Dornika Gërvalla-Schwarz, ministra d’Exteriors de Kosovo: «No veig raons perquè Espanya no ens reconegui»

Té la veu tènue i delicadíssima, com aquells que creuen en la persuasió més que en la cridòria per arribar a la meta. No sorprèn. Filla d’un intel·lectual nacionalista assassinat a Alemanya el 1982, per a Dornika Gërvalla-Schwarz (Skopje, 51 anys) moure’s en entorns problemàtics és la realitat de cada dia. També és una de les cares d’un cercle de dones que han guanyat visibilitat a Kosovo. Però, sota l’exquisida amabilitat de la ministra d’Exteriors de Kosovo, s’adverteix també cert enuig d’una nova generació de líders kosovars que van viure molt joves la guerra de Sèrbia a Kosovo (1998-1999) i han quedat profundament marcats pel conflicte ètnic (13.000 morts) i la divisió.

Han passat 25 anys des de l’inici de la guerra de Kosovo. ¿Qui creu que ha pagat el preu més alt?

Les dones i els nens. No només van patir múltiples desplaçaments entre 1998 i 1999, sinó que a més hi va haver més de 20.000 víctimes de violència sexual com a arma de guerra. A més d’això, encara hi ha unes 1.600 persones desaparegudes. És difícil per a aquestes famílies acceptar que encara no poden posar flors a les tombes dels seus familiars.

Kosovo té encara molts problemes i diversos països encara no els consideren un estat independent. 

Prefereixo dir que [apuja el to de la veu] encara no l’han reconegut Kosova. 

[La ministra aquí entra en una batalla lingüística, a l’utilitzar el terme albanès Kosova, en lloc de la paraula Kosovo, que procedeix del serbi i és la paraula assentada en anglès i en català. Al·ludeix així a una baralla semàntica encara en curs i amb una transcendència política que recorda el conflicte d’Ucraïna, on també la convivència de l’ucraïnès i el rus viu les seves hores més baixes.]

Però tot i així, ¿està intentant convèncer les autoritats espanyoles?

Hem intentat tenir contactes no només amb la política, sinó que estem intentant moure’ns en altres esferes de la societat. Però, malgrat alguns avenços, queda molta feina per fer. 

¿Espera que Espanya reconegui Kosovo a curt termini?

Espero que ho facin els cinc països de la UE que encara no ho han fet. Quan passarà això depèn de l’esforç que hi posin les dues parts. Però no veig raons perquè això no passi.

[Tot seguit, Gërvalla-Schwarz afirma que la guerra d’Ucraïna ha fet créixer entre els aliats de Kosovo la por que s’obri un altre focus d’inestabilitat a les portes d’Europa, per la influència que exerceix Rússia sobre Sèrbia. Per això els aliats occidentals estan novament pressionant a Kosovo i Sèrbia perquè arribin a un acord, i a Belgrad perquè es distanciï de Moscou, afirma. En aquest moment, «els nostres aliats s’estan esforçant intensament per rellançar les negociacions», puntualitza.]  

Tot i així, les seves paraules transmeten que estan molt, molt lluny d’un acord amb Sèrbia.

Només hi pot haver un acord si els dos costats ho volen. I no veiem que a Sèrbia li interessi, veiem que Sèrbia està interessada en un conflicte congelat, potser perquè els nostres socis s’oblidin de com vam arribar a la independència. Perquè la independència de Kosova no és el resultat d’un moviment secessionista, la independència de Kosovo és clarament el resultat del genocidi de Sèrbia al nostre país.

És curiós que digui això perquè va existir un gran moviment independentista kosovar abans que esclatés la guerra. 

La lluita per la independència va ser-hi tots els 90, perquè Milosevic havia imposat un règim d’apartheid, però el que va passar amb la guerra de 1998-1999 és que va ensenyar que tornar a ser part de Sèrbia era un camí inacceptable. No hi havia marxa enrere.

Parlem dels serbis de Kosovo. Un recent informe del Departament d’Estat dels EUA diu que pateixen discriminació.

Si hem llegit el mateix document, el que es diu és que els serbis de Kosovo senten que els seus drets no estan sent completament garantits. I és difícil d’entendre si no se sap que la nostra Constitució garanteix que totes les minories siguin part del Govern nacional. Tenen seients al nostre Parlament, i 10 són per als serbis i 10 per a la resta de les minories, sense importar quants vots aconsegueixen. D’aquesta manera han bloquejat diverses reformes. 

¿Està dient que no hi ha discriminació?

El problema és la palanca que exerceix Sèrbia per separar els serbis de Kosovo de la resta dels ciutadans. I no necessitem això. Som un Estat multicultural, no un Estat albanès. I ser multicultural vol dir que no existeixin entitats separades (es refereix a les estructures que paga Belgrad i donen serveis a la població sèrbia de Kosovo). 

Ells diuen que ningú els escolta. 

Ho sé. A Brussel·les és Belgrad la que hi participa [en el procés de negociació entre Kosovo i Sèrbia], no els serbis de Kosovo. També hi ha grups criminals al nord [de Kosovo] que han sigut sancionats pels EUA i el Regne Unit. Però entenc que [la població serbokosovar] està en una molt mala situació, per Belgrad i Pristina, tot aquest procés de diàleg que no acaba. Però li asseguro que el que volem és integrar, no segregar.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

¿I aquella idea de la Gran Albània és un capítol tancat? 

Kosovo és un Estat independent i sobirà, no una província d’un estat veí. El que volem és entrar a la Unió Europea.