Conflicte a l’est d’Europa
EL PERIÓDICO, a Ucraïna: la guerra deixa una onada de joves mutilats
El país ha de donar resposta a un alt nombre de combatents amb amputacions i molts no es poden pagar la pròtesi
Al soldat Eugene Xarp les paraules no li surten amb facilitat. De vegades la mirada se li perd i parla gairebé amb monosíl·labs, en veu baixa, omplint cada frase amb la menor quantitat possible de paraules, com si aquesta economia lingüística li facilités suportar la seva nova realitat. El desembre passat estava servint a Donetsk, a l’est d’Ucraïna, quan va rebre l’impacte d’un fragment de projectil. L’esclat li va arrencar el peu i tota la cama dreta. Des d’aleshores, es recupera en un hospital públic de Lviv, a l’oest d’Ucraïna.
L’Eugene, originari de Zhitomir, comparteix destí amb Íhor Bolnei, que com ell també ha resultat mutilat en la guerra. Però l’Íhor és originari de Dnipró i va ser miner de professió fins que va començar la invasió de Rússia. Llavors també va decidir allistar-se i el van enviar a lluitar al sud del país. Aquí una mina terrestre va marcar el seu abans i després. Explica que l’artefacte va explotar quan era en una missió. L’Íhor recorda el moment exacte en què va passar. «Anàvem a la regió ocupada de Kherson, a prop del riu Dniéper, i eren les 11 del matí del 31 d’octubre. Per això, lamentablement no vaig poder arribar a Kherson (la ciutat va ser reocupada per les forces ucraïneses a mitjans de novembre). Això és un dels meus remordiments més grans», diu, a l’afegir que haurà d’estar amb aquesta rehabilitació almenys tres mesos més.
L’Eugene i l’Íhor són dos soldats de l’Exèrcit ucraïnès reflex d’un fenomen difícil d’amagar: la gran quantitat de mutilats, majoritàriament militars, que està deixant la guerra a Ucraïna. El foc de l’artilleria i les milers de mines sembrades als camps ucraïnesos són els responsables d’aquest tràgic increment d’amputats arreu del país. Homes i dones –tot i que, sobretot, homes-, amb uns cossos que portaran de per vida les marques de la guerra.
L’alt preu de les pròtesis
A l’hospital públic Saint Panteleimon de Lviv, on estan sent atesos l’Eugene i l’Íhor, treballa el tècnic Nazar Bahniuk, un dels encarregats de la fabricació de les pròtesis. Bahniuk confirma que els pacients estan augmentant i molts tenen amputacions greus.
«Un dels problemes –diu Bahniuk– és que als soldats se’ls donen els primers auxilis ràpidament al camp de batalla. Els posen els torniquets, però de vegades esperen fins a dos dies per ser evacuats». D’aquesta manera, el temps d’espera complica la recuperació i, de vegades, compromet sense remei la possibilitat de salvar les extremitats afectades, diu el sanitari.
Però no és l’única dificultat. «Un altre tema és que la majoria són joves i forts que volen i necessiten components funcionals i duradors, però aquestes són pròtesis cares», diu Bahniuk, sobre aquests artefactes que poden arribar a costar fins a 15.000 euros la peça. El que no se sap amb precisió és el nombre d’amputats al país perquè el Govern considera aquesta dada una informació sensible. «És informació secreta, potser perquè el Govern no vol desmotivar la gent», assenyala Bahniuk.
Amb tot, la gran onada d’amputats és tan evident que, des de l’hospital, expliquen que, només en aquest centre, hi ha 200 pacients que estan en llistes d’espera per a la rehabilitació, les teràpies i l’empelt de les pròtesis, un procés que ha d’anar precedit d’una sèrie d’exàmens.
Precària salut mental
Notícies relacionadesA les ferides físiques, a més, s’afegeixen les mentals. Perquè són molts els que, després de passar per aquest trauma, estan exhaustos mentalment. «La seva salut psicològica no és bona després de la guerra i les situacions de captivitat. És dur sentir pel que han passat», afirma la fisioterapeuta Ruksana Smila, que als 24 anys atén més d’una desena de pacients al dia per ajudar-los a acomodar-se al seu nou cos.
En una banda del centre de rehabilitació, alguns cartells també assenyalen els donants que financen les necessitats dels amputats que acudeixen a aquesta estructura. Algunes són organitzacions humanitàries europees, entre altres d’Alemanya i Malta. Bona part dels tractaments i les pròtesis les paguen ells. La raó és que Ucraïna no té prou recursos per cuidar tots els que s’han deixat el cos al camp de batalla.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- La reacció del primer ministre d’Israel Un tribunal "antisemita" i "discriminatori"
- El conflicte del Pròxim Orient Netanyahu s’uneix a Putin en la llista de líders buscats per crims de guerra
- Valvanera Ulargui: "Les cimeres climàtiques haurien de ser més eficients"
- CONTEXT Resistir a la indiferència
- ¿Qui ha de pagar la factura del caos climàtic?