Un any d’invasió russa
El drama de les viudes de la guerra d’Ucraïna
Alguns estudis prediuen que la demografia ucraïnesa es contraurà més del 30% les pròximes dues dècades per les altes xifres de morts i desplaçats
Dues vegades per setmana, Olena Zhuravlova visita el cementiri de Lutxakiv a Lviv. Allà és enterrat el seu marit Oleksí. Va ser dels primers d’allistar-se quan Rússia va llançar la seva invasió a gran escala a Ucraïna. Tenia 46 anys i molt poca experiència militar. Va morir dos mesos després d’arribar al front per foc de morter. A l’Olena la van avisar per telèfon. «Senzillament em van trucar i em van dir que havien trobat el seu cos, per la qual cosa necessitaven fotografies seves per identificar-lo. Això va ser tot», diu en una entrevista amb la mirada perduda en el buit.
El cas de l’Olena, en una Ucraïna castigada per una guerraque dura des de fa un any, no és, per descomptat, únic. La metge Tetiana Kisil té 28 anys i una casa a mig construir. El Vasil, el seu marit, va morir a Kherson i va deixar òrfena la Verònica, de 5 anys. Ara la Tetiana amb prou feines li queden alguns records del seu marit i una placa en la seva memòria que els veïns han col·locat a l’escola del seu poble, Radelitxi, una tranquil·la localitat a 60 quilòmetres de Lviv, a l’oest d’Ucraïna.
«Un dia ens va trucar i ens va dir que durant alguns dies no tindríem cobertura, així que vam esperar. Però van passar els dies i no teníem notícies, fins que finalment ens van contactar per dir-nos que havia mort», diu la Tetiana, el marit de la qual també s’havia allistat com a voluntari després que comencés la invasió llançada pel president rus, Vladímir Putin, l’any passat.
Demografia tocada
La demografia d’Ucraïna està canviant dràsticament amb la guerra, que diàriament causa drames personals però també un gran impacte social. Cada jornada de combats, desenes d’homes se’n van per no tornar i la vida de la seva família canvia per sempre. «Pensar a aturar-lo i no deixar-lo anar a la guerra era impossible. Va dir que hi anava perquè no hi anés el nostre fill», diu Zhuravlova.
Actualment només hi ha alguns estudis preliminars sobre com la demografia ucraïnesa s’està transformant arran del conflicte. Però tot i així l’escenari que descriuen és bastant pessimista. Per exemple, una recent anàlisi de la Universitat de Saint Andrews, fet amb fons europeus, va concloure que la població ucraïnesa podria caure un 33% les dues pròximes dècades pels milions de desplaçats i les desenes de milers de morts que està deixant la guerra.
De fet, milers de soldats ucraïnesos han mort des del començament de la guerra, però el Govern ucraïnès no dona xifres precises sobre el nombre exacte de baixes i només informa de les morts de combatents russos, també impossibles de contrastar. Tot i així, aquest any de guerra, la magnitud del fenomen ha provocat que hagin sorgit al país diverses associacions de voluntaris que ajuden les famílies dels caiguts.
Sense identificar
És el cas de Bohdana Sirkiv, que també té familiars lluitant al front i presideix una de les associacions que donen suport a les viudes i els fills de combatents ucraïnesos morts en la guerra. Explica que l’absència de dades es deu al fet que el Govern ucraïnès no vol desmoralitzar la població, però que tot i així són conscients d’alguns problemes que afecten les famílies.
«Una de les principals dificultats són els combatents desapareguts, que estan sense identificar o els cossos d’alguns que no se sap on són», explica Sirkiv. «Una de les raons és que tenim un gran problema amb els intercanvis de cossos (dels militars morts). Des del 24 de febrer del 2022, no n’hem pogut recuperar gairebé cap als territoris ocupats per Rússia», assegura. També per això algunes famílies encara no han pogut recuperar els seus éssers estimats o han trigat mesos a fer-ho.
Per contra, segons Sirkiv, les famílies no tenen de moment grans dificultats econòmiques per les generoses compensacions que reben després de la mort dels seus parents. «Aquí l’única trava pot ser la burocràcia, que de vegades fa que el procés sigui una mica lent. Però tot i així hi ha molts grups d’ajuda per als familiars», argumenta Sirkiv.
Un tema a part són els civils morts. D’acord amb les dades actualitzades aquesta setmana per les Nacions Unides, més de 8.000 homes i dones han mort com a conseqüència de la invasió a gran escala iniciada l’any passat per Putin. No obstant, la mateixa ONU i diversos experts consideren que aquesta xifra és probablement molt més alta i està destinada a pujar durant les pròximes setmanes i mesos.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- Tres hores que van canviar el Barça
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia