Crònica de Marc Marginedas: Ucraïna acumula forces per a la primavera després d’un any de resistència

La tan anunciada embranzida russa des de la província de Lugansk per complir el desig del Kremlin de sotmetre les dues províncies orientals ucraïneses de cara al primer aniversari del conflicte aquí s’està materialitzant en forma de blindats avançant que, de moment, no estan aconseguint modificacions substancials en la línia del front. Fa uns dies «van intentar entrar amb cinc tancs, en vam destruir dos i els altres es va retirar», cita com a exemple Filimonov. «Les línies del front es mouen com a màxim 100 metres a una banda o l’altra, no hi ha canvis», insisteix. El comandant, de tot just 28 anys tot i que amb una dilatada trajectòria com a combatent, a més d’amic personal del cineasta Oleg Sentsov, empresonat per Rússia durant cinc anys després de l’annexió de Crimea el 2014, afirma que, quan arribin els tancs promesos, la seva actitud i la dels seus homes en el camp de batalla serà molt diferent i seran ells qui prenguin la iniciativa.

El grup Gonor s’enfronta aquí a «tres tipus d’unitats enemigues». D’una banda, soldats de l’Exèrcit regular, per una altra, mercenaris del grup Wagner i finalment tropes aerotransportades. Enfrontar-se als soldats regulars és, segons la seva opinió, la tasca «més fàcil», ja que apliquen «al peu de la lletra el que hi ha escrit» als manuals militars russos i són molt predictibles. «Primer bombardegen amb artilleria, després intenten avançar amb tancs i finalment llancen la infanteria», enumera. En canvi, els paramilitars del grup comandat per Ievgueni Prigozhin, un excriminal convicte esdevingut un oligarca i a qui l’FBI nord-americà ha posat preu al seu cap, són «molt més hàbils», informa. «Actuen en grups petits i llancen incursions nocturnes, tot just utilitzen blindats, que són un blanc fàcil per a nosaltres», afegeix. Amb tot, afronta les pròximes setmanes amb un moderat optimisme: «Si no fan més (els russos), és que no poden».

Economia comatosa

L’ofensiva russa ha deixat l’economia dels districtes del Donbass encara en mans del Govern de Kíiv en estat comatós. Ciutats d’una mida respectable com Kramatorsk, que fins i tot després del 2014 havien aconseguit mantenir l’activitat i evitar la fugida massiva malgrat la proximitat de la guerra a la regió limítrofa, en l’actualitat amb prou feines poden mantenir el pols del dia a dia. Durant les llargues nits hivernals, el carrer se sumeix en la foscor i amb prou feines es veuen llums emergint de les finestres. El toc de queda és més estricte que en ciutats situades més lluny dels combats.

Notícies relacionades

Guerra Rússia - Ucraïna avui | Putin: "Reaccionarem, Rússia és invencible"

Multimèdia | 500 dies de guerra: El poder de Putin s’esquerda en plena contraofensiva d’Ucraïna

En canvi, a les grans metròpolis com Kíiv i Khàrkiv, que en els primers compassos de la guerra van notar l’alè de les columnes de blindats llançades des de l’altra banda de la frontera, arribant a ser fortament bombardejades, han recuperat una mena de normalitat bèl·lica, amb restaurants i locals oberts i fins i tot mostrant el carrer un trànsit dens en algunes hores punta, un cop s’han refermat en els últims mesos com els grans bastions de la rereguarda per a l’Estat ucraïnès. La població, en general, continua més desafiadora que mai, després de comprovar durant els últims 12 mesos, que el seu Exèrcit no ha sigut només capaç de parar el cop i frenar els ocupants, sinó de fer-los retrocedir, incrementant la seva fe en les possibilitats de victòria. «No podem aturar-nos; hem de continuar combatent, és l’única opció quan et volen aniquilar com a país», afirma Tatiana Stawnitxi, presidenta de la secció ucraïnesa en una oenagé internacional.

Durant molts anys, Ucraïna semblava dividida sense remei entre l’oest proeuropeu i ucraïnòfon i l’est prorús i russòfon. Aquesta bretxa, durant aquest últim any, sembla haver desaparegut per complet a causa de l’agressió llançada pel país veí fa 365 dies. Molts habitants fins i tot es neguen a parlar rus amb els estrangers malgrat ser la seva llengua materna, i prefereixen l’anglès, i únicament hi ha un debat entre qui recolzaria un eventual alto el foc i qui no. «Ja no hi ha prorussos; la discussió està entre qui prefereix continuar lluitant i qui aposta per una mala pau», un eufemisme utilitzat per un taxista anònim de Dnipró per definir qualsevol acord a què el seu Govern pugui arribar amb la Rússia de Putin.