Conflicte a l’est d’Europa
Les autoritats russes agiten la por de la invasió i de la desintegració del país
Els dirigents polítics al·ludeixen a aquests traumes col·lectius per minimitzar el risc de descontentament intern
«Recordo molt bé el que li va passar a Iugoslàvia als anys 90», explica l’Aleksandr. Per a molts russos, els serbis –i altres territoris eslaus del sud d’Europa en menor grau– són un poble germà, molt semblants a ells i, per aquest motiu, les guerres dels Balcans es van mirar amb deteniment des de Moscou. Tot i que les guerres civils es van deure a tensions ètniques a les fronteres iugoslaves, ell creu que en el cas de Rússia els culpables són «els anglosaxons». «Sempre han volgut fer el mateix amb nosaltres», remarca, abans de recordar la rivalitat històrica «primer amb l’Imperi britànic i després amb els Estats Units».
El mateix president rus, Vladímir Putin, va acudir recentment a aquest argument a l’assegurar que Occident només acceptaria una Rússia dividida. En concret, va assegurar que l’objectiu dels Estats Units i Europa és «liquidar» el país. «Tenen un objectiu: dissoldre l’antiga Unió Soviètica i la seva part fonamental: la Federació de Rússia», va assegurar, abans d’assenyalar que potser llavors Occident els rebi en «l’anomenada família de pobles civilitzats, però cada tros per separat, per poder controlar-los». Putin té en la memòria una cosa semblant, la desintegració de la Unió Soviètica l’any 1991. Tot i que la causa no va ser cap conflicte –van ser múltiples, però principalment d’índole interna–, l’impacte en la societat russa va ser demolidor. El líder rus va apuntar fa anys que va ser «la catàstrofe geopolítica més gran del segle XX».
Aquest tipus d’afirmacions s’han convertit en recurrents des que va començar l’ofensiva russa a Ucraïna, en què segons Moscou el que aquesta en joc és l’existència del país. Aquest discurs ha calat entre la població, com és el cas de la Natàlia. «Si Rússia perd, deixarem d’existir com Estat», afirma. A internet algunes veus pro Kíiv demanen que quan arribi la pau es «descolonitzi Rússia», reclamant no només el seu desarmament, si no també que es divideixi en diferents països, una cosa que actualment no compta amb un suport significatiu enlloc de Rússia i que ha tingut ressò en perfils de xarxes socials prorussos per alimentar aquesta por. No obstant, les autoritats occidentals més destacades no han manifestat obertament suport a cap opció d’aquesta índole.
your daily reminder that partitioned and disarmed russia is the only peace plan that will work.
— вареничок.еріставі 🇺🇦🏳️🌈 (@maksymeristavi) 3 de mayo de 2022
Guerres mundials i invasions
Rússia és un país molt pla geogràficament, una cosa que els exèrcits enemics han aprofitat històricament per endinsar-se quan han pogut, com van ser els casos de l’Alemanya nazi, la Mancomunitat polonesolituana –el dia nacional rus es commemora l’aixecament popular contra les tropes de 1612– o la França de Napoleó. Aquests exemples han sigut brandits per diferents personalitats afins al Kremlin per agitar la por o alimentar l’orgull rus. El record més llunyà és també el que més espanta els russos: el de l’Imperi mongol, un dels pocs invasors que va aconseguir doblegar els russos (llavors la Rus de Kíiv) en l’edat mitjana. Quan va tenir lloc aquesta invasió, les elits governants estaven dividides entre elles, facilitant la tasca a les hordes mongoles. Això és una cosa també recordada pel poder rus, que quan s’ha vist amenaçat ha buscat tenir menys veus dissidents, tal com demostra la pressió a activistes i mitjans independents.
Notícies relacionadesSome jawdroppingly shameless rewriting of history from Russian state TV's Dmitry Kiselyov tonight:
— Francis Scarr (@francis_scarr) 5 de febrero de 2023
"Back then, 80 years ago, it was in Stalingrad that we beat back the onslaught of the collective West against our country... All of Europe was on the side of fascist Germany" pic.twitter.com/3oZSATboYJ
L’eco d’aquests moments de conflicte encara ressona en els russos, que creuen que poden estar vivint un dejà vu 1.000 anys després. La Natàlia creu que avui dia és possible que Occident, a més d’armar Ucraïna per lluitar contra les tropes russes, «pugui anar a més» i hi pugui haver un atac en territori rus. Exemplifica la seva tesi recordant que recentment «un dron va sobrevolar Sant Petersburg».
No obstant, el trauma més recent i que és molt present en la mentalitat dels russos és la Segona Guerra Mundial. La victòria en la «Gran Guerra Pàtria», com se la coneix a Rússia, és ara recordada com a gasolina per a la moral de les tropes al front, però també a la rereguarda pels que no lluiten. Al país fa por que la situació es repeteixi i entrin tropes enemigues al país, com demostren estadístiques com la del Centre Levada –un centre d’estudis d’opinió independent– , segons la qual prop del 54% dels russos temen un nou conflicte global i només un 29% no tenen cap por que una cosa així passi. «Qui no coneix la seva història està condemnat a repetir-la», assegurava l’escriptor Jorge Agustín Nicolás Ruiz de Santayana, i aquesta màxima és una cosa que perviu a la Rússia de Putin.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Un canvi d’armari d’hivern sostenible
- INNOVACIÓ Una eina catalogarà l’art flamenc importat
- Temporada d’exposicions Zurbarán i ‘Tinta contra Hitler’, grans fites del MNAC per al 2025
- LITERATURA Irene Zurrón i Víctor Recort guanyen ex aequo el premi Documenta
- ‘AMUNT EL TELÓ PER VALÈNCIA’ L’escena s’emociona amb València