Les dones de Kosovo enterren les velles generacions de la guerra

Hi ha una paraula que últimament s’usa molt en el vocabulari kosovar. És el terme albanès zgjoi, que en espanyol es pot traduir per rusc. Es deu a Zgjoi, una pel·lícula de Blerta Basholli (Pristina, 1983) que explica la història real de Fahrije Hoti, una dona que va lluitar contra l’entorn misogin en el qual vivia per convertir-se en una apicultora després de la mort del seu marit. La pel·lícula va entrar en la preselecció dels Oscars el 2022 i va ser triada com a millor drama al Festival de Sundance, cosa que ha enorgullit Kosovo. «Les històries de resiliència de dones sempre han existit, el que passa és que abans ningú les explicava», reflexiona Basholli.

És una metàfora del Kosovo d’avui, on dones que no havien nascut o eren nenes durant el terrible conflicte de Kosovo (1998-1999) empenyen per fer-se llocs en espais abans ocupats per la vella generació d’homes que van fer la guerra i van governar fins fa poc des de la independència unilateral de Sèrbia, el 2008.

La pel·lícula de Basholli, i el seu gran èxit fora i dins de Kosovo (on va estar a les sales durant sis mesos), n’és un exemple. Ruptura amb el passat patriarcal, canvi generacional i dones que no són només víctimes, sinó també fonts de regeneració, són algunes de les instantànies del film, en el qual el conflicte entre els serbis i albanesos de Kosovo té presència, però no és l’eina principal. «Alguns em van criticar per això, però el meu objectiu era mostrar la història de resistència de la Fahrije», diu la cineasta, en entrevista als seus estudis a Pristina, on està treballat en un nou film, que també tindrà una protagonista dona.

L’amenaça de l’integralisme

L’amenaça de l’integralismeA l’interior de l’oficina d’Igballe Rogova a Pristina penja un quadro amb rostres de dones de diferent aspecte i edat que encarna l’ànima de la Xarxa de Dones de Kosovo, grup que avui uneix 186 organitzacions, algunes de gestionades per sèrbies. Rogova, que és la president i una de les figures més conegudes del moviment feminista kosovar, explica que, si bé la majoria albanesa històricament encarna una versió molt suavitzada de l’islam (religió heretada de l’època otomana), hi va haver una època en què va témer que el radicalisme islamista prengués Kosovo. 

«Va ser no fa gaire. Just després de la independència, Kosovo es va convertir en un pol d’atracció per al corrent wahhabista, que va arribar des de fora per participar en la reconstrucció de Kosovo i construir mesquites. Feia por», explica Rogova. Però el 2014 es van produir les primeres detencions, principalment de persones acusades d’afiliar-se a grups terroristes a Síria i l’Iraq (es van arribar a calcular 300 combatents kosovars), i fins i tot va ser arrestat l’imam de Pristina. «Aquests arrestos ens van salvar. La societat va reaccionar positivament», diu Rogova. Des del començament de la guerra a Síria, 253 foreign fighters kosovars van tornar a Kosovo, uns 100 van morir i 82 es mantenen a l’Orient Mitjà, segons l’últim informe de la Comissió Europea sobre Kosovo.

En una altra dimensió, avui a Kosovo la presidenta, la ministra d’Exteriors, la de Justícia i la d’Indústria són dones. Vjosa Osmani, una exrefugiada de 40 anys i que aviat complirà el seu segon any en la presidència de Kosovo, és un cas emblemàtic. Ocupa un càrrec que ja va pertànyer a una altra dona, Atifete Jahjaga (2011-2016), però també a Hashim Thaçi, exlíder de l’Exèrcit d’Alliberament de Kosovo (UÇK), que va deixar el seu càrrec el 2020 després de ser acusat de crims de guerra. A més, Osmani també és fundadora de Guxo (atreviment, en albanès), una petita formació de centredreta.

Contra l’estigma

Tot i així, el camí per recórrer encara és llarg. D’acord amb els principals indicadors, la participació en la política de dones és encara escassa i la taxa d’ocupació femenina és baixa, una cosa que també remet als matrimonis primerencs. A més, una reforma del 2016 permet ara que les dones siguin legalment propietàries de béns, però la xifra total d’aquests casos no arriba encara a les 9.000, segons dades actualitzades fins al 2021. A més, les dones continuen sent a Kosovo víctimes de violència domèstica (la pandèmia va disparar els casos) i tràfic sexual, una veritable plaga en aquesta regió. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

I encara és més dolorós l’estigma que es manté sobre les violències ocorregudes durant la guerra. D’acord amb dades de diverses oenagés, el conflicte va deixar unes 20.000 dones víctimes d’abusos sexuals. Però només al voltant de 2.000 han registrat els seus noms en la comissió instituïda per identificar aquests crims; segons les oenagés, això és perquè se n’avergonyeixen i no volen que els seus casos siguin públics.

Una excepció és Vasfije Krasniqi, una de les poques dones a Kosovo que avui dia han denunciat ser víctimes d’estupre. Ho va fer fa tres anys. Vint-i-cinc anys després de l’inici d’aquella guerra, també són encara escassos els judicis per aquests delictes. Krasniqi, que va arribar a ser elegida al Parlament kosovar, avui coordina una xarxa de dones supervivents, però no viu a Kosovo.