Amnistia Internacional denuncia els greus riscos a què s’enfronten les dones a Ucraïna

L’ONG Amnistia Internacional (AI) ha denunciat aquest dimecres els «greus riscos» a què s’enfronten les dones a Ucraïna després d’un any d’invasió per part de Rússia i ha assenyalat que són elles que «pateixen les pitjors conseqüències de la brutalitat de la guerra».

Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, l’organització ha alertat dels «efectes perjudicials en la salut mental, física, sexual i reproductiva de les dones» i ha expressat així la seva «preocupació» pel nivell de violència sexual i de gènere que s’exerceix contra elles en el marc del conflicte.

En aquest sentit, ha recalçat en un comunicat la importància que les dones exerceixin un «paper proactiu» en els processos de presa de decisions ja que pateixen una «càrrega addicional de responsabilitats en zones de guerra».

«Les dones estan permanentment a primera línia del conflicte, com militars i combatents, metges i infermeres, voluntàries, activistes per la pau, cuidadores de les seves comunitats i famílies, desplaçades internes, refugiades i, amb massa freqüència, víctimes i supervivents», ha afirmat la secretària general d’Amnistia Internacional, Agnès Callamard.

Així mateix, ha afirmat que la invasió d’Ucraïna «no és una excepció» i ha advertit que les dones «corren més perill de patir violència sexual i de gènere, així com problemes greus de salut». «Estan obligades a prendre decisions de vida o mort per les seves famílies i, alhora, solen ser excloses dels processos de presa de decisions».

L’ONG ha instat la comunitat internacional a recolzar i mostrar solidaritat amb les dones que estan patint violacions de Drets Humans en plena guerra. «Els perpetradors de violacions del Dret Internacional han de ser obligats a rendir comptes», indica el document, que denuncia la comissió de crims de guerra sobre el terreny.

Amnistia ha lamentat que, en la majoria dels casos, les dones «continuen tenint la responsabilitat de cuidar els seus fills i altres membres de la família, una cosa que resulta desproporcionada».

«Els homes (de la família) han anat a la guerra, les dones s’han quedat soles, moltes amb fills de poca edat al seu càrrec, sense cap ingrés. No hi ha ajuda, ni material ni econòmica. Vaig tornar a la zona de perill amb els meus fills. Potser vaig fer malament. Però havia de cuidar els meus fills i els meus pares grans... És la meva obligació. No tenen qui els cuidi excepte jo. No tinc elecció», ha explicat la Tamara, una dona que viu a la província de Donetsk, a la zona ocupada per les tropes russes a l’est d’Ucraïna.

Crims de guerra

L’organització ha indicat que la invasió està tenint efectes perjudicials en la salut mental, física, sexual i reproductiva de les dones i ha advertit que «els atacs constants de Rússia contra infraestructures civils crítiques constitueixen crims de guerra que han minvat greument les possibilitats d’accés a assistència mèdica per als que viuen a Ucraïna».

Així mateix, els limitats subministraments i alts preus dels articles per a la menstruació necessaris per a dones i nenes les obliguen a elegir entre aliments i productes sanitaris.

La Yulia, la vivenda de la qual va ser destruïda pels atacs aeris russos, ha explicat a Amnistia que havia aconseguit articles d’higiene íntima per a ella i la seva filla en un centre de suport a persones internament desplaçades.

D’altra banda, la violència de gènere s’ha incrementat i agreujat per als que viuen a les zones més afectades pels atacs, on «predomina una falta de seguretat, l’absència o minva de l’Estat de Dret, el caràcter generalitzat de la impunitat per als perpetradors i la falta de confiança en les autoritats d’ocupació, així com l’estigma que comporta revelar experiències de violència sexual i de gènere».

«L’abús sexual és un greu problema per a les dones. Jo vaig rebre formació i ens van dir que hi havia casos en què els nens i nenes, després de l’evacuació, mostraven senyals d’haver patit abús sexual», ha relatat la Maryna, treballadora humanitària a la zona.

La Maryna ha explicat que quan realitzava tasques amb persones desplaçades a nivell intern va presenciar diversos augments de la violència domèstica. «Hi havia 60 persones vivint en un gimnàs. Jo ja havia treballat amb aquest tipus de casos, però fins i tot sense tenir la meva experiència (aquests senyals de violència) poden veure’s a simple vista. En vaig veure moltes allà», ha dit.

Presa de decisions

El document s’endinsa en la importància que les dones puguin participar «proactivament» en els processos de presa de decisions en tots els nivells per garantir que les lleis, polítiques i pràctiques reflecteixen i satisfan les seves perspectives i necessitats específiques.

«Quan la invasió entra en el seu segon any, nens i nenes estan passant el seu període educatiu enmig d’una invasió brutal, mentre que les dones han d’enfrontar-se a un viatge difícil i perillós cap a un lloc segur i alhora assumir una càrrega addicional de cures», ha puntualitzat l’organització, que demana a la comunitat internacional esforçar-se per «garantir una participació significativa en els processos de presa de decisions».

Notícies relacionades

Vídeo | Kíiv denuncia l’execució d’un soldat al cridar «¡glòria a Ucraïna!»

Els ministres de Defensa de la UE afinen el pla per accelerar l’enviament de munició a Ucraïna

Això inclou, segons ha explicat l’ONG, «deliberacions internacionals sobre suport econòmic, reparacions i iniciatives de reconstrucció, provisió d’ajuda humanitària i accés a la justícia per a víctimes i supervivents de la guerra de Rússia».

«Només a través de la inclusió de les dones en tots els nivells podem garantir que les necessitats de les dones són prioritzades i cobertes de manera sostinguda, i que es respecten i protegeixen els drets de les dones», ha conclòs.