Marc Marginedas des d’Ucraïna: Kíiv tem un atac al front sud per ampliar el corredor que uneix Crimea amb el Donbass

«Calculem que (els russos) han concentrat uns 80.000 homes, tot i que no són veritables soldats, són reclutes procedents de l’última mobilització», destaca el comandant, al capdavant d’una unitat multinacional integrada per militars de més d’una vintena de nacionalitats, des de suecs a japonesos, incloent-hi en algun cas algun nascut a Rússia. «Podrien llançar-los contra les nostres línies esperant que se’ns esgoti la munició», denuncia, parafrasejant les reiterades acusacions de Kíiv sobre l’escàs respecte de Moscou cap a la vida i la integritat dels seus homes. Tot això, unit a les constants escaramusses que s’estan registrant en aquesta part del front bèl·lic, empenyen a pensar al comandant Mamulashvili que Rússia planeja atacs aquí també. «Fa uns dies vam neutralitzar un intent de trencar les nostres línies», informa.

Part de la Federació Russa

Notícies relacionades

Guerra Rússia - Ucraïna avui | Putin: "Reaccionarem, Rússia és invencible"

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Putin «ha proclamat que el sud d’Ucraïna és part integrant de la Federació Russa; nosaltres hem de demostrar-li que està equivocat», afirma. I de nou, demana a Occident que acceleri els subministraments d’armes, en particular dels Sistemes de Coets d’Artilleria d’Alta Mobilitat, més coneguts pels seus acrònims en anglès HIMARS, l’elevada precisió dels quals ha marcat la diferència aquest any d’hostilitats, forçant la retirada de les tropes russes d’escenaris on s’havia consolidat. Els temors d’aquest militar georgià són compartits per analistes com David Lewis, professor de Política Global a la Universitat d’Exeter i expert en Seguretat Internacional i Autoritarisme. «Podem esperar més pressió al sud, on Rússia voldria moure les seves línies de defensa més lluny de Melitópol, per expandir el corredor de Crimea i fer-lo menys vulnerable a una contraofensiva ucraïnesa», va assegurar recentment en un ‘email’ a aquest diari.

Mamulashvili parla amb orgull de la Legió Georgiana, i lloa els estrets llaços que hi ha hagut entre Ucraïna i el seu país d’origen des dels anys posteriors a la desintegració de l’URSS. «Quan Rússia va llançar la primera agressió contra el nostre país, Ucraïna va ser el primer a enviar homes en la nostra ajuda», assegura, amb referència a la guerra que va lliurar el 1992 i el 1993 l’Exèrcit governamental georgià contra les tropes separatistes de la regió d’Abkhàzia, atiades des de la Federació Russa, un conflicte que va causar uns 20.000 morts civils i prop de 250.000 desplaçats. Des d’aleshores, l’enclavament viu en un règim d’independència de facto no reconeguda per gairebé cap país del món. «Geòrgia coneix de primera mà el que és l’imperialisme rus, més del 20% del seu territori li ha sigut arrabassat en guerres impulsades pel Kremlin; per aquesta raó aquest conflicte que es lliura a Ucraïna és també el nostre», proclama el comandant, que no oculta la seva esperança que Rússia surti prou debilitada d’aquesta contesa perquè el seu país recuperi algun dia la seva integritat territorial.