Biden i Putin brindaran visions oposades sobre la guerra a Ucraïna

El president dels Estats Units, Joe Biden, i el de Rússia, Vladímir Putin, tenen previst donar discursos aquest dimarts amb visions marcadament contraposades sobre la invasió russa d’Ucraïna, un dia després de la inesperada visita del líder nord-americà a Kíiv.

Biden es va reunir dilluns amb el seu parell ucraïnès, Volodímir Zelenski, a qui va prometre noves armes i el suport «infrangible» de Washington, pocs dies abans del primer aniversari de l’entrada de tropes russes a Ucraïna. «Un any després, Kíiv resisteix. I Ucraïna resisteix. La democràcia resisteix», va declarar Biden a la residència oficial del president ucraïnès.

Aquest dimarts, al castell reial de Varsòvia, Biden «deixarà clar que els Estats Units continuen al costat d’Ucraïna [...] el temps que sigui necessari», va assegurar la setmana passada el portaveu del Consell de Seguretat Nacional, John Kirby.

Missatges d’impacte

Biden es reunirà amb el seu col·lega polonès, Andrzej Duda, i posteriorment es trobarà amb els governants del grup els Nou de Bucarest, que inclou Bulgària, la República Txeca, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Romania, Eslovàquia i Polònia.

També conversarà per telèfon amb els governants del Regne Unit, França i Itàlia, va indicar la Casa Blanca. El canceller alemany, Olaf Scholz, haurà de visitar Washington el 3 de març.

«En el discurs del president escoltaràs missatges que certament ressonaran amb el poble nord-americà, certament ressonaran amb els nostres aliats i socis, sens dubte ressonaran amb el poble polonès», va declarar Kirby sobre el discurs a Varsòvia. «I sospito que l’escoltaran enviant missatges al senyor Putin i al poble rus».

Contra l’OTAN

Al seu torn, Putin parlarà unes hores abans a Moscou, segons el Kremlin, amb un discurs de l’Estat de la Nació que en gran part estarà dedicat al conflicte. En discursos previs ha rebutjat la visió de l’OTAN que Rússia és una amenaça, i ha citat la història del seu país per justificar la invasió i continuar-la davant la inesperada resistència ucraïnesa.

Quan va iniciar l’anomenada operació militar especial, s’esperava una conquesta ràpida que propiciés la instal·lació d’un règim prorús. «Putin va pensar que Ucraïna era feble i que Occident estava dividit», va afirmar Biden dilluns. «Senzillament es va equivocar».

D’altra banda, el ministre de Relacions Exteriors de la Xina, Qin Gan, va expressar estar «profundament preocupat» per la guerra, que segons el seu parer s’està «intensificant i sortint de control».

Va anticipar que Pequín buscarà «treballar amb la comunitat internacional per promoure el diàleg i les consultes, respondre les preocupacions de totes les parts i buscar la seguretat comuna».

Visita secreta

Segons xifres de Noruega, el conflicte ha ferit o matat 180.000 soldats russos i 100.000 soldats ucraïnesos. Altres fonts occidentals calculen que la guerra ha deixat 150.000 baixes a cada bàndol.

Notícies relacionades

La connexió ultra del Kremlin a Espanya

Trump, la Lluna i més enllà

Els Estats Units han sigut la principal font de suport per a Ucraïna, amb assistència militar, econòmica, humanitària i d’un altre tipus per més de 100.000 milions de dòlars. A Kíiv, Biden va prometre 500 milions de dòlars en equip militar, i va citar especialment municions d’artilleria, Howitzers i míssils antitancs Javelin. El Japó va oferir el mateix dia 5.500 milions de dòlars en suport.

La visita de Biden es va organitzar en condicions d’excepcional secret. Va partir de Washington aviat diumenge i va aterrar a Polònia aquella mateixa nit. Va ser traslladat a una estació on va agafar el tren nocturn de 10 hores a Kíiv, on va arribar al matí. El seu assessor de Seguretat Nacional, Jake Sullivan, va indicar que Washington ho va notificar a Rússia «unes hores abans de la seva partida a fi d’evitar conflictes».