Les autoritats russes agiten la por de la invasió i de la desintegració del país

El mateix president rus, Vladímir Putin, va acudir recentment a aquest argument a l’assegurar que Occident només acceptaria una Rússia dividida. En concret, va assegurar que l’objectiu dels Estats Units i Europa és «liquidar» el país. «Tenen un objectiu: dissoldre l’antiga Unió Soviètica i la seva part fonamental: la Federació de Rússia», va assegurar, abans d’assenyalar que potser llavors Occident els rebi en «l’anomenada família de pobles civilitzats, però cada tros per separat, per poder controlar-los». Putin té en la memòria una cosa semblant, la desintegració de la Unió Soviètica l’any 1991. Tot i que la causa no va ser cap conflicte –van ser múltiples, però principalment d’índole interna–, l’impacte en la societat russa va ser demolidor. El líder rus va apuntar fa anys que va ser «la catàstrofe geopolítica més gran del segle XX».

Aquest tipus d’afirmacions s’han convertit en recurrents des que va començar l’ofensiva russa a Ucraïna, en què segons Moscou el que aquesta en joc és l’existència del país. Aquest discurs ha calat entre la població, com és el cas de la Natàlia. «Si Rússia perd, deixarem d’existir com Estat», afirma. A internet algunes veus pro Kíiv demanen que quan arribi la pau es «descolonitzi Rússia», reclamant no només el seu desarmament, si no també que es divideixi en diferents països, una cosa que actualment no compta amb un suport significatiu enlloc de Rússia i que ha tingut ressò en perfils de xarxes socials prorussos per alimentar aquesta por. No obstant, les autoritats occidentals més destacades no han manifestat obertament suport a cap opció d’aquesta índole.

 

your daily reminder that partitioned and disarmed russia is the only peace plan that will work.

— вареничок.еріставі 🇺🇦🏳️‍🌈 (@maksymeristavi) 3 de mayo de 2022

Guerres mundials i invasions

Rússia és un país molt pla geogràficament, una cosa que els exèrcits enemics han aprofitat històricament per endinsar-se quan han pogut, com van ser els casos de l’Alemanya nazi, la Mancomunitat polonesolituana –el dia nacional rus es commemora l’aixecament popular contra les tropes de 1612– o la França de Napoleó. Aquests exemples han sigut brandits per diferents personalitats afins al Kremlin per agitar la por o alimentar l’orgull rus. El record més llunyà és també el que més espanta els russos: el de l’Imperi mongol, un dels pocs invasors que va aconseguir doblegar els russos (llavors la Rus de Kíiv) en l’edat mitjana. Quan va tenir lloc aquesta invasió, les elits governants estaven dividides entre elles, facilitant la tasca a les hordes mongoles. Això és una cosa també recordada pel poder rus, que quan s’ha vist amenaçat ha buscat tenir menys veus dissidents, tal com demostra la pressió a activistes i mitjans independents.

Some jawdroppingly shameless rewriting of history from Russian state TV's Dmitry Kiselyov tonight:

"Back then, 80 years ago, it was in Stalingrad that we beat back the onslaught of the collective West against our country... All of Europe was on the side of fascist Germany" pic.twitter.com/3oZSATboYJ

— Francis Scarr (@francis_scarr) 5 de febrero de 2023

Notícies relacionades

Israel es mostra disposat a un alto el foc al Líban recolzat pels EUA

La tempesta Bert deixa almenys cinc morts al Regne Unit

L’eco d’aquests moments de conflicte encara ressona en els russos, que creuen que poden estar vivint un dejà vu 1.000 anys després. La Natàlia creu que avui dia és possible que Occident, a més d’armar Ucraïna per lluitar contra les tropes russes, «pugui anar a més» i hi pugui haver un atac en territori rus. Exemplifica la seva tesi recordant que recentment «un dron va sobrevolar Sant Petersburg».

No obstant, el trauma més recent i que és molt present en la mentalitat dels russos és la Segona Guerra Mundial. La victòria en la «Gran Guerra Pàtria», com se la coneix a Rússia, és ara recordada com a gasolina per a la moral de les tropes al front, però també a la rereguarda pels que no lluiten. Al país fa por que la situació es repeteixi i entrin tropes enemigues al país, com demostren estadístiques com la del Centre Levada –un centre d’estudis d’opinió independent– , segons la qual prop del 54% dels russos temen un nou conflicte global i només un 29% no tenen cap por que una cosa així passi. «Qui no coneix la seva història està condemnat a repetir-la», assegurava l’escriptor Jorge Agustín Nicolás Ruiz de Santayana, i aquesta màxima és una cosa que perviu a la Rússia de Putin.