França viu la seva vaga general més multitudinària des de finals dels 80

Totes les refineries de combustible de Total van quedar bloquejades a França. Estacions de trens i autobusos buides. També es va veure interromput el funcionament a nombrosos ports, incineradores de residus, centrals elèctriques, fàbriques metal·lúrgiques... Els sindicats francesos van impulsar aquest dimarts la seva vaga general més freqüentada i recolzada en una major diversitat de sectors contra la reforma de les pensions. Entre 3,5 milions de persones, segons els sindicats, i 1,28 milions, segons la policia, es van manifestar en el conjunt del territori gal en la vaga més multitudinària des de finals de la dècada del 1980 al bulliciós país veí, segons les dades de les forces de seguretat.

Després d’un mes i mig de protestes a França, aquesta nova mobilització –la sisena des del 19 de gener i la quarta amb més d’un milió de manifestants– va reflectir que la indignació no decau entre els francesos i que va més enllà de l’augment de l’edat mínima de jubilació de 62 a 64 anys (amb 42 o 43 anys cotitzats per rebre una pensió completa). La «injustícia social», «deteriorament dels hospitals públics», «retallades en les ajudes als aturats» o «l’encariment de la vida». Són alguns dels motius, segons els manifestants, que alimenten aquesta indignació, canalitzada per un bloc sindical unitari, una cosa inèdita en el país veí des de fa més d’una dècada.

Els sindicats van fer una altra demostració de força, malgrat el silenci i aparent indiferència del president Emmanuel Macron davant aquestes manifestacions. Tot i que s’enfronta a l’onada de protestes més massiva des del 2010, el dirigent centrista no va fer cap concessió a les organitzacions de treballadors i va avançar amb la impopular mesura, rebutjada pel 66% dels francesos, segons els últims sondejos. Actualment, està sent debatuda al Senat.

«A Macron li importem un rave»

«Estem davant les mobilitzacions més importants des de fa dècades i el Govern mai ha convocat els sindicats per negociar», des que va presentar la seva reforma el 10 de gener, va lamentar aquest dimarts Laurent Berger, secretari general de la moderada CFDT –el sindicat amb un major nombre d’afiliats a França–, des de la primera fila de la manifestació a París. Davant aquesta absència de diàleg social, la coalició sindical –liderada per una inhabitual aliança entre la moderada CFDT i la combativa CGT– es va decantar per mètodes d’acció més durs, com les vagues il·limitades o accions de bloqueig de l’economia.

«És trist que hàgim de recórrer a aquest tipus de protestes, però estem obligats a això perquè ens escoltin», va dir a EL PERIÓDICO la Claudie, de 61 anys, una mestra d’educació especial present en la desfilada contestària a la capital francesa i que portava una pancarta en què denunciava l’impacte de la reforma en les jubilacions de les dones. «La portaré demà (Dia Internacional de la Dona)», va afegir. Els sindicats confien que les tradicionals protestes del 8 de març es vegin afavorides per aquesta indignació creixent. I els sindicats d’estudiants també han convocat noves protestes per a dijous.

🔴 Retraites: 700.000 manifestants à Paris, selon la CGT pic.twitter.com/gVQRseUYBk

— BFMTV (@BFMTV) 7 de marzo de 2023

Entre 700.000 persones, segons els sindicats, i 80.000, segons la policia, van participar en la manifestació a París, que va tornar a dividir-se per diversos recorreguts diferents a causa del seu caràcter multitudinari. Hi va haver més de 300 protestes en el conjunt del país veí. No només es van celebrar les tradicionals desfilades en ciutats, sinó també concentracions en llocs de treball i a les rotondes, al més pur estil la revolta dels armilles grogues.

«A Macron li importem un rave, l’única manera de fer-lo cedir és que els empresaris li diguin que pari i per a això fa falta que l’economia es vegi afectada», afirmava el Frédéric, de 49 anys, un enginyer en informàtica també present en la protesta parisenca, en la qual va predominar un ambient pacífic i festiu. Malgrat això, uns quants centenars de black-blocs(agitadors d’extrema esquerra) es van dedicar a trencar vitrines i llançar objectes contra la policia. També hi va haver disturbis a Rennes o Nantes. Cosa que va convertir aquestes protestes en les més tenses des del 19 de gener, tot i que els incidents van resultar molt menys nombrosos que durant la revolta dels armilles grogues.

Vagues il·limitades a diversos sectors

Vagues il·limitades a diversos sectorsLa principal novetat en aquesta jornada van ser les aturades il·limitades als trens, metros i autobusos, refineries, centrals elèctriques, en la recollida d’escombraries, als ports o drassanes. La llista dels sectors on impulsen grèves reconductibles és llarga. Es desconeix si aconseguiran mantenir-les durant diversos dies, a causa de la dificultat de renunciar a un dia de sou en aquests temps d’inflació. La CGT va anunciar haver reunit més de 600.000 euros en una de les seves caixes de resistència. El 56% dels francesos recolza aquestes vagues il·limitades, segons un sondeig recent de l’institut Elabe.

Aquest dimarts no va circular cap tren de rodalies i només un 20% dels regionals i d’alta velocitat. Una afectació del trànsit ferroviari que es mantindrà amb un impacte similar dimecres i dijous. Els agents ferroviaris ja havien alterat la circulació de trens durant més de dos mesos a l’hivern entre el 2019 i el 2020, quan van protestar contra una altra temptativa de Macron per reformar el sistema de jubilació gal, un dels més avançats d’Europa. «Aquesta vegada només impulsarem una llarga vaga si ens segueixen la resta de sectors», advertia Sèbe, un conductor de metros a París i afiliat a la CGT.

Els camioners, que fins ara s’havien mantingut al marge de les protestes, s’hi han afegit. Van iniciar dilluns una vaga i accions de bloqueig en carreteres i polígons industrials. També hi va haver aturades notables a les grans empreses del sector metal·lúrgic. A diferència d’altres històriques mobilitzacions a França contra altres reformes de les pensions, com el 1995 o el 2019, el protagonisme no recau només en els agents ferroviaris, els professors i altres funcionaris.

¿Fins quan duraran les aturades?

«La veritable batalla és la durada. La qüestió no és la demostració de força del 7, sinó del 8, del 9 i del 10 de març», va afirmar el ministre de la Funció Pública, Stanislas Guerini. El Govern confia que aquestes aturades no durin al llarg d’aquesta primera quinzena de març ni provoquin grans problemes econòmics, com l’escassetat de combustible a les gasolineres que ja es va produir a la tardor a causa d’una altra vaga.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

Tot i que aquestes protestes han deteriorat la popularitat de Macron –se situa en els seus nivells més baixos des de l’inici de la pandèmia de la covid-19, però per sobre de la caiguda soferta amb els armilles grogues el 2018–, el dirigent centrista no sembla disposat a retirar la reforma. Tampoc a fer concessions als sindicats, per exemple, amb una entrada en vigor més tardana (actualment, està prevista per a l’estiu). Com si fos una qüestió de principis.

No obstant, aquesta posició dura podria marcar la resta del seu segon mandat. Fins al punt que Jacques Attali, conseller a l’ombra de nombrosos presidents i home clau en la carrera política de Macron, li ha aconsellat que la retiri «per salvar la resta de reformes». «¿Per quins dimonis es va ficar en aquest embolic?», es preguntava en un article d’opinió per al diari econòmic Les Echos aquest cicerone de les elits gal·les.