De TikTok als satèl·lits d’Elon Musk: la tecnologia que està ajudant Ucraïna a contenir la guerra

L’ús de la tecnologia no ens dona una imatge completa del conflicte, però sí que explica dues històries poderoses. D’una banda, la malaptesa de la maniobra militar russa, encallada en la falta de coordinació entre els comandaments oficials i els soldats. D’una altra, l’èxit estratègic ucraïnès, clau tant per a la reconquesta del seu territori com per impulsar la batalla propagandística a internet. L’ús de tota mena d’eines electròniques no ha decidit la guerra, però sí que està ajudant a anar decantant la balança.

Fracàs tècnic de Rússia

Aquesta realitat ha sigut palpable des del mateix inici de la incursió. Abans de desplegar les seves tropes per terra, mar i aire, grups vinculats a Moscou van enviar una onada d’atacs cibernètics contra el Govern de Volodímir Zelenski amb la intenció de col·lapsar el trànsit web i infectar els sistemes de les administracions. Rússia en va assestar el primer cop, tant als carrers i camps d’Ucraïna fins i tot a la xarxa. La seva superioritat militar havia de ser aclaparadora. No obstant, els ucraïnesos van aconseguir contenir l’avanç rus i revertir-lo en ciutats com Kíiv o Khàrkiv, i van forçar un replegament de l’enemic. Altres centres estratègics com Mariúpol sí que van caure.

Aquest fracàs s’explica, en part, per la falta de connectivitat de l’Exèrcit rus. El Kremlin ha comptat amb artilleria, tancs, avions, drons i satèl·lits, però no amb ràdios eficients que hagin permès la comunicació entre els dirigents i les seves tropes. Aquestes, aïllades sobre el terreny, han acabat depenent de dispositius comercials fabricats a la Xina i d’una barreja de sistemes amb un abast màxim de quatre quilòmetres tan ineficaç com insegur, segons va denunciar el bloguer militar prorús Andrei Morozov. «Resulta que el nostre gran país és incapaç de vestir, equipar i alimentar el seu propi Exèrcit», relata en les seves memòries l’exparacaigudista rus Pàvel Filàtiev –ara exiliat a França–, que va travessar la frontera sense un sistema de ràdio propi.

Aquest contratemps no es deu únicament als errors de càlcul comesos per Vladímir Putin, sinó també a l’efecte que les sancions d’Occident estan tenint sobre la minvada economia russa. Moscou vol accelerar la producció de dispositius de comunicació i d’armes com drons o helicòpters, però les restriccions comercials imposades pels aliats de l’OTAN –que afecten des de semiconductors a ordinadors portàtils– estan torpedinant aquesta missió. L’últim paquet de la Unió Europea (UE), aprovat la setmana passada, contempla prohibir l’exportació a Rússia de 47 components electrònics essencials per a l’alta tecnologia militar. Tot i així, aliats com la Xina i l’Iran continuen proveint el Kremlin.

Èxit estratègic d’Ucraïna

Fa un any, es creia que la guerra cibernètica seria un eix central del conflicte. «Va suposar una disrupció important, però al final no ha sigut un factor condicional», explica Raquel Jorge Ricart, investigadora del Reial Institut Elcano experta en política tecnològica, digital i de ciberseguretat. Kíiv no només va aconseguir neutralitzar les agressions informàtiques russes sinó també contraatacar. Això va ser possible gràcies a l’ajuda de gegants empresarials com Microsoft i de col·lectius digitals com Anonymous, però també gràcies al seu robust teixit de pimes tecnològiques i experts informàtics, preparats per a la guerra des que Rússia s’annexionés Crimea el 2014.

Les maniobres occidentals han desbaratat alguns esforços militars del Kremlin i han donat ales a l’obstinada resistència ucraïnesa. En els primers compassos de la guerra, Kíiv va acudir principalment a empreses privades per proveir-se de tecnologia puntera. Moltes d’aquestes companyies han vist en el conflicte una oportunitat de testejar els seus productes. Dos dies després de l’inici de la invasió, el magnat Elon Musk va activar els serveis de Starlink a Ucraïna, una constel·lació de milers de satèl·lits de baixa òrbita de l’empresa aeroespacial SpaceX que han sigut vitals per garantir una connexió estable a internet de l’Exèrcit i els ciutadans i evitar actes russos de sabotatge. «Ha sigut un punt d’inflexió en la nostra supervivència», va confessar Olha Stefaníxina, vice primera ministra ucraïnesa. També és el cas de Clearview AI, una controvertida empresa d’intel·ligència artificial que ha prestat els seus sistemes de reconeixement facial a Ucraïna, el primer gran conflicte en què es normalitza l’ús d’aquesta tecnologia a gran escala.

Starlink — here. Thanks, @elonmusk pic.twitter.com/dZbaYqWYCf

— Mykhailo Fedorov (@FedorovMykhailo) 28 de febrero de 2022

Notícies relacionades

Gossos armats i ironia: L’exèrcit digital de ‘trolls’ que ataca Rússia a cop de mems

Guerra propagandística: com Rússia i Ucraïna lluiten pel control de la informació

El desplegament de més de 25.000 terminals de Starlink a Ucraïna –subvencionat parcialment pels Estats Units, el Regne Unit i Polònia– va ser un èxit personal de Mikhailo Fédorov, el ministre ucraïnès de Transformació Digital. De tan sols 32 anys, la mà dreta de Zelenski ha sabut instrumentalitzar les xarxes socials per controlar la narrativa del conflicte, recaptar donacions, guanyar-se el suport internacional i aconseguir que empreses com Apple o Meta (propietària de Facebook) prenguessin partit en el conflicte geopolític i boicotegessin Rússia. Aquesta hàbil estratègia comunicativa ha portat Kíiv a recolzar una guerrilla propagandística de ‘mems’ o a retransmetre a TikTok l’experiència personalitzada dels seus soldats al front. «Twitter és la nostra eina intel·ligent i pacífica per destruir l’economia russa», va dir Fédorov.

Més enllà de les telecomunicacions i la guerra cibernètica, cap tecnologia ha sigut més eficaç per a la defensa d’Ucraïna que la militar. Washington ha proporcionat paquets d’ajuda sense precedents que inclouen drons de vigilància i els míssils HIMARS. Després de mesos de pressió, Alemanya va accedir finalment al gener a exportar-los tancs Leopard, cosa que va contribuir a un salt qualitatiu. Amb aquest armament sofisticat sota el braç, ara ha passat a demanar avions als aliats. L’estratègia de Kíiv apunta que, d’ara endavant, la supervivència ucraïnesa passarà per continuar greixant les capacitats tecnològiques del seu exèrcit. L’assessor del ministeri de Defensa ucraïnès, Iuri Sak, sembla tenir-ho clar: «Excepte les armes nuclears, no hi ha res que deixem d’aconseguir».