Cinc moments que han marcat el Protocol d’Irlanda del Nord

Firmat per l’ex primer ministre britànic Boris Johnson amb l’acord de divorci del Brexit el 24 de gener del 2020, el Protocol sobre Irlanda del Nord va entrar en vigor l’1 de gener del 2021, al final d’un període de transició. Es va posar en marxa amb el doble objectiu de protegir la integritat del mercat únic europeu i evitar la recreació d’una frontera terrestre entre Irlanda del Nord, que forma part del Regne Unit, i la República d’Irlanda, membre de la UE, per no córrer el risc de soscavar la pau assolida el 1998 després de tres sagnants dècades.

El protocol manté així Irlanda del Nord dins del mercat únic europeu, però crea de fet una frontera duanera amb la Gran Bretanya quan les mercaderies arriben a Irlanda del Nord. Ràpidament es va culpar el protocol de les dificultats de proveïment i l’escassetat de productes. Oposats al text, que consideraven una amenaça per al lloc d’Irlanda del Nord al Regne Unit, els unionistes van demanar que s’abandonés.

El Govern britànic, presidit llavors per Boris Johnson, va enfurismar la UE a l’anunciar un text que li donava poder per anul·lar certes disposicions del protocol.

El Govern britànic va publicar el seu projecte de llei el 9 de setembre del 2020, i va admetre fins i tot que «viola el dret internacional de forma molt específica i limitada». Al·legant la necessitat de protegir la integritat del mercat interior britànic, Boris Johnson va dir que es tractava d’una «xarxa de seguretat» per protegir-se d’«interpretacions extremes o irracionals del protocol» que portarien a una frontera dins del Regne Unit.

Mentrestant, prossegueixen les converses per tancar un acord de lliure comerç, en un clima de deteriorament de la confiança. Les controvertides disposicions es retiraran el desembre del 2020, i l’acord de lliure comerç es tancarà la nit de Nadal.

A principis d’abril del 2021, va esclatar la violència durant 10 dies, principalment a Belfast, a les zones lleialistes predominantment protestants, on les conseqüències del Brexit havien creat un sentiment de traïció que va cristal·litzar entorn del protocol. Aquests enfrontaments, sense precedents en anys, en els quals s’han incendiat les portes dels «murs de la pau» entre barris catòlics i protestants i desenes de policies han resultat ferits, fan ressorgir el fantasma de les tres sagnants dècades dels «Troubles».

Acusada dins de les seves pròpies files de no mostrar-se ferma en la qüestió del protocol, la primera ministra nord-irlandesa, la unionista Arlene Foster, va anunciar la seva dimissió a finals d’abril del 2021, i va obrir així un període d’inestabilitat política. Va ser substituïda al juny per Paul Givan, protestant fonamentalista, que va dimitir el 3 de febrer del 2021 a causa de les queixes del seu bàndol contra el protocol.

A causa del cogovern previst per l’Acord de Pau de Divendres Sant, la seva marxa va provocar mecànicament la sortida de la líder adjunta, Michelle O’Neill, del Partit Republicà Sinn Féin, i el col·lapse de l’executiu local.

Per primera vegada, el Partit Republicà del Sinn Féin, braç polític de l’IRA, va guanyar les eleccions parlamentàries locals de maig del 2022 i va prometre una «nova era». No obstant, al no aconseguir l’abandonament dels controls, el DUP va persistir en la seva negativa a participar en les institucions locals, que es mantenen paralitzades des d’aleshores. La victòria es va deure en part a la divisió dels partits defensors de la unitat amb el Regne Unit i el Brexit. 

A mitjans de juny del 2022, el Govern de Boris Johnson va proposar un nou projecte de llei per anul·lar una vegada més el protocol d’Irlanda del Nord. Aquesta acció unilateral va ser denunciada pels europeus com una violació del dret internacional, que va tornar a agitar el fantasma de les represàlies comercials. L’examen d’aquest projecte de llei continua inconclús en el dia d’avui.