La connexió ultra del Kremlin (2)
L’extrema dreta francesa acompanya entitats prorusses bessones de les espanyoles
Els llaços de lepenistes francesos amb Moscou que es copien a Espanya
Si no fos perquè portaven banderes russes i megàfons, s’haurien confós amb el tragí de les voreres els petits grups de seguidors de la causa russa que es venien manifestant en capitals occidentals per la causa del Donbass. Eren reduïts ‘escraches’ davant legacions diplomàtiques ucraïneses que han canviat el carrer per les xarxes socials i que es van iniciar el 2014, després que Moscou s’annexionés Crimea.
Però no per petites deixen de ser significatives aquestes protestes, almenys a París. El 21 de febrer del 2015 es va concentrar davant l’ambaixada d’Ucraïna per primera vegada l’entitat Vostok France Solidarité Donbass. Amb els seus integrants, a la mà un micròfon i enganxada a l’anorac la cinta taronja i negra de Sant Jordi que homenatja l’exèrcit rus, hi havia André Chanclu.
El 24 d’agost de 2014, el diari Liberation l’havia assenyalat com un dels «caps de pont» del Kremlin a França. Feia mesos que Rússia havia pres Crimea, i la UE havia començat a sancionar els cortesans de Putin.
Chanclu ha evolucionat des de les assemblees d’estudiants amb baralles a cops de cadira del sindicat d’extrema Dreta GUD (Group Union Defense) a un rol pseudodiplomàtic: líder del col·lectiu francès France-Russie, la seva última comesa ha sigut la d’observador internacional dels referèndums de russificació organitzats per Moscou als territoris del Donbass i Zaporíjia que tenia presos el seu exèrcit.
És un destí més sofisticat que el que han tingut alguns dels seus més busca-raons camarades del GUD, que van acabar al servei de seguretat dels mítings de Rassemblement National, el partit de la saga Le Pen hereu de l’ultradretà i xenòfob Front Nacional.
Viatge a Moscou
Viatge a MoscouAquell dia de l’‘escrache’ davant l’ambaixada ucraïnesa, l’encara jove associació Vostok France Solidarité Donbass feia un pas decisiu: feia un any s’havia inscrit com a oenagé caritativa i apolítica, però ara passava a organitzar actes polítics. És, comenta un membre de la seguretat de l’Estat observador de l’activitat russa a Espanya, «típic del manual rus de procediments». Explica aquesta font que ha sigut pràctica habitual de la intel·ligència exterior russa a Europa formar organitzacions caritatives o culturals, fer proselitisme, organitzar viatges, agermanar els seguidors...
Però això també és desvirtuar per la via dels fets la classificació amb què s’inscriuen davant el ministeri de l’Interior del país on actuen.
Vostok France Solidarité Donbass ha muntat la seva última caravana d’enviament d’ajuda a orfenats del Donbass l’octubre passat. L’octubre del 2015, igual que la seva bessona espanyola, va organitzar un dels seus primers viatges, la «missió solidària a Donetsk i Lugansk».
En la comitiva hi anava un nacionalista serbi de mare francesa, Nikola Mirkovik, i un propagandista prorús i antiucraïnès de les xarxes socials franceses, Xavier Moreau. El primer va fundar a França l’entitat Solidarité Kosovo, bessona de l’espanyola Solidaridad Kosovo. El segon no és un influencer sense ofici ni benefici, sinó l’amo d’una empresa de seguretat registrada a Moscou, Sokol, (segons va revelar el portal francès d’investigació Napalm).
Moreau i Mirkovik van ser cridats a Moscou l’any següent pel Rossiski Institut Strategitxeskikh Issledovani (el RISS, o Institut Rus d’Estudis Estratègics, dirigit per un exgeneral del KGB). Els convidava a participar en una taula rodona amb l’intel·lectual de l’ultranacionalisme rus Aleksandr Duguin, ideòleg de capçalera de Vladímir Putin, referència també per als ultres espanyols, entre altres de neofeixistes de tot Europa.
Com a Espanya
Notícies relacionadesCom a EspanyaEn aquell viatge a Moscou els va acompanyar l’exdirigent del Front Nacional francès Emmanuel Leroy. Avui, Leroy dirigeix una web TV que és bessona de les espanyoles EDA TV o 7NN, la ultradretana i negacionista Liberté TV.
L’entitat prosèrbia espanyola té poca activitat en l’actualitat. La seva germana gal·la difon molta més propaganda a les xarxes socials, secundant una de les narratives russes més esteses, la pacificadora: que Ucraïna hauria d’asseure’s a negociar, i els seus aliats occidentals haurien de convèncer Kíiv... en comptes d’enviar-li armes.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia