Els pobles fantasma de la Ucraïna de l’est

Però la Tatiana no se’n vol anar. Es va escapar unes setmanes quan el poble va ser ocupat per les forces russes i hi va tornar el setembre passat, després que els ucraïnesos reprenguessin aquest poble al sud de la regió de Khàrkiv. La Tatiana resisteix sense llum, gas ni aigua corrent, matant les hores amb un gos baixet i espantadís que la segueix a tot arreu i el seu fill Nikolai, que aparenta dues dècades més que els seus 42 anys. Tot i que el que prefereix és parlar del seu marit, que fa unes setmanes va trepitjar una mina i va perdre un peu. Des d’aleshores, ell també se n’ha anat i ja no estan junts. Pitjor encara és la memòria de la Natasha, la seva amiga del poble. La Natasha es va escapar a Espanya després que un míssil matés el seu marit i la Tatiana dubta de si la tornarà a veure. 

«El que més voldria és veure-la una vegada més. Sisplau, digui-li això a la Natasha», afirma la dona, sanglotant. «Nosaltres no ens en vam anar. ¿On podríem anar? Tenim aquí la nostra terra, els nostres tractors. També tenim tres vaques, que són com part de la família. ¿Com podríem abandonar-la?», afegeix, mentre des de lluny se senten els terrabastalls de les mines que exploten els agents antiexplosius. «És terrible la desolació d’alguns d’aquests llocs. N’hi ha alguns on els habitants no saben si estan en mans dels russos o dels ucraïnesos, perquè estan incomunicats», explica Tatiana Zolotopup, una voluntària de Lusk.

Carrers plens de runa

Pintades de la lletra Z de l’Exèrcit rus. Els carrers plens de runa. Els edificis destrossats, amb els cables elèctrics penjant. Restes de tancs i una naturalesa agònica. La guerra a Ucraïna està deixant desenes de pobles arrasats, gairebé completament deshabitats per la població civil. Són pobles fantasma que van ser represos per Ucraïna després de mesos d’ocupació russa o són a prop del front. Allà on el silenci només és interromput per algun inquietant terrabastall. Els pocs veïns que hi queden viuen en condicions impossibles.

El soldat Anton és originari d’Hórlivka però treballava com a guàrdia de seguretat en un complex turístic a Iatskivka, poble a la regió de Donetsk on també la població civil ja no es veu. Gairebé només hi circulen vehicles militars, la majoria en direcció dels principals fronts de batalla, a pocs quilòmetres de distància. També l’Anton està servint a Liman, al Donbass, però torna aquí per veure el que queda aixecat i donar menjar a alguns ancians que no volen anar-se’n.

Notícies relacionades

Guerra Rússia – Ucraïna avui: última hora de la guerra un any després de la invasió de Putin

Trump ultima entre incògnites la gran escalada de la guerra comercial global

«Hem evacuat gairebé totes les persones que conec. Crec que només queden 20 persones EN tot el poble. I ara això s’ha deixat així», explica. «No veig raons perquè res es reconstrueixi aquí, no hi ha res a reconstruir», raona. «Avui he vingut també a veure la casa d’un amic que tinc. Es va incendiar completament i està destruïda perquè l’exèrcit ucraïnès va atacar allà a prop una unitat d’artilleria autopropulsada de les tropes russes. Es va cremar tot», explica, en una ràpida entrevista abans de pujar al cotxe i desaparèixer per una carretera de sots i fang.

Així es veuen també el llogarret cosac d’Oskil, els suburbis d’Izium, la martiritzada ciutat de Kúpiansk –que continua sota bombardejos constants–, i també moltes localitats del Donbass. Són pobles i ciutats devastades on els pocs habitants que no en van escapar sobreviuen en cases enderrocades o humits soterranis. Als carrers, amb prou feines hi passeja gent i els cotxes es desplacen tan ràpid com poden per cobrir els trajectes en el menor temps possible. No sempre és fàcil. El pas dels tancs i els múltiples bombardejos han deixat moltes carreteres tan malmeses com els ànims dels veïns.