¿Què sabem i què no del tiroteig d’Hamburg?

La policia d’Hamburg ha demanat ajuda als ciutadans. Així, han habilitat un espai virtual on es poden pujar fotos i vídeos del que va passar en el succés per ajudar en la investigació.

Diversos veïns van declarar que van sentir el que van identificar com a trets i que els van sentir en almenys quatre ocasions. Van explicar que van veure immediatament com els agents policials entraven al local.

Entorn de la mitjanit la policia va demanar a la població per les xarxes socials que s’abstingués de difondre «discussions sobre els autors o el succés» i va comunicar que encara no hi ha «informacions segures» sobre el motiu del tiroteig.

Les forces de seguretat van rebre avisos d’un tiroteig passades les 21.00 hora local (20.00 GMT) i una patrulla policial que era per la zona del temple religiós, al barri de Groß Borstel, al sud de l’aeroport de la ciutat, hi va acudir. Els agents van sentir alguns trets i, segons un portaveu policial, Holger Vehren, van trobar un cos que podria pertànyer a l’autor de la massacre malgrat que inicialment es va informar que un o alguns dels autors podrien haver fugit.

Forces de la policia van acordonar la zona pròxima al lloc i allà es van enviar forces especials, segons mitjans locals, que van indicar que el desplegament va afectar els barris de Groß Borstel, Alsterdorf i Eppendorf. Entorn de la mitjanit es podia veure volant sobre l’àrea pròxima un helicòpter que vigilava aquesta part de la ciutat.

L’edifici de tres plantes és al carrer Deelböge i mitjans locals van informar que al Saló del Regne els membres dels Testimonis de Jehovà s’hi reuneixen dues vegades a la setmana.

Segons la web d’aquesta organització a Alemanya, hi ha 175.000 testimonis de Jehovà al país, 3.800 d’ells a Hamburg. Fundats al segle XIX als Estats Units, els testimonis de Jehovà es consideren hereus del cristianisme primitiu i basen el seu credo únicament en la Bíblia.

L’estatut de l’organització varia en funció del país: s’ubiquen al mateix nivell que les «grans» religions a Àustria i Alemanya, figuren com a «culte reconegut» a Dinamarca i com a «confessió religiosa» a Itàlia. A França, nombroses branques locals disposen de l’estatut d’«associació de culte», però el moviment està acusat regularment de derives sectàries.

Si bé el mòbil del tiroteig encara és una incògnita, les autoritats alemanyes estan els últims anys en alerta per una doble amenaça: el gihadisme i l’extrema dreta. Alemanya ha sigut víctima d’atacs gihadistes, en particular un atemptat amb un vehicle reivindicat pel grup Estat Islàmic que va causar 12 morts el desembre del 2016 a Berlín i es va convertir en la més sagnant comesa mai al país.

Des del 2013 i fins a finals del 2021, el nombre d’islamistes considerats com a perillosos presents a Alemanya es va quintuplicar i és en l’actualitat de 615, segons el ministeri de l’Interior. El nombre de salafistes està calculat en 11.000, o sigui dues vegades més que el 2013.

Però una altra amenaça plana sobre Alemanya en els últims anys, encarnada per l’extrema dreta, amb diversos atacs mortífers contra centres comunitaris o religiosos. En un atemptat racista a Hanau, a prop de Frankfurt (oest), un alemany implicat en moviments conspiracionistes va matar el febrer del 2020 nou joves, tots ells d’origen estranger.