucraïnesos (que segons les autoritats s’ha activat en resposta a l’enlairament des de Bielorússia d’un caça MIG-31 amb capacitat per llançar un míssil hipersònic) ha remarcat els riscos del viatge de Biden, el seu primer a Ucraïna com a president i des que va començar la guerra i també la primera visita d’un mandatari nord-americà en actiu al país des del 2008.

Sense presència militar a Ucraïna i per això sense control de cap infraestructura, el viatge de Biden (al qual van precedir en visites a Kíiv altres líders mundials com Emmanuel Macron o Boris Johnson quan era al capdavant del Govern britànic) encarnava més perills que visites similars a zones actives de guerra que van realitzar els seus tres predecessors a l’Iraq i l’Afganistan. I per això tot ha estat envoltat de secret. Tot i que segons la Casa Blanca feia mesos que el viatge es planejava, només va rebre el vistiplau final divendres en una reunió al Despatx Oval. Moscou va ser informat unes hores abans amb propòsits de coordinació per reduir riscos de conflicte,segons ha explicat l’assessor de Seguretat Nacional, Jake Sullivan, que no ha informat de quina va ser la resposta russa.

Notícies relacionades

La guerra compleix un any

La guerra força 8 milions d’ucraïnesos a refugiar-se a Europa

L’agenda oficial mantenia que Biden viatjaria dilluns a Polònia, on aquest dimarts es veurà amb el president, Andrzej Duda, i oferirà un discurs, abans de reunir-se dimecres amb els països del flanc est de l’OTAN coneguts com «els nou de Bucarest». En realitat es va enlairar diumenge a la matinada des de Washington.

Els periodistes que l’acompanyen van entregar els seus mòbils i van acordar no donar-ne detalls en temps real fins que hagués marxat de Kíiv. Ni tan sols s’ha confirmat oficialment com va arribar Biden des de Polònia, tot i que mitjans nord-americans asseguren que va fer 10 hores de viatge amb tren des del país. La seva sortida de Kíiv, on també va visitar l’ambaixada nord-americana, va ser cap a les dues del migdia, unes sis hores després de la seva arribada a les vuit.