Què és el Nou START, el tractat de desarmament nuclear que ha suspès Rússia

Aquestes són les claus del tractat amb què es va intentar evitar una hecatombe nuclear pel xoc de les dues principals potències atòmiques:

La saga va arrencar amb l’START, una idea proposada pel president nord-americà Ronald Reagan amb la intenció de limitar un possible atac nuclear entre les dues principals potències de la Guerra Freda, que des dels anys 30 havien acumulat un gran arsenal atòmic i van estar al caire d’una guerra nuclear amb la crisi dels míssils de Cuba del 1962. El primer START va ser finalment firmat per George Bush i Mikhaïl Gorbatxov el 31 de juliol del 1991, cinc mesos abans del col·lapse de la Unió Soviètica, tot i que no va entrar en vigor fins al desembre del 1994. L’acord, que va ser vigent fins al 2009, limitava a 6.000 els caps nuclears dels dos països.

L’START II va començar a negociar-se abans que entrés en vigor l’anterior i va ser firmat per Bush i Boris Yeltsin el 3 de gener del 1993, i buscava reduir a 3.500 el nombre màxim d’ogives, a més de prohibir l’ús dels míssils balístics intercontinentals (ICBM) de caps múltiples. Aquest acord no va arribar a aplicar-se mai. Va ser ratificat pel Senat dels EUA, però bloquejat nombroses vegades a la Duma russa en protesta per les operacions militars dels EUA, Iraq i Kosovo i l’ampliació de l’OTAN als països de l’est. L’abril de l’any 2000, la Duma va donar finalment un vistiplau que va acabar sent inútil, ja que l’START II va ser reemplaçat pel tractat SORT (firmat per George W. Bush i Vladímir Putin), en el qual es comprometien a limitar a 2.200 caps nuclears cada un.

Límits més ambiciosos

El Nou START o START III va ser firmat el 8 d’abril del 2010 a Praga pel llavors president rus, Dmitri Medvédev, i el nord-americà, Barack Obama, amb l’objectiu de «restablir» els llaços entre les dues potències i va impulsar límits d’armament més ambiciosos que els acords anteriors.

Va fixar un límit de 1.550 ogives nuclears desplegades cada un i contemplava garanties en matèria d’inspeccions i transparència perquè cada país pogués comprovar que l’altre estava complint la seva part. El Departament d’Estat nord-americà recull en la seva pàgina web dades del setembre del 2022 i que avalen l’esmentat compliment: amb 1.420 ogives per part dels Estats Units i 1.549 en el cas de Rússia. Aquestes xifres, malgrat que suposen una retallada de prop del 30% respecte del límit anterior, són suficients per destruir el món diverses vegades.

No obstant, el mes de gener passat, el Govern de Joe Biden va acusar Moscou d’incomplir els termes acordats, al vetar l’agost del 2022 la presència d’inspectors als seus territoris després de la teòrica tornada a la normalitat després d’una fase de paralització per la pandèmia de la covid-19 i ja en plena ofensiva militar a Ucraïna. Moscou va al·legar que Washington obstaculitzava les visites a les seves pròpies instal·lacions, una cosa que la Casa Blanca va negar.

El tractat tenia una validesa de 10 anys i, malgrat les crítiques que s’han llançat les dues potències mútuament en aquests últims anys, tècnicament havien acordat prolongar aquests compromisos fins al febrer del 2026. El novembre passat, els dos països havien de fer al Caire una reunió sobre el tractat, però Rússia va posposar la trobada sine die acusant els EUA de «toxicitat i animadversió».

L’START III és l’últim acord de control d’armament que continuava en vigor entre les dues potències nuclears. El 2019, Moscou i Washington van trencar l’històric tractat sobre Forces Nuclears de Rang Intermedi (INF), firmat el 1989 per Reagan i Gorbatxov per limitar l’ús de míssils de mitjà abast, tant convencionals com nuclears.

El 2020, Donald Trump va retirar els EUA del Tractat de Cels Oberts, que permet vols de vigilància no armats sobre els països signants d’Europa, l’espai postsoviètic i Amèrica del Nord. Trump va al·legar que Rússia havia violat reiteradament l’acord, una cosa que va negar Moscou, que també va acabar retirant-se.

Notícies relacionades

Putin anuncia que abandona el tractat d’armes nuclears firmat amb els EUA

L’OTAN respon a Putin: «Rússia és l’agressor»

Una hipotètica ruptura del Nou START implicaria que els arsenals de les dues potències nuclears més grans del món no tindrien cap limitació per primera vegada des de la dècada del 1970. Putin, per ara, s’ha limitat a «suspendre la participació» de Rússia, al·legant que per ara no és un «abandonament».

Segons l’informe del 2022 de l’Institut Internacional d’Investigació per a la Pau d’Estocolm (SIPRI), al món hi ha 12.705 armes nuclears, de les quals es troben desplegades 3.732 (1.744 dels Estats Units, 1.588 de Rússia, 120 del Regne Unit i 280 de França). A més d’aquests quatre països, també compten amb ogives la Xina, l’Índia, el Pakistan, Israel i Corea del Nord.