Tensa i estèril reunió al Consell de Seguretat de l’ONU en l’aniversari de la guerra d’Ucraïna

Des que fa just un any Rússia va iniciar la guerra a Ucraïna el Consell de Seguretat de les Nacions Unides ha celebrat 40 reunions dedicades al conflicte. Amb Moscou com un dels cinc membres permanents amb dret a veto (junt amb la Xina, els Estats Units, França i el Regne Unit), la paràlisi s’ha imposat en l’òrgan, limitat a veure’s com a escenari de xocs i dels fracassos de la diplomàcia. Aquest divendres, en una sessió dedicada precisament a l’aniversari de la guerra, aquests desacords han tornat a exposar-se, incloent-hi un gràfic moment de tensió.

El momento tenso en el Consejo de Seguridad de la #ONU #Ucrania #Rusia pic.twitter.com/6QnyczVUTI

— Idoya Noain (@noainny) 24 de febrero de 2023

Aquest revelador episodi ha arribat en els primers moments de la sessió. Després d’oferir una intervenció, el ministre d’Afers Exteriors d’Ucraïna, Dmitró Kuleba, ha demanat mantenir dempeus un minut de silenci «per les víctimes de l’agressió». El secretari general de l’ONU, Antònio Guterres, i gairebé tots els presents, s’han posat dempeus, mentre que l’ambaixador rus, Vassili Nebénzia, començava immediatament a protestar enèrgicament i demanar la paraula a la presidència de torn, que aquest mes ostenta Malta, i després s’han tornat a asseure els qui s’havien aixecat (només s’havien quedat asseguts els representants del Brasil i la Xina).

Un agitat Nebénzia ha assegurat en aquest moment que es posava dempeus però «per la memòria de totes les víctimes del que ha passat a Ucraïna començant el 2014», referència a l’any en què van començar els enfrontaments als territoris del Donbass que Rússia s’ha annexionat sense reconeixement de la comunitat internacional, com va fer amb Crimea aquell any, i en què ha acusat Kíiv de perseguir els ciutadans prorussos. «Totes les vides són invaluables», ha dit Nebénzia.

El representant del Kremlin llavors s’ha dirigit gesticulant repetidament a Guterres perquè s’aixequés. I el portuguès, després d’uns moments dubitatius, ho ha fet. L’han seguit llavors tots els ministres d’Exteriors i ambaixadors i diplomàtics presents en la sessió. I la foto que possiblement tenia al cap Ucraïna per mostrar l’aïllament de Rússia ha acabat convertida en una altra que és només un miratge d’unitat.

Diferències irreconciliables

Més enllà d’aquest xoc, la reunió del Consell ha servit per evidenciar les falles que separen els seus membres més poderosos. Hores després que Xina presentés el document amb 12 punts que planteja el seu pla per sortir del conflicte, del qual el secretari d’Estat dels EUA, Antony Blinken, ha reiterat els elements centrals en la sessió a Nova York, ha rebutjat indirectament la proposta, i ha criticat a més de manera vetllada però clara Pequín. «Cap membre d’aquest consell ha de demanar la pau alhora que recolza la guerra de Rússia a Ucraïna i contra la Carta de l’ONU», ha dit Blinken, que ha parlat d’una «falsa equivalència» quan es demana a les dues parts deixar de lluitar o a tercers països que deixin de recolzar Kíiv.

Nebénzia, per la seva banda, ha mantingut el dur to contra els que estan recolzant Ucraïna, i ha parlat directament amb un missatge de Moscou a Washington. «Les nostres relacions mai seran les mateixes. No els creiem i restaurar la nostra confiança serà molt difícil, si és que és possible, perquè el que importa aquí són les accions, no les paraules», ha dit.

Un dia després que l’Assemblea General aprovés una resolució apressant Rússia a treure immediatament les tropes d’Ucraïna, en una votació amb suport majoritari però que també va evidenciar esquerdes globals respecte al conflicte, la sessió del Consell ha quedat com a enèsim recordatori de les diferències irreconciliables que el llasten. I només ha deixat més discursos que de costum, a l’obrir-se a la intervenció també de Josep Borrell en nom de la Unió Europea així com 12 ministres d’Afers Exteriors europeus, una cosa contra la qual també ha protestat Nebénzia.

Un inventari del desastre de la guerra

També, i especialment pel discurs de Guterres, ha servit per recordar el desastre de la guerra. Perquè el portuguès ha fet un inventari d’horrors en el qual ha esmentat, per exemple, els atacs a civils i infraestructures, les dotzenes de casos de violència sexual documentats per l’Oficina de l’Alt Comissionat per als Drets Humans, les greus violacions dels drets dels presoners de guerra i els centenars de casos de desaparicions i detencions arbitràries de civils.

Guterres ha posat també números a l’«infern» que viuen els ucraïnesos: gairebé 18 milions de persones necessitades d’ajuda humanitària i protecció, també el 40% de la població sense capacitat d’aconseguir l’aliment necessari per a la supervivència, el 30% de les feines que hi havia abans que s’iniciés la guerra desaparegudes... A més, més de vuit milions d’ucraïnesos s’han vist obligats a fugir del país i 5,4 milions més són desplaçats interns en una nació on l’Organització Mundial de la Salut ha verificat més de 700 atacs en instal·lacions mèdiques i on més de 3.000 escoles han sigut destruïdes o danyades.

Notícies relacionades

Josep Borrell: «Si Rússia guanya aquesta guerra, Europa estarà en perill, perquè no s’aturarà allà»

L’F-16, el caça que vol Ucraïna i que Espanya no té

El líder de l’ONU ha demanat, una vegada més, «donar una oportunitat a la pau». Però de moment, ni a Ucraïna, ni al mateix Consell de Seguretat, és el que impera.