El discurs de l’estat de la nació de Putin, en 4 claus

En el mateix discurs, que coincideix amb el primer aniversari del reconeixement de la independència de les autoproclamades Repúbliques Populars de Donetsk i Lugansk i a pocs dies del de l’inici de la denominada «operació militar especial» a Ucraïna, va insistir en alguns dels mantres de l’oficialisme rus, a més d’anunciar la suspensió de la vigència del tractat del Tractat de Reducció d’Armes Estratègiques (START), culpant l’OTAN de la seva decisió.

Aquestes són algunes de les claus de la intervenció de Putin:

 

Una de les grans efemèrides del segle XXI respecte a la relació Moscou-Washington va ser la firma del tractat New Start el 2010 i, després de les decisió del president rus de suspendre la seva participació, es converteix en paper mullat. Aquest va ser el gran acord entre les dues potències nuclears que limitava l’arsenal nuclear. Putin va justificar la mesura en què per ser justos Rússia hauria de conèixer l’arsenal nuclear de l’OTAN, no només el dels EUA. Això inclouria els de França i el Regne Unit.

«Incloent tenir en compte el fet que els Estats Units estan desenvolupant nous tipus d’armes nuclears», va afegir el president. De la seva intervenció es dedueix que Moscou es veuria legitimat a fer novament proves d’armament nuclear.

Una vegada més, Putin va recordar el llegat de la generació que va lluitar contra l’invasor nazi, un recurs habitual en la retòrica oficialista russa. Va assenyalar que Kíiv utilitza «terroristes, nazis i el mateix diable», i va apuntar que Ucraïna té unitats nazis en el seu Exèrcit regular. El mateix president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha sigut titllat de neonazi en repetides ocasions, malgrat la seva ascendència jueva.

«Pas a pas, aconseguirem els objectius que busquem», va dir el president rus, abans d’assenyalar que «Rússia va fer el que va poder per solucionar el problema a Ucraïna de manera pacífica» i assegurar que arribarà fins al final. Moments després va insistir que Ucraïna és «territori rus històric». El 30 de setembre, Putin va proclamar l’annexió a Rússia de les províncies de Kherson, Zaporíjia, Donetsk i Lugansk, malgrat que alguns d’aquests territoris només els controla parcialment i no té reconeixement internacional. I s’hi afegeix Crimea, que Moscou va reconèixer com a territori rus després d’un referèndum d’annexió el 2014 i que tampoc ha sigut reconegut per la comunitat internacional.

 

Segons va assegurar el líder del Kremlin en el seu discurs, els països occidentals no oculten el seu objectiu d’infligir «una derrota estratègica» a Rússia i la seva intenció de fer que un conflicte local passi a ser un enfrontament global. «Així ho entenem tots i reaccionarem de manera adequada. En aquest cas estem parlant de l’existència del nostre país. Però ells [països occidentals] no poden no entendre que és impossible derrotar a Rússia al camp de batalla», va apuntar, apel·lant a la por de la desintegració present a la psique russa.

També els va culpar del conflicte en si, asseverant que «ells (països occidentals) van començar la guerra i nosaltres utilitzem la força per aturar-la». Tot per, segons la seva opinió, no aconseguir «res» malgrat lluitar contra Rússia «bèl·licament, econòmicament i propagandísticament».

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

 

Finalment, el president rus va al·ludir en el discurs un de les seves obsessions personals apuntant a la comunitat LGTBI. Va recórrer a la Bíblia i altres llibres sagrats per assegurar que la família només la componen «un home i una dona». L’Església Ortodoxa és un dels pilars del putinisme i l’estreta relació entre tots dos explica el gir conservador que ha fet el país en els últims 20 anys. Recentment, la Duma va endurir la llei contra la «propaganda LGTBI» al país, prohibint que es parli d’homosexualitat i transsexualitat en llibres i pel·lícules, entre altres béns culturals.