Espanya i Finlàndia aposten per agilitzar l’ajuda militar a Ucraïna

Pedro Sánchez i Sanna Marin van exhibir aquest divendres la seva sintonia a Hèlsinki. El president espanyol i la primera ministra finlandesa, tots dos socialdemòcrates, tenen visions diferents en assumptes de tant calat com la immigració i la profunditat dels fons europeus de recuperació, però coincideixen en la importància d’enfortir l’Estat del Benestar i combatre el canvi climàtic, així com en l’actitud que s’ha de mantenir davant la invasió russa d’Ucraïna. La guerra desencadenada per Vladímir Putin va centrar la seva compareixença conjunta, dins de la segona gira europea portada a terme pel líder del PSOE per preparar la presidència espanyola de la UE, que començarà el pròxim juliol i es prolongarà fins a final d’any. Els dos dirigents es van mostrar d’acord en la necessitat d’ampliar i agilitzar l’enviament d’armes a Ucraïna.

L’ajuda militar al país presidit per Volodímir Zelenski tensa la coalició del Govern espanyol. El soci minoritari, Unides Podem, no comparteix aquesta estratègia, però Sánchez ha deixat clar des que va començar la invasió, fa més d’un any, que la política d’Exteriors i Defensa li correspon en exclusiva, així que actua com si les crítiques dels morats no tinguessin a penes rellevància. 

«És important que accelerem en l’enviament de les capacitats militars per a Ucraïna», va dir Sánchez, que va recordar que el pròxim Consell Europeu, que tindrà lloc a Brussel·les el 23 i 24 de març, abordarà la «compra conjunta de munició i artilleria», perquè a partir d’ara siguin «més ràpids» els subministraments. «El que ha de quedar clar a Putin és que la unitat europea i a l’OTAN és total, rotunda. Recolzarem Ucraïna fins que l’últim soldat rus hagi abandonat el país», va insistir el líder socialista. 

Els quilòmetres de frontera

Finlàndia sent la guerra molt més a prop que Espanya. És el país de la UE amb una frontera més extensa amb Rússia (1.340 quilòmetres), i la invasió de Putin va provocar que deixés enrere la seva tradicional política de no alineació i sol·licités, junt amb Suècia, el seu ingrés a l’OTAN. «Necessitem esforços comuns. Podem estar contents quant a la cooperació i coordinació en l’ajuda amb tancs i ensinistrament. Aviat parlarem de defensa aèria. És necessari que cooperem més àmpliament. Ucraïna ens necessita. La UE està disposada a posar sancions més fortes. Hem de recolzar els ucraïnesos amb totes les mesures possibles i mirar d’influir tots els socis en el món perquè condemnin Rússia. No es tracta només d’Ucraïna, ni d’Europa, sinó del sistema internacional basat en regles», va dir Manin. 

Sánchez no ha recolzat fins ara tan clarament l’hipotètic enviament de caces a Ucraïna, una cosa que Zelenski reclama insistentment. Però la setmana passada, durant la seva visita a Kíiv per entrevistar-se amb el seu homòleg ucraïnès, el president espanyol va obrir la porta a aquesta iniciativa, remarcant que la decisió s’hauria de prendre en tot cas dins de l’OTAN. 

Notícies relacionades

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Els aliats faciliten a Ucraïna atacar Rússia amb els seus míssils més enllà de Kursk

En el que no hi ha cap diferència entre els discursos de Sánchez i Manin és en la necessitat que Finlàndia, igual que Suècia, ingressi en l’aliança militar. Un dia després que el Parlament finlandès aprovés aquest ingrés, Sánchez va mostrar el seu suport inequívoc. «És un pas molt rellevant. Significa moltes coses: alinear-se en la defensa, la llibertat i la justícia. L’OTAN no existeix contra ningú. El seu únic objectiu és protegir als nostres ciutadans i les nostres democràcies d’una gravíssima amenaça. Confio que aviat puguin ser membres de l’aliança», va assenyalar, demanant a Turquia que compleixi el seu compromís i deixi de bloquejar l’entrada dels dos països nòrdics en l’aliança militar.

Manin, al seu costat, va agrair el suport. «L’ingrés de Finlàndia i Suècia protegeix la seguretat de l’OTAN en el seu conjunt. La no-alineació militar ja no serveix a la nostra seguretat», va dir.